El web de la Saboga ha canviat:

http://lasaboga.org/info/

 

Sostenible

Contingut sindicat
Actualitzat: fa 51 minuts 55 segons

Augmenta el nombre de pesticides disruptors endocrins en els aliments

18/06/2018

Font: Ecodiari

18/06/2018 - 12:34

Ecologistes en Acció publica el nou report "Directo a tus hormones. Guía de alimentos disruptores". | Els aliments a l'Estat contenen pel cap baix 38 plaguicides amb capacitat d'alterar el sistema hormonal.

L'edició de 2018 del reportatge Directo a tus hormonas. Guía de alimentos disruptores, d'Ecologistes en Acció, alerta de l'elevada presència de residus de plaguicides en aliments a partir de les dades de l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN).

El reportatge posa el focus en un tipus concret de plaguicides, els disruptors endocrins (també coneguts com EDC), que tenen capacitat d'alterar el funcionament normal del sistema hormonal tant d'éssers humans com d'animals.

Pel cap baix 38 plaguicides disruptors endocrins contaminaven els aliments de l'Estat espanyol l'any 2015, xifra superior als 33 trobats l'any anterior. Els dos aliments amb major nombre de plaguicides van ser els tomàquets i els pebrots, amb mostres contenien residus de 37 plaguicides diferents,16 dels quals contaminants hormonals.

El report d'Ecologistes en Acció alerta de l'elevada presència de residus de plaguicides en aliments. Foto: @ecologistes.

 

L'exposició de la població a aquests tòxics es relaciona amb malalties i danys a la salut amb incidències, que han crescut en les últimes dècades, com la pèrdua de fertilitat, malformacions congènites, diabetis, obesitat, danys en el sistema immune, autisme, síndrome d'hiperactivitat i diversos tipus de càncer com el de mama, pròstata, testicles o tiroide.

El Reglament Europeu 1107/2009 prohibeix expressament l'ús de plaguicides que puguin afectar el sistema hormonal. Per desgràcia, els criteris recentment aprovats  per definir quins plaguicides són disruptors endocrins, estableixen un nivell de prova tan elevat per a identificar una substància com a disruptora endocrina que molt poques substàncies actives amb propietats d'alteració endocrina seran prohibides. Per tant, no compleixen el seu objectiu de protegir la salut de la població i el medi ambient.

Com que no se'ls considera disruptors endocrins, aquests plaguicides es troben en els aliments per sota d'un límit legal, una cosa inadequada per a aquest tipus de substàncies, ja que qualsevol mínima quantitat comporta un perill. Aquest perill pot multiplicar-se per l'acció combinada de les desenes de plaguicides trobats en alguns aliments.

Ecologistes en Acció demana al Govern espanyol que adopti mesures davant el fracàs de la Comissió Europea per a desenvolupar criteris que identifiquin totes les substàncies EDC, aconsella un canvi de rumb cap a formes de produir aliments ecològicament sostenibles i socialment justes i aporta un seguit de consells individuals per a evitar, en la mesura del possible, els plaguicides disruptors endocrins en els aliments.

 

Categories: AgriculturaSalut

“La gent s’ha bolcat amb el primer supermercat cooperatiu de la ciutat de València”

18/06/2018
Anna Boluda Sostenible.cat 18/06/2018 - 12:07

Fernando Navalón és un dels fundadors, i un dels portaveus, de la cooperativa Som Alimentació. El projecte, que va començar literalment amb quatre persones, acaba de fer realitat el seu objectiu principal: obrir un supermercat cooperatiu i participatiu a València. Som Alimentació ofereix els productes, ecològics i a preus assequibles, per fer la compra diària, però va també més enllà: vol implicar els qui hi participen i crear comunitat. Es van marcar un mínim de 150 associats per poder arrencar i abans d’obrir portes ja havien doblat aquesta quantitat. Ara, amb la botiga en marxa des del passat 19 de maig, esperen consolidar-se i, amb el temps, arribar a més ciutats.

Què és Som Alimentació?
Som Alimentació és el primer supermercat cooperatiu i participatiu de València ciutat. Concretament es tracta d’una cooperativa de consumidors i consumidores que ha posat en marxa una botiga, sobretot, d’alimentació i amb aspecte de supermercat en la qual s’aposta per un consum de proximitat, responsable i de producció ecològica.

Com funciona aquesta cooperativa de consum?
Les cooperatives de consum són una fórmula jurídica que permet donar servei als seus membres, en aquest cas en alimentació i productes de cosmètica i higiene, productes d’ús bàsic del dia a dia. Per associar-se cal abonar 50 euros, una quota per al capital social que es pot recuperar si en algun moment es vol deixar la cooperativa, i a més cal triar entre dues modalitats: ser soci o sòcia consumidor, amb una col·laboració de sis euros al mes, o ser soci o sòcia voluntaris, amb una dedicació de quatre hores al mes, normalment a la botiga, ajudant l’equip de treballadors.

Com va nàixer la idea?
Tot va començar amb quatre persones, literalment. Jo formava part d’una associació que treballava per la dinamització agroecològica, sobretot pel que fa als menjadors escolars, amb la meua companya. Un bon dia, un membre del grup de consum del que ella formava part, ens va convidar a una reunió per explorar la idea de crear una cooperativa de consum a València, amb els models del que ja estaven fent les cooperatives Biotremol a Alacant o altres exemples de l’estat espanyol i de fora, com ara el Park Slope Food de Nova York.

L’octubre de 2016 van fer aquella primera reunió de quatre persones. Després vam sumar altra gent del grup de consum o de Som Energia, i vam crear grups de treball per temes. Vam analitzar més a fons el context local i vam fundar la cooperativa el setembre de 2017. Des d’aleshores hem fet una gran tasca de comunicació, mitjançant les xarxes socials i amb moltes presentacions del projecte per atraure persones interessades. La botiga l’hem oberta finalment al maig de 2018.

Què ha estat el més difícil per posar en marxa Som Alimentació?
El procés ha estat molt treballat, hi hem invertit moltes hores. La informació d’altres experiències ens ha ajudat molt a l’hora de decidir el model. Vam llançar una primera enquesta per tantejar quanta gent es sumaria i vam tindre més de 300 respostes, i vam veure que seria viable. En realitat ha estat fàcil: totes les previsions mínimes s’han anat superant abans del que esperàvem i estem prou contents.

Quants socis i sòcies vos vau marcar per començar i quants en teniu ara?
Ens vam marcar un mínim de 150 per poder obrir la botiga, i ja havíem doblat aquesta xifra abans d’inaugurar. La gent s’ha bolcat. Des que hem obert portes, en una sola setmana, s’han sumat 50 persones més i ja superem els 350 associats. Aproximadament la meitat han optat per l’opció del voluntariat. El perfil, a més, és molt variat: des de gent molt militant d’opcions alternatives a persones majors, estudiants molts joves, i de rendes mitjanes però no només.

Quins requisits havia de tindre el local per instal·lar el supermercat? Com vau decidir el barri on obrir?
Vam fer un xicotet estudi econòmic i demogràfic per veure quins barris ens convenien més i vam acabar triant La Saïdia perquè és un barri amb molt bona accessibilitat tant amb transport com amb vehicle privat, amb lloguers disponibles i a bon preu i proper a la majoria dels nostres socis i sòcies inicials. A més, no hi havia cap supermercat ecològic a prop. De moment està funcionant bé i la gent del barri està apropant-se a la botiga a veure qui som i què fem.  Volíem que l’espai oferís poder fer una compra diària bàsica. El local té una superfície de venda de 200 metres quadrats, amb espai per a la venda però també amb una àrea per a poder fer activitats o presentacions

Quins productes es poden trobar a Som Alimentació i què els caracteritzen?
Hem començat amb unes 900 referències que es podran ampliar. A l’apartat d’alimentació tenim fruita i verdura fresca, conserves i envasats, farines o llegums a granel i la part de frigorífic, amb carn, lactis o proteïnes vegetals. A més tenim una part de neteja de la llar, cosmètica i higiene personal. La major part dels productes, al voltant del 95%, són ecològics. Els restants tenen alguna certificació privada o provenen de sistemes participatius de garantia o, en qualsevol cas, compleixen els nostres criteris de proximitat i producció sostenible.

Amb quins productors treballeu?
El nostre ideal seria tindre accés a tots els productors o fabricants directament. Això és fàcil en la fruita i la verdura, i hem fet una aposta per productors locals i els hi comprem directament, amb preus justos per a totes les parts. Sobretot comprem a la xarxa Ecollaures, que funcionen amb un sistema participatiu de garantia. En la resta de productes, sempre dins el mercat ecològic, tenim des de grans marques a d’altres més xicotetes i productors locals. La dificultat amb xicotets productors és que no sempre tenen prou abastiment per al que necessitem, o la logística és complicada. Per exemple, hem explorat alguns proveïdors de Catalunya i d’altres punts de l’estat però els hem hagut de descartar perquè els costos de transport ho feien inviable.

Més enllà dels proveïdors de producte, quins altres aspectes heu tingut en compte per fer el projecte el més sostenible possible?
Hem intentat que tot seguira els nostres criteris. De la reforma del local, per exemple, s’ha encarregat una empresa que també és una cooperativa que segueix les bases de l’economia social i solidària, com nosaltres. Hem triat els materials més ecològics o recuperats possible, amb fustes fetes de restes i pintures eco, entre altres. L’energia l’hem contractada amb Som Energia, el telèfon amb Som Connexió, l’assegurança la fem amb una corredoria que també té criteris d’economia social i solidària, etc. Fem tant mercat social com podem.

Quins plans teniu per al futur?
Primer volem consolidar la botiga física, on pot comprar qualsevol persona: tenim preus diferents per a no socis i per a socis, que gaudeixen d’un descompte del 20%.

En breu també posarem en marxa la venda online, que esperem que estiga a punt aquest estiu i que en principi serà només per a membres. El repartiment el farem en bicicleta. Estem rebent peticions per obrir botigues en altres barris o en altres poblacions valencianes. S’haurà de mirar la viabilitat d’on i com fer-ho, com a franquícia de Som Alimentació o fent acompanyament a altres cooperatives que vulguen posar en marxa un projecte semblant. Al que sí que estem oberts des de ja és a les propostes de les persones sòcies per fer ací altres activitats, volem que Som Alimentació no només siga un lloc on comprar i tornar-se’n a casa sense més, sinó que siga un espai de trobada, que es puguen crear sinèrgies amb altres entitats i projectes, fer comunitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Categories: AgriculturaCompra verda/ConsumEnergiaMunicipis: País ValenciàValència

La Diputació de Barcelona destina més de dos milions d’euros en sensibilitzar contra els incendis forestals aquest estiu

18/06/2018

Font: Diputació de Barcelona

18/06/2018 - 11:30

Aquest divendres, 15 de juny, la Diputació de Barcelona ha iniciat el Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals (PVI) que desplega cada any, en col·laboració amb  ajuntaments, agrupacions de defensa forestal (ADF) i altres institucions. La campanya d'enguany, que durarà fins a l'1 de setembre, compta amb un equip de 257 persones contractades per a aquest dispositiu, que atendran 91 rutes mòbils en el conjunt de 475.502 hectàrees de territori forestal de Barcelona. La Diputació inverteix 2.160.322 euros en aquest pla.

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i responsable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Dionís Guiteras, remarca «la importància de la sensibilització, en especial a les burilles llençades des dels cotxes» i recorda que aquest pla és «un dispositiu de prevenció, no d’emergència».

El Pla d'informació i vigilància (PVI) forma part del programa de suport als municipis en la prevenció dels incendis forestals, que té com a finalitat principal d'evitar-los i limitar-ne els seus efectes. El programa desenvolupa accions informatives a la població i dissuasives de pràctiques amb risc, així com d'anticipació a l'inici i propagació d'un incendi forestal.

A la campanya d'aquest any participen, a banda de la Diputació de Barcelona, 269 ajuntaments, 124 ADF i nou federacions d'ADF. La Generalitat de Catalunya també hi col·labora cedint instal·lacions a través de diverses direccions generals.

El dispositiu d'enguany el formen 91 rutes amb vigilància mòbil, 20 punts de vigilància fixa, principalment en els parcs i en espais d'especial interès, i nou centres de control per centralitzar els avisos i incidències. L'abast territorial del dispositiu és de 475.502 ha forestals repartits en 269 municipis de la demarcació de Barcelona.

L'equip d'informació i vigilància està integrat per un total de 257 persones, de les quals sis són responsables de control (abans enginyers del sector), 29 operadors de comunicacions, 40 guaites i 182 informadors. A més, des de la Diputació hi ha un equip de coordinació del dispositiu format per cinc enginyers forestals. Aquest equip disposarà d'un total de 103 vehicles per atendre les 91 rutes repartides entre les nou zones de vigilància en què s'ha dividit el territori de Barcelona i que inclou els 12 espais de la Xarxa de Parcs Naturals.

Centres de control a tots els territoris
El Pla d'Informació i Vigilància s’estructura en tres sectors de prevenció, que engloben aproximadament l’equivalent a tres comarques.  A cada sector hi ha dos centres de control ubicats a parcs de bombers de la Generalitat. En aquests centres de comunicacions hi ha un operador/a que està permanentment en contacte amb els punts de vigilància fixa i amb les diferents unitats mòbils d'informació i vigilància.

Aquests centres de control també mantenen una comunicació contínua amb el centre de control central ubicat a Barcelona, que centralitza la informació dels diferents sectors i la canalitza a la direcció del PVI i de la Oficina de Prevenció d’Incendis. I, a més, el dispositiu té assignats operadors a la sala central del Cos d’Agents Rurals a Torreferrussa.

Més informació:Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals 2018

 

Etiquetes: incendis

La UAB deixarà de generar 13.000 tones de CO2 gràcies a l'energia verda

15/06/2018

Font: UAB

15/06/2018 - 16:12

La UAB consumirà per primera vegada el 100% d'energia verda (electricitat i gas d'alta i baixa tensió) gràcies a la compra conjunta d'energia que ha fet amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). 

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) -juntament amb la resta de membres del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)- consumirà per primera vegada el 100% d’energia d’origen renovable o verda fins al gener del 2020 (electricitat i gas d’alta i baixa tensió) gràcies a la compra conjunta que s’ha fet amb el CSUC.

Les emissions de CO2 seran zero  l'any 2018 i l’any 2019 gràcies al consum d'energia verda 100%, mentres que l’any anterior, el 2017, les emissions de CO2 associades al consum d’electricitat a la UAB van ser de 13.017 tones. L'energia verda la sumministrarà les empreses Endesa i Aura, després del procés de selecció, subhasta i compra amb el CSUC.
El CSUC -integrat per totes les universitats catalanes, dues universitats de Madrid, centres de recerca i parcs científics- ha comprat pel 2018 i el 2019 un volum d’energia de 1.135,29 GWh, que serà per primera vegada el 100% d’energia verda.

L’adjudicació de subministrament energètic, tant en alta com en baixa tensió i gas, realitzat en modalitat de subhasta, s’ha fet en dues fases: primer es va establir un acord marc (prorrogable a 4 anys) per a homologar vuit empreses que poguessin oferir, com a mínim, un 50% d’energia d’origen renovable; i després cada empresa seleccionada va oferir un percentatge d’energia d’origen renovable i un preu, la combinació dels quals, juntament amb la puntuació pel servei i informació obtinguda en la primera fase, ha donat lloc a l’adjudicatari final. D’aquestes s’han triat Endesa Energia i Aura Energia.

Així doncs, l’energia verda que consumirà la UAB provindrà d’energies renovables com poden ser la hidroelèctrica, l’eòlica i la fotovoltaica, entre d’altres. Fins ara, el consum era d’energies fòssils, molt més contaminants, com ara la nuclear o el carbó.

L'estalvi d'emissions de CO2 que suposarà aquest consum d'energia verda serà equivalent a les emissions que generarien 36.000 viatges del trajecte en FGC (Ferrocarrils de la Generalitat) de l'estació de la UAB a l'estació de Plaça Catalunya (Barcelona) cada dia durant un any sencer, segosn càlculs de l'Oficina de Medi Ambient de la UAB.

Amb aquesta licitació de compra d’energia no només s’ha aconseguit que el 100% de l’energia elèctrica subministrada fos 100% d’origen renovable sinó que també s’ha vist reduït el marge de comercialització que apliquen les companyies elèctriques a la UAB, passant de 1,019 a 0,88 €/MWh. D’aquesta manera es veu mitigat l’increment de preus que està patint el mercat de compra d’energia els darrers anys.

Consum energètic a la UAB
Tot i la reducció progressiva i constant dels darrers anys de consum energètic a la UAB, les condicions meterològiques d’aquest darrer any han provocat un augment. Aquest últim any, el 2017, el consum d’energia a la UAB es va incrementar un 2,8%, i es van augmentar les emissions de CO2 un 20,9%. Així, pel que fa a l’electricitat s’ha reduït un 0,8%, i pel que fa al gas ha augmentat un 8,6%.

El subministrament energètic dels edificis de la UAB es distribueix de la següent manera: mitjançant electricitat el 59%, i mitjançant gas natural el 41%. El consum associat a la climatització dels edificis  (calefacció i refrigeració) depèn principalment de les condicions meterològiques i les temperatures interiors dels espais fent que l’increment d’un grau en la temperatura en un espai suposi un increment de consum d’un 7% aproximadament.  

La UAB està considerada capdavantera en qüestions mediambientals a nivell estatal i també europeu. Ocupa el lloc 50 en el rànquing GreenMetric Ranking of World, sobre criteris ambientals que elabora anualment la Universitat d’Indonèsia. Aquest rànquing analitza més de 600 universitats d’arreu del món pel que fa a la sostenibilitat i les polítiques de gestió respectuoses amb el medi ambient, i valora, entre d’altres, aspectes com ara les infraestructures, l’ús de l’aigua i els transports.

 

 

Categories: Energia

‘La Bona brossa’ donarà valor social a la recollida selectiva al Baix Camp

14/06/2018
El Consell Comarcal del Baix Camp i Secomsa presenten un projecte pioner que vol assolir el 60% de la recollida selectiva amb la col·laboració dels veïns dels municipis

Autora: Júlia Estivill Font: InfoCamp Tarragona

14/06/2018 - 12:32

Segons el cànon imposat per la Unió Europea, l’any 2020 es penalitzarà econòmicament els percentatges baixos de recollida selectiva fent que aquest increment augmenti un terç del cost actual. En conseqüència, la Generalitat de Catalunya ha fixat l’objectiu d’assolir un 60% de recollida selectiva el 2020. Amb el plantejament d’aquest repte, el Consell Comarcal del Baix Camp i Secomsa han presentat als ajuntaments un projecte pioner de tractament de residus per tal d’assolir el 60% a través de la col·laboració ciutadana i poder reduir l’impacte d’aquest increment en el tractament de residus.

El president del Consell Comarcal del Baix Camp, Joaquim Calatayud, l’ha definit com un “projecte decidit i dedicat a les persones on es fa una aportació al medi ambient però també a les butxaques”. L’increment de la recollida selectiva suposarà un estalvi econòmic per al municipi i per tant aquest disposarà d’uns diners per a poder invertir-los en la funció social que la població decideixi. El vicepresident de Secomsa, Xavier Gallego, ha explicat que actualment hi ha un estancament generalitzat, quant a la recollida selectiva, als municipis del Baix Camp on la comarca se situa en un 40,80%, el 2017, una xifra que queda lluny del 60% imposat per la Generalitat. Així doncs, es tracta d’una iniciativa amb un objectiu transversal: incrementar la recollida de residus i, al mateix temps, que aquest increment suposi un benefici pel municipi. Aquest retorn econòmic el fa Secomsa qui obté un benefici econòmic dels gestors de residus en relació amb la quantitat i qualitat dels residus que es reciclen així, com més elevat sigui el percentatge més elevada serà la retribució econòmica.

D’aquesta manera, es busca incentivar als veïns a reciclar a través de propostes que els resultin atractives, de projectes que ells mateixos hagin triat i que es podran dur a terme gràcies al benefici econòmic obtingut per aquest increment del percentatge total de recollida selectiva. En poques paraules, es tracta d’un projecte del poble i per al poble.

Avui dia, el projecte ‘la Bona brossa, la recollida selectiva amb valor social’ s’ha presentat als municipis pilot de Vilanova d’Escornalbou, Maspujols, l’Aleixar i Riudoms. Altres municipis com les Borges del Camp, Alforja i Almoster estan iniciant els tràmits per adherir-s’hi. Tot i que el nombre de municipis participants és reduït, Gallego ha destacat que “es tracta d’un projecte comarcal i que la voluntat és que aquest es traslladi a tots els municipis del Baix Camp”. Als 4 municipis pilots es realitzarà una important renovació de les àrees de contenidors de superfície tot i que en la majoria de casos disminueix el nombre de contenidors, els nous tindran una major capacitat. A Vilanova d’Escornalbou es canviaran 27 contenidors per 15 completament nous; a Maspujols es renoven els 32 contenidors actuals; a l’Aleixar es trauran els 50 contenidors actuals i es posaran 44 de nous i a Riudoms, està en procés de licitació, el canvi de 90 contenidors per posar-ne 83 de nous.

Vilanova d’Escornalbou, municipi pilot
Vilanova d’Escornalbou és un dels municipis pilots on el projecte està més avançat. La Felicitat Martínez, regidora i veïna del municipi, ha explicat que es va crear un grup motor de 19 persones, representants de totes les franges d’edat, per decidir el projecte social i les activitats que es farien amb el retorn econòmic que obtinguin per la bona recollida selectiva. Finalment, es va decidir de destinar els diners a un desfibril·lador “que és un projecte que arriba a totes les franges socials del poble” explicava Martínez qui afegia que al voltant d’aquest projecte va sorgir la idea que l’objectiu és que ningú del poble l’hagi de fer servir. Per aquest motiu, s’ha creat un projecte conjunt on es faran tallers de salut per tal de conscienciar als veïns sobre hàbits saludables i per aprendre a utilitzar aquest dispositiu. El municipi disposarà de 4.000 euros en arribar al 60% de la recollida selectiva.

L’Aleixar disposarà de 7.000 euros, Maspujols de 4.300 euros i Riudoms, que posarà en marxa el projecte al setembre, disposarà d’una xifra de 25.000 euros. Els tres municipis reuniran, properament, als veïns per a decidir a quin projecte social destinaran aquests diners.

Foto: Presentació del projecte ‘la Bona brossa, la recollida selectiva amb valor social’ , aquest dimecres, a l'Estació Enològica de Reus

 

Categories: Reciclatge/Residus

Robatoris i coaccions als punts verds de barri de Barcelona

13/06/2018

Font: CCMA

13/06/2018 - 12:36

El reciclatge està augmentant a la ciutat de Barcelona, i bona part d'aquest èxit es deu als 24 punts verds de barri on els veïns poden anar a llençar els objectes i aparells vells o espatllats. L'avantatge que tenen és la proximitat i l'accés fàcil, cosa que permet a la majoria de la gent anar-hi a peu, però aquesta accessibilitat també genera problemes.

Mercat en paral·lel
El principal és hi ha persones que hi van no a portar-hi coses, sinó a endur-se'n per vendre-les pel seu compte, fora del sistema oficial de reciclatge.

Els treballadors d'aquests punts verds fa anys que denuncien la conflictivitat que els comporten aquestes persones.

Primer als veïns, després als treballadors
Segons explica Issac Ballesteros, encarregat del punt verd de Sant Andreu, n'hi ha que se situen al davant i intenten que els veïns que porten objectes els els donin a ells.

Ballesteros es queixa que quan s'ajunten unes quantes persones acostumen a entrar directament al punt verd:

"Venen i et comencen a remenar les gàbies, i els dius, escolta, aquí no pots agafar res, hi ha càmeres. Vaig començar l'any passat amb una amenaça de mort: "Tu no saps qui soc, et mataré!" I arribo a casa, i li explico a la meva dona, i tot són nervis, i quan és un dia al mes no passa res, però quan a la setmana et passa tres vegades..."

Acomiadat per deixar que s'enduguessin coses

En aquest mateix punt verd hi va treballar abans l'Òscar, que va patir situacions similars. En una ocasió va voler trucar a la Guàrdia Urbana perquè un home li volia agafar una càmera de vídeo vella d'un contenidor, i l'home el va amenaçar.

El cas va arribar a judici, i l'Òscar es queixa que l'empresa pràcticament no el va defensar, sinó que es va limitar a canviar-lo de punt verd i finalment el va acomiadar, acusant-lo de deixar que s'enduguessin coses:

"Sempre que m'han demanat alguna cosa els hi he dit que no, que d'aquí no es pot agafar res, que hi ha càmeres, però després comencen amenaces i coaccions, i al final els dones algo perquè se'n vagin i es quedin tranquils. Això ho he notificat amb incidències i l'empresa no m'ha fet cap cas"

Els treballadors s'han organitzat i les últimes setmanes han fet vagues i mobilitzacions per denunciar-ho públicament i també per reclamar que es readmeti l'Òscar.

També els inspectors ambientals
A les vagues s'hi han afegit els inspectors mediambientals de l'Ajuntament, que depenen de la mateixa empresa concessionària que els dels punts verds, Siresa.

Aquests inspectors, encarregats de revisar que els establiments comercials compleixin la normativa mediambiental, també denuncien problemes de seguretat quan treballen.

És el cas del Ricardo Puig, que diu que s'ha vist obligat a prendre precaucions de seguretat extres en la seva feina després d'un incident en què es va sentir en perill:

"No estava d'acord, i em va barrar el pas, i li vaig comentar que m'estava retenint contra la meva voluntat i trucaria a la Guàrdia Urbana, i és el que vaig fer. Van trigar quinze o vint minuts a arribar. I arran d'això, sí que vaig una miqueta més alerta, entro als establiments i busco la sortida, deixo que passi la gent abans, si entro a una carnisseria, si estan amb un ganivet, ja no m'acosto."

Més seguretat i atenció per part de l'empresa
Els treballadors demanen a Siresa poder treballar en parella, no sols com ara, que hi hagi vigilants de seguretat, i poder contactar sempre amb alguna persona de l'empresa quan els amenacin.

Les mobilitzacions han fet efecte i s'ha establert una taula de negociacions per millorar les condicions de treball.

Segons Oriol Vall-Llovera, portaveu de l'empresa, la intenció és començar amb la millora de la seguretat dels punts verds de barri:

"Vam traslladar en aquesta taula de treball algunes propostes de millora a implementar en breu, entre les quals hi podia haver com a exemple l'adquisició de contenidors tancats per aquells materials susceptibles de patir robatoris, i una acció coordinada amb Guàrdia Urbana als punts més conflictius"

 

Categories: Reciclatge/Residus

Almussafes estrena un pas de vianants en 3D que fa frenar els cotxes

13/06/2018
És la primera ciutat d'Espanya i la segona de tot Europa a instal·lar-lo

Font: CCMA

13/06/2018 - 08:53

Un pas de vianants en 3D que fa que els vehicles frenin instintivament i, d'aquesta manera, protegeix els vianants.

L'acaben d'estrenar a Almussafes, a la comarca de la Ribera Baixa del País Valencià. És el primer a tot Espanya i el segon d'Europa. L'altre és a Islàndia.

Com funciona?

El seu disseny causa un efecte òptic i els conductors el veuen en tres dimensions.

Com és?

Està construït amb material termofusible, molt més durador que la pintura utilitzada habitualment. Són peces d'una mena de plàstic que s'instal·len escalfant prèviament la superfície de l'asfalt.

El propòsit d'aquest pas de vianants és evitar els atropellaments. Sobretot en les travessies que no estan regulades per semàfors i les que són en zones especialment sensibles com els voltants de centres educatius i equipaments esportius.

Precisament, aquest primer pas de vianants tridimensional d'Espanya és davant del pavelló esportiu municipal d'Almussafes, al carrer d'Ausiàs Marc.

L'ha construït una empresa catalana, Tecnol, amb seu a Reus. Bernat Bauzà, responsable d'expansió i desenvolupament, destaca que "és un mètode menys invasiu i més econòmic" que la pintura convencional, que "calia repintar cada dos dies", i més pràctic que els elements elevats, que dificulten la circulació de camions i vehicles d'emergència. I també és més segur, sobretot per als motoristes, perquè és impermeable i antilliscant.

 

Municipis: País ValenciàCategories: MobilitatSalut

Un Atles per a prendre decisions

12/06/2018
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcacióAlbert Punsola12/06/2018 - 17:00

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aques és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. Cada atles està format per cinc mapes que analitzen l’eficiència energètica, el comportament tèrmic, la contaminació lumínica, el potencial fotovoltaic i el verd urbà de cada indret. Aquest indicadors recullen els impactes socioambientals en el territori i alhora són un instrument valuós per a actuar des del poder públic.  Segons la presidenta de la Diputació de Barcelona Mercè Conesa “la voluntat aplicar aquesta metodologia a tot el territori que cobreix la Diputació”.

Avions i sensors
La metodologia que s’ha aplicat a aquests quatre municipis es basa en fer un seguit de vols sobre el territori i en portar a terme una recollida de dades sistemàtica, a través d’un seguit de sofisticats sensors, sobre l’eficiència energètica, el comportament tèrmic, la contaminació lumínica, el potencial fotovoltaic i el verd urbà de cada indret.

En total s’han utilitzat 3 avions i 4 sensors que han estat treballant durant un període una mica inferior a un any. “A finals del segle XX ja vam donar un gran pas endavant amb els ortofotomapes i ara la tecnologia ens permet anar molt més enllà i  fer coses que fa 20 anys eren impensables i ho hem aprofitat”, subratlla Jaume Massó, director de l’Institut Cartogràfic Geològic de Catalunya  (ICGC). Segons Julià Talaya, subdirector de geodèsia i cartografia de l’ICGC, “ no s’han fet servir drons perquè la legislació en el moment actual planteja moltes restriccions especialment en vols urbans i nocturns, tot i que això podria començar a canviar aviat en alguns aspectes”.

Impuls local, objectius globals
Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre Diputació de Barcelona i l’ICGC, que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat. La col·laboració, que es va segellar en un conveni específic l’estiu del 2017, té com a objectiu  potenciar la sostenibilitat urbana, dins del Pla d’Actuació de Mandat 2016-2019 de la Diputació. És un objectiu que està en sintonia amb la voluntat conjunta d’aquesta institució i del Departament de Territori i Sostenibilitat de donar compliment als Objectius de Desenvolupament Sostenible, aprovats per Nacions Unides.

La tria dels municipis en aquesta fase pilot del projecte no és atzarosa. “Una ciutat, Sabadell, s’ha escollit pel seu important caràcter industrial; una altra, Berga, pel fet d’estar allunyada de l’entorn metropolità; i finalment es van voler dues més que tinguessin un perfil més residencial, com Sant Cugat i d’Esplugues”, explica Mercè Conesa.

L'ICGC ja havia elaborat un atles similar per encàrrec de l'Ajuntament de Badalona i havia col·laborat amb l'Ajuntament de Rubí en l’anàlisi de fugues tèrmiques en els polígons industrials així com del seu potencial per instal·lar energia fotovoltaica. Però en aquests dos casos no es van considerar més paràmetres.

Una base per fer polítiques
Cada atles està format per cinc mapes que analitzen, com esmentàvem abans, els paràmetres ambientals: eficiència energètica, comportament tèrmic, contaminació lumínica, potencial fotovoltaic i verd urbà de cada ciutat. D’aquesta manera, permeten una lectura sintètica a través d’indicadors de fàcil comprensió. Aquest indicadors recullen els impactes socioambientals en el territori i alhora són un instrument valuós per a actuar des del poder públic.  Segons la presidenta Mercè Conesa l’estudi d’aquestes dades permetrà “que els tècnics i polítics dels ajuntaments pugin prendre les decisions adequades, sempre amb la voluntat d’impulsar unes millors polítiques que permetin augmentar la qualitat de vida dels ciutadans”.

Jaume Massó afegeix: “és molt bo que el projecte vagi incorporant noves ciutats però tant important com això és que els tècnics municipals utilitzin aquesta informació”. Segons el director de l’ICGC, “aquest no és un projecte per recollir dades i deixar que quedin estancades. S’han de sumar a d’ altres dades, que els ajuntaments ja tenen,  per obtenir una anàlisi encara més detallada del municipi” .

Els mapes es poden consultar al web de l’ICGC. La intenció ha estat que no només siguin per als experts o els tècnics. “La Diputació vol que els tècnics i els polítics tinguin aquestes dades al seu abast, però també que al ser dades obertes cada veí pugui saber què està passant exactament en el seu barri en el seu carrer” assenyala Mercè Conesa.

Comportament tèrmic i verd urbà
Els atles identifiquen les zones dels municipis més exposades a les onades de calor per millorar la planificació urbanística i implementar polítiques d’estalvi energètic i de lluita contra la contaminació atmosfèrica.  Un aspecte que preocupa especialment molts municipis és l’efecte Illa de calor que els atles han pogut recollir gràcies a un sensor hiperespectral tèrmic en infraroig llunyà.   “S’ha volat de nit per obtenir una uniformitat de la temperatura -explica Julià Talaya- i s’ha descobert que a les zones més construïdes la temperatura pot arribar a ser 5 graus superiors a la zona on hi ha més verd. Això pot ser molt significatiu i permet que un ajuntament planifiqui millor davant l’eventualitat d’ episodis de calor extrema”.

Pel que fa al verd urbà, els atles indiquen el grau de cobertura real de vegetació a la ciutat per poder quantificar els metres quadrats d'espai verd reals  i, no només si hi ha vegetació, sinó en quin grau de vigor es troba. Per fer-ho s’ha utilitzat una càmera fotogramètrica en el visible i infraroig proper. Amb aquesta informació es pot veure, per exemple, si s’arriba al verd per habitant que recomana l’OMS de manera força exacta. “Moltes vegades algunes places dures es qualifiquen de verdes o al revés quan hi ha un arbre amb una gran envergadura només es compta l’espai de l’escocell”, explica Talaya.

Una altra de les possibilitats és  veure la continuïtat del verd a la ciutat en el seu conjunt i aspectes com la proximitat a un parc o espai natural. Segons Mercè Conesa, “estem parlant d’una qüestió directament relacionada amb grans inversions en qüestions fonamentals, com la plantació d’arbrat viari o la ubicació de nous parcs; aquesta informació tan detallada farà que les decisions municipals siguin més objectives”.

Energia
Els atles també permeten fer una primera aproximació al grau d’eficiència energètica dels polígons industrials. En aquest cas torna a ser protagonista el sensor hiperespectral tèrmic en infraroig llunyà que possibilita veure la pèrdua de calor de les naus industrials. El sensor llegeix la temperatura al vespre i al matí i si la diferència és gran revela que hi hagut una pèrdua important. Es tracta d’una primera aproximació ja que aleshores caldrà veure fins a quin punt aquest procés està vinculat a una activitat on hi ha aquesta necessitat, o bé la pèrdua es deu a la ineficiència. Si més no, els tècnics municipals podran fer una inspecció per descobrir què està succeint i en cas que hi hagi un problema esmenar-lo.

Un altre important aspecte relacionat amb l’energia és la recollida de dades que permet classificar les cobertes dels edificis en funció de la idoneïtat de la captació solar de cara a  impulsar les energies renovables en els municipis.  Això es fa a través d’un sensor Lidar. 

Llum
Un altre paràmetre que els atles recullen és el de la llum, ja sigui des del punt de vista de la contaminació lumínica com de la natura de la llum emesa. Tant en un cas com en l’altre es fa servir un sensor hiperespectral i un càmera fotogramètrica en el visible i infraroig proper. Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la biodiversitat han estat demostrats i els darrers anys s’han desplegat un seguit de normatives per mitigar aquest problema.

Pel que fa a la natura de la llum el sensor i la càmera poden detectar si els llums en un sector són de vapor de sodi, de LED o de qualsevol altra tipologia. Igualment poden donar la informació sobre si la llum que proporcionen és prou eficient en un lloc concret. Les possibilitats de millora en eficiència energètica i en la reducció del cost de l’enllumenat públic són remarcables.

 

Costos i rendibilitat
Els sensors i la resta de material emprat en els atles, així com els vols que s’han de portar a terme, tenen un cost elevat, però aquesta aposta té una gran rendibilitat social i ambiental. “Per això és tan important que tècnics i polítics utilitzin les dades obtingudes i estableixin quines són les seves prioritats en el territori”, indica Jaume Massó. Igual que succeeix en la cartografia convencional no serà necessari repetir cada any els vols i la recollida de dades. La freqüència d’aquestes tasques dependrà del volum de canvis que experimenti cada municipi. Si els canvis no són gaire grans, les dades recollides es podran explotar durant diversos anys. Aquesta mena de decisions, però, no es poden determinar a priori. Un cop superada la fase pilot i quan els atles s’estenguin en el territori s’anirà veient com cal procedir.

 

 

 

Categories: AiguaBiodiversitatCanvi climàticCiènciaEnergiaSmart cities/Planificació urbanaTerra

L’institut Palau Ausit de Ripollet guanya el V Electrocat de Santa Perpètua

11/06/2018
11/06/2018 - 13:43

Santa Perpètua de Mogoda es va consolidar ahir, de nou, com a capital del vehicle elèctric de Catalunya. L’equip d’estudiants del Grau Superior d’Automoció de l’Institut Palau Ausit de Ripollet (Barcelona) va guanyar la cinquena edició de l’Electrocat de Santa Perpètua, amb un prototip elèctric construït pels alumnes i que va superar diferents proves al circuit urbà de davant l’edifici del Centre de Recursos del Vehicle Elèctric (CREVE). A més, es va inaugurar una estació amb punts de recàrrega elèctrics i es va anunciar un conveni de l’Ajuntament amb la cooperativa Som Mobilitat.

L'Institut públic de Ripollet ja va guanyar l’Electrocat de l’any passat i del 2014. El segon classificat en aquesta edició va ser el Centre d’Estudis Roca de Barcelona. I el tercer premi va recaure en l’institut Castellarnau de Sabadell.

 Aquest centre educatiu també es va endur un guardó al millor disseny i estètica del seu vehicle. El CE Monlau de Barcelona, per la seva banda, va guanyar el premi al Millor Projecte. En principi, estava previst que participessin vuit equips: el Centre d’Estudis Roca i el CE Monlau de Barcelona, l’Institut Pedraforca de L’Hospitalet de Llobregat, el Castellarnau, el Centre Tècnic del Vallès de Les Franqueses del Vallès, el Palau Ausit i l’Escola Tècnica de Girona, a més de l’equip del CREVE. Però, al final, només hi van córrer sis. Per problemes tècnics, el prototip elèctric del Centre Tècnic del Vallès.no va poder trepitjar el circuit i l’equip de l’Hospitalet no arribar a Santa Perpètua.



Les proves
Els equips van fer dues tandes de 20 voltes amb canvi de bateria i van circular per la zona d'asfalt i de terra, amb diferents rampes.

El jurat va valorar que el pilot de l’equip de Ripollet recorregués les voltes amb el seu vehicle en menys temps que la resta, a més del ràpid canvi de bateria elèctrica, l'agilitat en la prova de l'eslàlom i la bona coordinació tècnica i l'eficient treball en equip.

L’Electrocat, que va aplegar nombrós públic, ha estat organitzat pels ajuntaments de la Riera de Caldes i té el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. L’Electrocat compta amb la col·laboració d’Alstom, La Perpetuenca, Electric GT, Fundació RACC, Electromaps, CIM UPC, Tempel Group, Mavilor, Urbaser, del Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis de Sabadell i Província de Barcelona i Uualk,. De fet, aquesta darrera empresa de Sabadell va sortejar una bicicleta elèctrica Uualk Air 13 entre més de 200 participants que van dipositar la butlleta a una urna.

El director i cofundador d’Electric GT, Agustí Payà -que va ser el primer pilot en acabar un Dakar amb vehicle elèctric- va apuntar que “Catalunya és referent en competicions de vehicles elèctrics i iniciatives com el CREVE, on es fa formació d’electromecànics, o de l’Electrocat, on el jovent construeix un prototip i el pilota, són una aposta molt potent per promoure l’ús del vehicle elèctric. Hi ha molt de futur laboral amb un perfil de mecànic elèctric”, va concloure.

 

Categories: CiènciaEnergiaMobilitat

Un projecte europeu destinarà 2,5 M€ per a protegir les vernedes

11/06/2018

Font: Ecodiari

11/06/2018 - 11:28

El bosc de ribera s'ha degradat al llarg de la història i es considera una zona d'especial protecció per la Unió Europea. Catalunya rebrà una subvenció de 2,5 milions d'euros de la Unió Europea per protegir els seus boscos de vernedes. En concret, el projecte Life Alnus actuarà a les conques de l’Alt Ter -Osona i Garrotxa-, del Besòs –Vallès Oriental-, i Alt Segre –Cerdanya-.

Verneda a la ribera del Ter a les Masies de Voltregà, que acull una important colònia d'ardeids Foto: ACN

Les vernedes són els boscos de ribera per excel·lència i, en els darrers anys, han patit una important regressió a Catalunya, segons ha detallat el coordinador del projecte i investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Jordi Camprodon. Segons l'investigador, els boscos de vernedes "minimitzen les inundacions, filtren la contaminació difusa i són hàbitats estratègics per a la conservació de diverses espècies".

Les actuacions previstes se centraran en la conservació, la restauració dels boscos allà on hagin desaparegut o estiguin molt degradats, així com també en la millora de la governança de les riberes amb la implicació de diferents administracions, institucions i entitats. El projecte, que va arrencar el juliol de 2017, té una durada de quatre anys i està previst que a finals del 2018 comenci l'execució dels treballs.

Les vernedes són els principals boscos de ribera de la Mediterrània i tenen diverses funcions ecològiques associades als rius, com ara la regulació de les inundacions, la protecció dels marges fluvials de l'erosió, la filtració de la contaminació difusa cap als rius o són hàbitats estratègics per a la conservació de la biodiversitat. Alhora, són un dels principals espais de lleure. Per tot plegat, la Unió Europea considera les vernedes un hàbitat d'especial protecció davant de l'estat en què es troben a la regió mediterrània. Segons la Comissió Europea, les vernedes tenen un estat de conservació de "desfavorable-inadequat". 

Investigadores al riu Congost a Granollers preparant els mostreigs d'hàbitat, macroinvertebrats i peixos en el marc del projecte LifeAlnus

Per frenar aquesta regressió i millorar-ne la conservació, Catalunya lidera un projecte europeu per protegir els boscos de vernedes als cursos alts dels rius. Es tracta del projecte Life Alnus, que té un pressupost de 2,5 MEUR, el 75% del qual està finançat amb fons europeus. Els àmbits d'actuació del projecte són les conques del Besòs, l'Alt Ter i l'Alt Segre. De fet, tal com ha relatat el coordinador del projecte, Jordi Camprodon, Catalunya "és un dels països de tota l'àrea Mediterrània que té més vernedes" –es calcula un 14%- i, per tant, "els catalans tenim una responsabilitat molt important en la preservació d'aquest hàbitat a escala europea". 

L'objectiu del projecte, per tant, és invertir la regressió i la degradació d'aquest hàbitat de ribera mitjançant accions de conservació, restauració i governança. Un dels objectius és millorar la cobertura legal d'aquest hàbitat a Catalunya i, per això, s'incorporaran nous nuclis de vernedes dins de la Xarxa Natura 2000. 

El projecte també cerca restaurar el bosc de ribera allà on ha desaparegut o està degradat. Les accions de restauració es realitzaran per aconseguir el màxim impacte amb el mínim cost i, per tant, es deixarà que l'hàbitat es reorganitzi per si sol mitjançant actuacions com l'increment dels cabals o l'eliminació de barreres físiques. Tal com han detallat els socis del projecte, només on faci falta es procedirà a la restauració activa de la vegetació amb la plantació d'espècies autòctones i retirant les espècies exòtiques invasores. 

Verneda a la ribera del Ter a les Masies de Voltregà, que acull una important colònia d'ardeids Foto: ACN

A través del Life Alnus també es pretén millorar la governança de les riberes implicant les diferents administracions, institucions i sectors implicats en la gestió i l'ús social dels rius. Per aconseguir-ho, s'organitzaran diferents reunions sectorials, visites sobre el terreny, aules de debat, jornades de transferència i activitats d'educació ambiental. De fet, en els primers mesos del projecte ja s'han fet passos en aquest sentit i s'han aconseguit acords de custòdia amb propietaris de terrenys en zones de ribera, així com també amb Ajuntaments, titulars d'explotacions ramaderes, d'empreses extractives i del sector hidroelèctric. 

El Life Alnus és un projecte Life Nature&Biodiversity de la Unió Europea que té una durada de quatre anys –fins el juny de 2021-. Els socis del projecte són el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya; l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA); la Fundació Universitària Balmes –a través del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis-; l'Ajuntament de Granollers; la Fundació Catalunya La Pedrera; i l'empresa MN Consultors en Ciències de la Conservació.

 

Categories: BiodiversitatCiència

500 km2 del litoral gironí seran vedats o gestionats pel sector pesquer amb assessorament científic

11/06/2018
Es una iniciativa capdavantera a la Mediterrània per a potenciar la sostenibilitat i la preservació dels recursos marins

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

11/06/2018 - 08:24

El Departament d’Agricultura dona suport al sector, que regularà l’accés i l’esforç de pesca a l’interior d’aquestes zones amb l’assessorament de científics. Es tracta d’una iniciativa capdavantera en gestió sostenible a la Mediterrània

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació acompanya els pescadors de les confraries de Blanes, Palamós, Roses, el Port de la Selva i Llançà en una iniciativa única a la regió mediterrània: 500 km2 del litoral gironí seran vedats o gestionats pel mateix sector pesquer i s’hi implementaran mesures per a potenciar la sostenibilitat i la preservació dels recursos marins.

L’objectiu principal d’aquest acord, que s’ha presentat en el marc d’una jornada que ha comptat amb la participació del director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela,  així com del patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas, i el científic Joan Batista Company, director del departament de Recursos Renovables de l’Institut de Ciències del Mar, és establir en diversos caladors pesquers explotats per flotes d’arrossegament de diferents confraries de la província de Girona un model de cogestió en què participin pescadors i científics, amb el suport de l’administració.

Aquestes àrees gaudeixen de característiques biològiques i ecosistèmiques que tenen un valor significatiu quant a la reproducció i/o alevinatge d’espècies d’alt interès pesquer. Per tal d’assolir-ho, es vol regular l’accés i l’esforç pesquer a l’interior d’aquestes zones.

La idea d’impulsar una gestió singular dels caladors va sorgir arran de la conscienciació del mateix sector respecte al deteriorament dels recursos pesquers. Així doncs, va ser el mateix col·lectiu de pescadors qui van tenir la iniciativa d’anar més enllà de la normativa i implementar mesures pròpies per a potenciar la sostenibilitat i la preservació del recurs.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el sector pesquer es va posar en contacte amb l’administració (Generalitat de Catalunya) i amb el sector científic (Institut de Ciències del Mar, del CSIC) per tal de rebre assessorament. En aquest sentit, els científics s’estan encarregant del seguiment de les poblacions de peixos i crustacis en aquestes zones per tal de copsar els efectes de les noves mesures de gestió sobre les poblacions pesqueres objectiu. D’altra banda, l’administració acompanya en tot moment el sector pel que fa a la gestió i les disposicions a aplicar en un règim de cogestió, i també hi posa a disposició el finançament europeu requerit.

A continuació, s’especifiquen les zones vedades/cogestionades de la província amb el detall sobre els objectius particulars, el tipus de seguiment que s’hi està fent i les restriccions que impliquen:

-          Regeneració d’hàbitat de Blanes-Palamós (37.95 km2)

Objectiu: Regeneració d’un calador tradicional amb la conseqüent repoblació d’espècies habituals a la zona com la maire, el lluç i el rap.

-          Gestió de l’escamarlà Roses-Palamós (9.16 km2)

Objectiu: Reduir l’impacte sobre les poblacions d’escamarlà a partir de la creació d’una àrea de no-pesca per a facilitar la recuperació d’aquesta població.

-          Gestió del lluç de Roses (51.73 km2)

Objectiu: Protegir el reclutament del lluç i afavorir la reproducció dels adults en el pic de posta mitjançant el tancament de forma permanent d’una zona.

-          Gestió de la gamba de Palamós (334.13 km2)

Objectiu: Millora de la selectivitat de les captures mitjançant la regulació de la llum de malla de les xarxes d’arrossegament, modificacions de l’art per tal de reduir-ne l’impacte sobre els fons i gestió espaciotemporal de les zones de pesca. Aquest pla està formalment emparat per una normativa de l’Estat que tot just s’acaba de prorrogar.

-          Gestió de la gamba del Cap de Creus (65 km2)

Objectiu: Gestió sostenible de la pesca de la gamba mitjançant mesures tècniques i espaciotemporals. Cal destacar l’acord de les tres confraries veïnes –Roses, Port de la Selva i Llançà-, que treballen conjuntament.

L’acord, que ha estat aprovat per la Junta General de les Confraries de Pescadors corresponents i emparat per la Federació Territorial  de Confraries de Pescadors de Girona, dona a aquestes àrees vedades/cogestionades una vigència inicial de dos anys.

Per últim, en un futur immediat, s’espera poder crear una Comissió Permanent de Seguiment de cada àrea on hi estaran representats, almenys, el sector pesquer, l’administració i el món científic.

En línia amb les polítiques europees de conservació dels recursos
Aquesta iniciativa contribueix de manera destacada a assolir els objectius de sostenibilitat establerts per la Política Pesquera Comuna i exemplifica l’aposta del sector català d’arrossegament per la recuperació dels recursos pesquers de manera compatible amb el manteniment de la viabilitat socioeconòmica del sector.  L’acord arriba just en el moment que la Comissió Europea ha presentat una proposta de reglament per a un pla de gestió sub-regional de la pesca d’espècies de fons a la Mediterrània Occidental, que properament es discutirà al Parlament Europeu.

 

Municipis: Alt EmpordàBaix EmpordàSelvaEtiquetes: PescalitoralCategories: Biodiversitat

Les oliveres mil·lenàries del Sénia aspiren a convertir-se en Patrimoni Agrícola Mundial

08/06/2018
08/06/2018 - 14:04

La Mancomunitat de les Terres del Sénia ha enllestit la candidatura a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) de les oliveres mil·lenàries que s'estenen per una vintena de municipis del Montsià, el nord de Castelló i el Baix Aragó.

Imatge d'arxiu d'una olivera monumental, al terme municipal d'Ulldecona. Foto: Sílvia Berbís


Després de sis mesos de feina, s'ha entregat l'expedient al Ministeri de Cultura que s'encarregarà, esta setmana, de presentar-lo a la FAO, l'organització específica de les Nacions Unides en Agricultura i Alimentació (en les sigles en anglès). Es tracta d'un nomenament anàleg al de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, però amb la particularitat de destacar sistemes agraris "únics al món", com conformen les més de 10.000 oliveres monumentals - gairebé la meitat inventariades com a mil·lenàries- de les Terres del Sénia. La Mancomunitat confia que amb este reconeixement es pose pressió perquè s'aprove una legislació específica per protegir-les, sobretot dels espolis i el mercadeig que se'n fa.

Un cop presentat esta setmana a través del Ministeri de Cultura, el projecte de candidatura a Patrimoni Agrícola Mundial de les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia entrarà a avaluació del consell científic de la FAO. La resolució es preveu que siga a finals d'any, possiblement cap al mes de novembre.

El Paisatge històric de les oliveres mil·lenàries del Sènia, premi europeu de Patrmoni Cultural 2014. Foto: Jaume Antich

L'organització d'Alimentació i Agricultura de Nacions Unides estableix cinc criteris per optar a ser reconegut com a SIPAM. En primer lloc, s'ha de contribuir a la seguretat alimentària i al suport de les comunitats locals, representant una de les principals fonts d'ingressos d'aquells habitants; s'han de complir els paràmetres de la biodiversitat agrícola i els recursos genètics amb espècies, varietats o races importants a nivell mundial; s'han de mantenir i conservar els sistemes de coneixement locals tradicionals, així com els valors culturals i els formes col·lectives d'organització social, incloent les institucions tradicionals per a l'agroecologia, l'accés als recursos i la distribució dels beneficis; finalment, s'ha de garantir la preservació de "paisatges excepcionals", resultat del maneig de la terra i l'aigua i de la gestió humana que s'ha fet d'aquell sistema agrari. 

El reconeixement de la FAO serviria per posar en valor un sistema oleístic únic al món per la concentració d'oliveres monumentals que s'hi troben. El darrer inventari quantifica en 4.960 les oliveres mil·lenàries, és a dir, de més de 3,5 metres de perímetre de tronc i de més de 1,30 metres d'alçada, uns paràmetres establerts per la Universitat de Còrdova que la Mancomunitat del Sénia ha pres com a referència.

Però la xifra d'arbres monumentals es dispara si es tenen en compte les 5.000 oliveres més, aproximadament, que tenen troncs de perímetres entre els 3 i els 3,5 metres. "Ens sembla important introduir-les en este sistema agrícola i que estiga reconegut tot el conjunt, no només les més antigues", ha defensa Teresa Adell, gerent de la Mancomunitat de les Terres del Sénia. "Estem il·lusionats, però no ens volem fer massa expectatives", ha afegit.

 

Categories: BiodiversitatMón ruralParcs naturals/Paisatge

Capturat el linx ibèric vist la setmana passada a Catalunya

07/06/2018
07/06/2018 - 17:19

El Litio, el linx ibèric avistat la setmana passada a l'àrea metropolitana de Barcelona, ha estat capturat. Es tractava del primer exemplar de linx detectat a Catalunya des de principis del segle XX.

Un equip de tècnics del projecte Iberlince de Sevilla i Agents Rurals l'han capturat amb gàbies-parany amb un conill com a esquer, en una zona boscosa de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat.

Litio, nascut el 2014 al centre de cria en captivitat de l'Acebuche, a Huelva, ha sobreviscut miraculosament a un llarg periple per la Península i ara serà traslladat a un altre indret on hi hagi femelles i es pugui reproduir.

L'animal el van alliberar el 2015 a Portugal i es creu que hauria fet servir el corredor forestal del Mediterrani per arribar a l'àrea de Barcelona.

El linx ibèric, de nom científic Lynx pardinus, s'està recuperant gràcies a diversos programes de conservació. El 2002 n'hi havia 94 exemplars i l'últim cens de 2017 en va comptar 589.

Categories: Biodiversitat

BCN Smart Rural, un projecte per impulsar el desenvolupament territorial amb estratègies innovadores

07/06/2018

Font: Diputació de Barcelona

07/06/2018 - 16:52

La Diputació de Barcelona, conjuntament amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), ha posat en marxa BCN Smart Rural, un projecte per impulsar estratègies econòmiques i empresarials en l’àmbit rural. El projecte té com a finalitat donar noves oportunitats de desenvolupament del conjunt de territori rural no metropolità per  frenar la despoblació i la desaparició d’un sector econòmic d’economia verda com és el l’agrosilvopastoral, així com facilitar nous recursos productius als sectors forestal, energètic i alimentari.

El projecte ha estat presentat aquest dijous pel vicepresident primer  de la Diputació de Barcelona i responsable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Dionís Guiteras, juntament amb el president de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), Carles Luz, i el director general del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, Antoni Trasobares.

BCN Smart Rural és un projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) del programa FEDER, que compta amb un pressupost de prop de tres milions d’euros repartits en tres àmbits d’actuacions com son un banc de serveis per impulsar l’especialització i la competitivitat al món rural a partir de les noves tecnologies, l’impuls de l’economia verda i circular a partir de la gestió forestal i l’impuls de la biomassa km 0, així com el foment d’activitat productiva agrícola i ramadera d’alt valor ecològic.

El projecte es desenvoluparà fins al 2021 en l’àmbit de la demarcació de Barcelona no metropolitana, un àmbit que cobreix un total de 565.975 ha, el que suposa el 84,94% del territori no metropolità.

Un projecte innovador per al món rural
En la seva intervenció, el vicepresident Guiteras ha ressalta que «BCN Smart Rural és innovació perquè integra i alinea polítiques i accions de desenvolupament rural en un territori  que s’està despoblant. Aquest és un repte i un bé per al país i per això muntem espais pilots per desenvolupar aquests polítiques». En aquesta línia, Guietars ha dit que «fomentem un treball transversal publicoprivat, perquè ens cal la col·laboració privada, amb agents i persones del territori que tenen necessitats, per això volem tirar endavant noves oportunitats de negoci perquè puguin guanyar-se la vida, no només en el sector agrícola, ramader o forestal, sinó a partir de sinergies amb altres activitats econòmiques de serveis que tinguin un valor afegit per aquests territoris».

 

Guiteras també ha assenyalat que BCN Smart Rural «també pretén ser un motor de canvi que doni oportunitats al mon rural amb una nova visió i dimensió per als  nous emprenedors i també per oferir competitivitat de les empreses en el sector agrari i forestal. Així també recuperem un paisatge de mosaic de natura viva i no abandonada, amb major biodiversitat i riquesa».

El vicepresident primer també ha volgut ressaltar que «amb l’aportació d’aquests recursos de prop de  tres milions d‘euros, farà aflorar mols petits projectes, imprescindibles per donar vida als petits pobles, amb exemples reals que afavoriran al conjunt del país». Entre aquests exemples que aportarà el projecte hi ha la creació d’espais-test agroforestals per acompanyar futurs emprenedors, impulsar nous models de gestió forestal en la prevenció d’incendis amb l’aprofitament econòmic del bosc per biomassa en substitució d’energia fòssil, a més de donar formació a treballadors forestals amb tècniques d’extracció i maneig de la fusta destinada a la producció de biomassa, amb un producte final de major qualitat i sortida comercial.

El projecte també s’ha marcat com a objectiu per al 2020, disposar d’equipaments de suport agroalimentaris d’ús compartit i d’un espai innovador multiús per a la transformació de productes forestals.

El president de l’Associació  d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), Carles Luz, també ha remarcat la importància d’aquest projecte com «una oportunitat per a tots els grups d’acció local que ja estem treballant en el que és la dinamització del territori rural des d’aquesta preocupació que tenim com és el despoblament, i ajudar als emprenedors perquè tirin endavant els seus negocis, consolidar-los i es puguin quedar en els seu territori».

Finalment, el director general del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, Antoni Trasobares ha assegurat que el projecte «ajudarà a una millor transformació una millor gestió del medi ambient, generar activitat econòmica i també llocs de treball i formació que contribuiran a que més persones es puguin guanyar la vida».

 

Categories: Món rural

Es consolida la nidificació de la gavina corsa al Port de Barcelona

06/06/2018

Font: Generalitat de Catalunya

06/06/2018 - 20:58

Personal tècnic de la Xarxa De Rescat de Fauna Marina de la Generalitat (XRFM), juntament amb un grup expert investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han completat el cens de la població reproductora de gavina corsa a la costa de Barcelona, una espècie catalogada en perill d’extinció.

Les dades mostren la consolidació de la nidificació d’aquesta espècie al port de Barcelona, concretament al dic de l’Est. En total s’han identificat 582 parelles reproductores, un 8% més que el 2017. Com a novetat, enguany s’ha detectat una població de 9 parelles a l’extrem més proper al costat Llobregat del dic, de manera que l’espècie nia a dos punts diferenciats d’aquest dic.   Gavines procedents del Delta del Llobregat
La Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat, en col·laboració amb el departament de Medi Ambient del Port de Barcelona, treballa per garantir el seguiment i la conservació d’aquesta espècie, que nia al port de Barcelona des del 2016. Aquesta població està directament vinculada amb el grup que fins aquell any es reproduïa a la zona del Delta del Llobregat, concretament al sector de l’illa del Molí.   El 2013, les dificultats de reproducció d’aquesta població van provocar la colonització cap a noves àrees. Concretament, cap a la Zona Franca de Barcelona, on es va produir la primera, i única nidificació de l’espècie en zona urbana, amb 69 parelles niant a un solar d’aquest sector. Pel que fa a la zona de  l’illa del Molí, la presència de depredadors, de persones no autoritzades a prop la colònia els darrers anys, i, sobretot, els canvis morfològics del terreny han provocat enguany l’abandonament, com a mínim temporal, d’aquest indret del Delta del Llobregat per a la nidificació de l’espècie.   Des del 2016 les gavines han marxat progressivament cap al dic de l’Est del port de Barcelona, en trobar condicions més favorables per a la seva reproducció, com ara l’absència de depredadors terrestres, la vigilància, i el tancament de l’àrea al públic.   El grup expert ha observat ja les primeres eclosions d’ous. Enguany, es preveu l’anellament d’uns 300 pollets de la colònia quan estiguin a punt de volar, d’aquí a un mes, aproximadament, per conèixer els seus moviments.

 

Categories: Biodiversitat

Territori i Sostenibilitat licita la restauració de praderies de posidònia a l'Alt Empordà

06/06/2018
06/06/2018 - 12:03

El Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant Infraestructres.cat, ha iniciat la licitació dels treballs de restauració de les praderies de posidònia afectades per morts de fondeig als termes municipals de El Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou i Roses, a l’Alt Empordà. L’actuació compta amb un pressupost de 115.000 euros, i un termini d’execució de 8 mesos.

  La posidònia és una fanerògama marina endèmica del mar Mediterrani, que forma praderies que es distribueixen des de la superfície fins a més de 40 metres de fondària. Té un paper clau en tota una sèrie de processos geomorfològics i ecològics, com el reciclatge de nutrients, la millora de l’estabilitat dels sediments, el subministrament d’aliment per a la fauna herbívora i, sobretot, pel fet de ser un hàbitat protector i de cria per a moltes espècies.   Identificació, reubicació i extracció
L’actuació inclou, primer, la localització dels morts de fondeig dels camps de boies. Després, es valorarà el grau d’afectació d’aquestes instal·lacions en els hàbitats d’aquesta espècie protegida, i segons cada cas, es retiraran o es recol·locaran amb globus reflotadors a ubicacions on no suposin un impacte sobre la planta. Seran necessaris bussos professionals per a dur a terme aquests treballs, d’acord amb la normativa.   D’altra banda, també s’extrauran altres elements localitzats anteriorment a les aigües marines del terme municipal de Roses, on ja es va actuar en una anterior campanya. Es tracta de canalitzacions metàl·liques a les platges de Canyelles  Grosses i Canyelles Petites, i d’una embarcació abandonada a Canyelles Petites, així com la supervisió dels camps de boies existents.   Finalment, l’actuació es completarà amb la col·locació de cartells informatius de les actuacions executades i sobre la importància d’aquests hàbitats per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat. Prèviament, es mantindran reunions amb els ajuntaments afectats per explicar-los el projecte i  implicar-los en l’actuació de restauració.   Inversions en infraestructura verda
Els treballs formen part del Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya, l’instrument clau que el Departament té en marxa per planificar actuacions prioritàries en aquest àmbit. Es tracta de protegir la xarxa de zones naturals i seminaturals, i altres elements ambientals i conservar la biodiversitat tant dels assentaments rurals com dels urbans.   El programa s’emmarca dins de l’Estratègia de la Unió Europea sobre la Biodiversitat fins a 2020, que entre altres objectius, pretén mantenir i millorar la infraestructura verda i restaurar ecosistemes degradats (com a mínim un 15%) per garantir una millor connectivitat funcional entre ecosistemes, dins i fora dels espais Natura 2000.

 

Etiquetes: MarposidoniaCategories: Biodiversitat

La Generalitat prohibirà el plàstic d'un sol ús a les seves dependències

06/06/2018

Font: Generalitat de Catalunya

06/06/2018 - 11:48

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquest 5 de juny, durant el lliurament del Premi Medi Ambient, que durà al Consell Executiu una proposta per prohibir els envasos de plàstic d’un sol ús com, per exemple, les ampolles, en l’àmbit de la Generalitat. En virtut de la proposta, es deixaran de fer sevir ampolles de begudes, coberts, plats, gots i bastonets per remenar begudes. Com alternativa s’utilitzaran, prioritàriament, productes reutilitzables o fabricats amb materials compostables, vidre, paper o fusta. Aquesta prohibició s’aplicarà als departaments i ens del sector públic de la Generalitat, tant en els productes d’ús intern com en els utilitzats en actes públics i actuacions de difusió.

Per assolir aquest objectiu, els òrgans de contractació especificaran la prohibició durant l’execució dels contractes en els plecs de contractació de serveis de màquines de venda, càterings i restauració, i definiran, sempre que sigui possible, sistemes de distribució alternatius, com l’ús de gerres, sortidors o sistemes de dipòsit, devolució i retorn, o l’ús de productes de materials alternatius. Els contractes actualment vigents es podran modificar quan les previsions contractuals o legals ho permetin i es tramitaran les corresponents modificacions. A més, els departaments i ens de la Generalitat de Catalunya hauran de posar a disposició de les persones treballadores fonts d’aigua potable als centres de treball.

El conseller Calvet durant la seva intervenció en la cerimònia de lliurament del Premi Medi Ambient

L’anunci l’ha fet el conseller el Dia Mundial del Medi Ambient, instituït per les Nacions Unides l’any 1972 per donar a conèixer les necessitats de preservar i millorar el planeta. Enguany, el lema de la diada és "Un planeta Sense Contaminació per plàstics”, instant els governs, la indústria, les comunitats i les persones a unir-se per reduir urgentment la producció i l'ús excessiu de plàstics d'un sol ús que contaminen els nostres oceans, danyen la vida marina i amenacen la salut humana. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250.000 milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic flotant per la superfície.

 

Categories: Reciclatge/Residus

La Setmana de l'Energia acosta el nou model energètic descentralitzat a la ciutadania

04/06/2018

Font: ICAEN i Diputació de Barcelona

04/06/2018 - 23:53

Sota el lema “Tu tens l’energia, tu tens el poder!”, se celebraran activitats a més de 125 municipis per acostar el nou model energètic de futur a la ciutadania

Catalunya celebrarà, entre els dies 4 i 8 de juny, la Setmana de l’Energia, amb l’objectiu d’acostar als ciutadans el nou model energètic cap al qual avança Catalunya, i que els situarà en el centre d’un sistema basat en les energies renovables, en la generació local d’energia mitjançant sistemes d’autoconsum solar fotovoltaic amb bateries i en les comunitats que comparteixin aquesta energia. La Setmana de l’Energia, que coincidirà amb la Setmana Europea  de l’Energia Sostenible –que té com a lema "Clean ENERGY for all Europeans"- tindrà l’eslògan  “Tu tens l’energia, tu tens el poder!”, i sota aquest paraigües se celebraran 274 activitats a més de 125 municipis de tota Catalunya, que s’allargaran fins al proper 30 de juliol.

Un any més el món local s'ha abocat a celebrar la Setmana de l'Energia arreu. Podeu consultar el llistat d'ens adherits a l'enllaç.

L’arribada i millora de les tecnologies (com els vehicles elèctrics), la reducció del cost dels panells solars fotovoltaics i de les bateries d’emmagatzematge elèctric o l’aplicació de noves tecnologies de la informació al sector energètic estan transformant el món de l’energia i el paper que hi tenen els ciutadans. L’actual rol passiu que té el consumidor en l’actual model energètic donarà lloc a un paper actiu, en què l’usuari no només consumirà energia, sinó que podrà generar-ne, decidir i compartir-la.

En aquesta línia, enguany l’Institut Català d’Energia (ICAEN) oferirà el taller “Gestiona la teva energia”, que mostrarà als usuaris les possibilitats que se li obren en aquest nou entorn: generar energia a casa mitjançant plaques solars fotovoltaiques, o emmagatzemar-la en bateries i compartir-la en comunitats, entre d’altres. En l’àmbit professional, s’organitzarà un col·loqui per abordar les possibilitats de la tecnologia blockchain, necessària per desenvolupar aquest model energètic descentralitzat i que permetrà identificar i emprendre nous models de negoci.

Per aprofundir en els pilars del model energètic del futur, s’instal·laran a diferents municipis exposicions divulgatives sobre àmbits com el vehicle elèctric i la infraestructura de recàrrega, les oportunitats i nous models de negoci lligats a l'autoconsum fotovoltaic compartit o la rehabilitació i la certificació energètica d'edificis. A més, també s’organitzaran tallers sobre la gestió de l’energia, de manera que els participants disposin de tota la informació per escollir la tarifa elèctrica que més s’adequa a les seves necessitats i per aprendre a interpretar la factura elèctrica. També s’explicaran les noves oportunitats que tindran els ciutadans per a produir i gestionar la seva energia i compartir-la.Durant la Setmana de l’Energia,  les entitats organitzadores posen a disposició dels Ajuntaments recursos educatius, tallers, jocs i materials per treballar els hàbits de consum energètic i fomentar l’eficiència energètica i l’ús de les energies renovables des de la llar, al vehicle elèctric i en tots els àmbits on hi hagi despesa energètica. Aquestes activitats estan programades de l’1 de maig al 30 de juliol.

La Diputació de Barcelona organitzarà més de 100 accions com a suport als ens locals. Accions lúdiques per al més petits per entrar en contacte amb conceptes com les energies renovables, l'eficiència i l'estalvi - amb activitats com Saltem o Juguem amb Energia o el Joc Actiwatt -, coneixement directe sobre com produir energia - Pedalem amb Energia i Coneix l'Energia solar fotovoltaica - o exposicions. Podeu consultar-les a l'Agenda amb el logotip de la Setmana de l'Energia. També podeu seguir totes les activitats a través del fil de twitter #SetmanaEnergia .

Al mateix temps, les resta d'entitats organitzadores de la Setmana de l’Energia també proposaran activitats en diferents formats per introduir els joves i els més petits en el món del consum responsable de l’energia. 

Per al públic professional també se celebraran jornades tècniques centrades en temàtiques com el vehicle elèctric o l’eficiència energètica en equipaments esportius.

Totes les activitats de la Setmana de l’energia es poden seguir a la pàgina web de l’ICAEN.

La Setmana de l'Energia està organitzada per la Generalitat de Catalunya (a través de l’Institut Català d’Energia), la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA).

 

Etiquetes: setmanaenergia18Categories: Energia

Detectat un linx ibèric a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

04/06/2018
04/06/2018 - 12:31

Membres dels Agents Rurals van observar i fotografiar el passat 29 de maig un exemplar de linx ibèric (Lynx pardinus) a l’àrea metropolitana de Barcelona, en un operatiu de recerca executat arran de diversos avisos d’albiraments d’aquest animal a la zona. Es tracta de la primera vegada que es detecta la presència d’un linx ibèric a Catalunya des de principis del segle XX.

A partir de la imatge, tècnics del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat han pogut identificar l’animal, gràcies al collar emissor que duia, i a la col·laboració dels experts dels programes de reintroducció d’aquesta espècie a la Península Ibèrica, així com als responsables del projecte Iberlince.

Es tracta de Litio, un mascle alliberat el 2015 a Portugal. Va néixer el 2014 al centre de cria en captivitat del Acebuche, a Huelva, i capturat de nou el 5 de maig del 2016 a la finca Gibraleon (Huelva), després d’observar mancances en la seva adaptació al medi. Així, va ser traslladat al Centre de Recuperació d’Espècies Amenaçades (CREA) de Huelva , perquè presentava signes de debilitat. Un cop recuperat, es va tornar a alliberar a Portugal, al Vale do Guadiana, i pocs dies després la senyal de GPS que emetia el seu collar es va perdre.

Ara, la Generalitat estudia la seva captura, atès que es troba en un emplaçament inadequat per garantir la seva seguretat, a prop d’infraestructures viàries i nuclis urbans. Així, amb el suport d’un equip tècnic i veterinari del projecte IberLince, es localitzarà l’animal per via terrestre, amb un receptor de senyal, i, si no és possible, amb altres mitjans.

Es tracta de la primera vegada que es detecta la presència d’un linx ibèric a Catalunya des de principis del segle XX.
El projecte Life Iberlince, en el qual participen Portugal i Espanya (Extremadura, Castella-la Manxa, Múrcia i Andalusia) pretén recuperar la distribució històrica de l'espècie mitjançant la reintroducció. Amb els treballs de conservació desenvolupats s'ha aconseguit passar de 94 exemplars el 2002 a 589 en l'últim cens de 2017.

Seguint aquest enllaç podeu veure més images d'aquest animal a l'Àrea Metropolitana.

 

 

Categories: Biodiversitat

Una empresa catalana paga un euro diari als treballadors que van amb bicicleta

04/06/2018

Font: Nació Digital

04/06/2018 - 12:16

L'empresa de Balaguer Pàmies Hortícoles vol incentivar l'ús de la bicicleta entre els seus treballadors i per això s'ha compromès a abonar-los un euro diari als qui la utilitzin com a mitjà de transport per arribar a les seves instal·lacions, que estan a dos quilòmetres i mig de la ciutat.

La quinzena de treballadors tenen dues opcions per a la recepció de les quantitats obtingudes: o mensualment a la seva nòmina com un complement, o incorporar-ho a una comptabilitat progressiva per al pagament de materials destinats a projectes de cooperació i ajuda humanitària, seleccionats pel treballador, segons un comunicat de la companyia.

Amb aquesta iniciativa, l'empresa se suma a la celebració del primer Dia Mundial de la Bicicleta instaurat per l'ONU aquest any que se celebra el diumenge 3 de juny. Pàmies Hortícoles és una empresa familiar de la qual és copropietari Josep Pàmies, membre de l'Associació Dolça Revolució de les Plantes Medicinals per a finalitats curatives.

El director de l'empresa, Aleix Pàmies explica que s'aprofita la celebració per posar en marxa la comptabilitat de dies laborals utilitzant la bicicleta i que, com un primer gest, la companyia dota les bicicletes d'una llum led posterior d'alta visibilitat.

"Col·laborem així en el manteniment de les bicicletes i premiem els treballadors que trien el mitjà de transport més sostenible i saludable, i aquesta mesura se sumi al pla de reducció d'emissions de CO2, implantació d'energies renovables i netes, i de millores en eficiència energètica que ve escometent l'empresa des de fa quatre anys", afirma.

 

Categories: Mobilitat