El zenit del petroli i la crisi energètica

Apunts del seminari sobre el petroli corresponent al cicle Com estem d'energia? a càrrec de Mariano Marzo, geòleg i catedràtic de recursos energètics a la UB.

Avui el punt més feble del nostre mon energètic és el transport, que consumeix el 50% de tota l'energia i es basa casi totalment en el petroli.

Plataforma petrolíferaConcretament el sector del transport serà el principal responsable de l'increment de la demanda de recursos energètics a nivell mundial, i molt especialment en les anomenades economies emergents: l'Índia, la Xina, ... Però al mateix temps que augmenta la demanda de petroli, la producció baixa entre un 5 i un 10% anual perquè els pous es van esgotant i, com que no es fan prou descobriments, hi ha molt poques explotacions noves. Tanmateix, ni els grans consumidors (EE.UU, UE, Japó, Xina, Índia, etc.) ni les grans companyies privades disposen de reserves ni producció suficient per evitar una dependència creixent dels països de l'OPEP i dels grans productors de l'Orient Mitjà, posseïdors del 70% de les reserves mundials.

La disponibilitat de petroli abundant i barat és un pilar bàsic per a les societats industrialitzades. Disposar d'accés privilegiat a aquesta matèria primera és i serà punt clau en les polítiques exteriors i font de conflictes entre els estats que posseeixen les grans reserves, principalment a l'Orient Mitjà; i els que no en posseeixen. Donada la conflictivitat de la zona, i tenint en compte que el transport es fa principalment amb vaixells petroliers, no serà difícil que puguin arribar a produir-se interrupcions temporals de subministrament.

El zenit del petroli, o peak oil en anglès, es produirà segons va explicar Mariano Marzo, quan la demanda sigui major que la producció. La demanda creixent i la producció decreixent faran que ràpidament s'esgotin les reserves de petroli barat, fàcil d'extreure: el petroli no es troba en bosses líquides sinó impregnant la roca del subsòl, la extracció és tan difícil que quan s'ha succionat el 35% aproximadament, deixa de ser rendible.

A partir d'aquest moment el món entrarà en crisi, i el petroli haurà de ser substituït per altres fonts d'energia. Però, si es vol que aquestes altres fonts energètiques siguin efectives quan falti el petroli, no es pot trigar molt a començar a investigar i desenvolupar, o no s'arribarà a temps.

Les previsions de reserves de combustibles fòssils són:

  • Petroli -> 40 anys
  • Gas Natural -> 60 anys
  • Carbó -> 210 anys

Amb la manca de petroli el sector del transport serà dels més afectats a causa del seu alt grau de dependència (aproximadament en un 95%), però no en serà l'únic. El petroli que estem cremant a tota velocitat és un autèntic or negre del que s'obtenen milers de productes que s'han convertit en la base d'activitats industrials molt importants, com la construcció, el vestit, la tecnologia o la medicina, entre d'altres. Haurem de trobar substituts també per a tot això.

 

Informació complementària:

Extractes d'una tertúlia a TVE sobre la crisi energètica del maig de 2005:

Primera part (6m 15s):

Segona part (7m 12s):