El web de la Saboga ha canviat:

http://lasaboga.org/info/

 

Sostenible

Contingut sindicat
Actualitzat: fa 36 minuts 50 segons

Són eficaces les màscares per a ciclistes? Surt el primer estudi fet al carrer

10/12/2018

Font: Xavier Duran. CCMA

10/12/2018 - 17:01

Una bona màscara pot filtrar la major part de les partícules que respiren els ciclistes en una ruta urbana, segons un estudi pioner fet a Barcelona. Tot i això, els investigadors demanen precaució, perquè les proves s'han fet amb maniquins, no amb persones.

Una bona màscara pot filtrar la major part de les partícules que respiren els ciclistes en una ruta urbana, segons un estudi pioner fet a Barcelona. Tot i això, els investigadors demanen precaució, perquè les proves s'han fet amb maniquins, no amb persones.

L'eficàcia d'aquestes màscares contra la contaminació no s'havia avaluat fins ara en condicions reals. Ara, un equip de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, encapçalat per Fulvio Amato, ho ha fet i ha publicat els resultats a la revista "Science of The Total Environment". A l'estudi hi ha participat Carles Benito, del Bicicleta Club de Catalunya, entitat que va demanar que es fes.

Els investigadors van utilitzar maniquins als quals van col·locar les nou màscares. Després els van exposar a un lloc amb trànsit a Barcelona. Per simular l'augment d'aire capturat per un ciclista en ple exercici, els maniquins van "respirar" a tres ritmes diferents.

Un model filtrava el 96% de les partícules
Els autors van mesurar l'efectivitat de cada mascara per filtrar les partícules, un dels contaminants més presents a les àrees urbanes amb força trànsit. Provenen tant dels motors dels vehicles com del desgast del paviment, els pneumàtics i els frens.

Van observar que els millors resultats els obtenia una màscara determinada que filtrava fins al 96% de les partícules PM2.5, que tenen un diàmetre menor de 2,5 micres -mil·lèsima de mil·límetre- i per això poden penetrar fàcilment a les parts més profundes dels pulmons.

Aquesta màscara tenia un filtre amb tres capes. També portava dues vàlvules d'exhalació, que només permeten la sortida de l'aire, però no l'entrada. Així, s'evita que possibles contaminants en l'aire exhalat es quedin a l'espai entre el rostre i la màscara. També era la que millor s'adaptava a la cara del maniquí i no era la més cara. Costava vint euros.

L'eficàcia mitjana per a les nou màscares va ser del 48%. La menys efectiva només filtrava un 14% de les partícules PM2.5. Totes eren molt menys efectives amb les partícules ultrafines, que tenen un diàmetre de només 0,1 micres o inferior. La més efectiva, la mateixa que en el cas anterior, aconseguia filtrar fins al 63%. La mitjana va ser del 19% i la menys eficient només filtrava el 4% de les partícules.

No filtren bé els gasos
Les màscares, en canvi, no semblen eficients per evitar respirar gasos, com els òxids de nitrogen. Existeixen màscares que els filtren, però són molt més cares.

Fulvio Amato demana precaució amb els resultats, perquè en persones hi pot haver menys eficiència degut a la forma de la cara, la barba, etc. Tot i així, considera que una bona màscara és útil en trajectes curts, però no per portar-la tot el dia.

Per triar la més adient, recomana buscar la que tingui més d'una capa i que contingui vàlvules d'exhalació.


Apartar-se uns metres
Els investigadors afirmen que circular en cotxe pot ser encara més perjudicial perquè el vehicle es troba al bell mig del focus d'emissions. A més, l'exercici físic que fa el ciclista sembla que és més beneficiós per a la salut, tot i la contaminació, que el sedentarisme.

En tot cas, Amato recomana evitar les vies i hores amb més densitat de trànsit. També explica que anar a només uns pocs metres de separació respecte a la via per on circulen els vehicles a motor ja aporta una notable reducció en els nivells de contaminació.

 

Categories: ContaminacióMobilitatSalut

Arenys de Mar presenta el Pla local de Prevenció de Residus

09/12/2018

Font: Ajuntament d'Arenys de Mar

09/12/2018 - 20:49

Emmarcat dins de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha donat a conèixer aquest dijous el Pla de Prevenció de Residus Municipals, una eina de planificació estratègica per aconseguir, des d'ara i fins al 2025, els objectius de prevenció establerts per la normativa europea i estatal en aquesta matèria.

Un punt a favor de la vila és que mentre la normativa catalana Precat20, la qual estableix una reducció del 15% per a l'any 2020 en relació al 2010, Arenys de Mar ja va assolir un 20% de reducció de residus l'any 2015. En aquest sentit, el Pla de Prevenció de Residus Municipals es fixa assolir 5% addicional, amb el qual passaríem d'1,74 Kg/habitant/dia del 2010 a 1,33 Kg/habitant/dia el 2015. Amb les darreres xifres absolutes de què disposem, aquets indicador es va situar l'any 2017 en 1,33 kg/habitant/dia.

El Pla contempla accions de prevenció quantitativa, adreçades a reduir la quantitat de residus generats per pes i volum, així com de prevenció qualitativa en relació a la reducció de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants contingudes als residus.

Així, està previst realitzar accions enfocades a un foment del compostatge tant individual com als centres educatius i reduir el malbaratament alimentari amb l'ampliació i millora dels circuits d'aprofitament dels excedents alimentaris.

També es vol fer incís en la prevenció dels envasos lleugers amb accions com el foment d'ús d'embolcalls reutilitzables, així com crear espais de reutilització i d'intercanvi de productes. Es preveuen, tanmateix, accions de caire transversal com ara la creació d'una xarxa de comerç verd.

De fet, el Pla de Prevenció de Residus Municipals ja s'ha començat a posar en marxa aquest 2018, amb la campanya ‘Restar també Aporta´, la qual promou la prevenció de residus amb l'adopció d'hàbits i actituds que ens permetin reduir la generació de residus, i també amb la campanya “Mmmm´agrada. Cap a casa!” amb l´objectiu de prevenir el malbaratament alimentari als bars i restaurants del municipi. En aquest darrer cas, s'oferiran unes capsetes als establiments perquè els clients tinguin la opció d'emportar-se el menjar sobrant.

El Pla de Prevenció de Residus Municipals es podrà consultar íntegrament en els pròxims dies a l'apartat de Residus del web municipal.

Categories: Reciclatge/Residus

Una Europa lliure de fums: l'objectiu de Brussel·les per al 2050

09/12/2018

Font: CCMA

09/12/2018 - 20:34

La Unió Europea vol deixar d'emetre emissions degudes als combustibles fòssils -petroli, gas i carbó- el 2050. Així ho ha manifestat el document "Un planeta net per a tothom", presentat aquest 28 de novembre a Brussel·les. És una estratègia molt ambiciosa que vol convertir la Unió Europea en la primera gran economia que sigui neutra en les emissions de CO2.

En la presentació, el comissari europeu d'Energia i Clima, Miguel Arias Cañete, ho considera una oportunitat i ha demanat el lideratge europeu: "Podem fer-ho. I si tenim èxit, d'altres ens seguiran. Si no liderem, ningú més no ho farà. I si ningú no actua, un canvi climàtic desfermat afectarà severament Europa i la resta del món."

Transformació a tots els nivells
Per aconseguir-ho plantegen una profunda transformació a tots els nivells, que implicaria des de la indústria i el transport fins al disseny dels edificis i els hàbits dels ciutadans.

Un dels principals objectius és aconseguir que el 80% de l'energia elèctrica surti de fonts renovables, i la resta, de les centrals nuclears.

El comissari demana una profunda transformació en la producció i el consum d'energia, però també en la fiscalitat ecològica.

"És veritat que hi ha molts desafiaments en el camí, però només hi ha una certesa: l'statu quo ja no és una opció i no podem assumir el preu de la inacció."

Urgència climàtica

La data límit per acabar les emissions de CO2 és el 2050, una proposta que supera la que es recull en l'acord de Copenhaguen del 2009, que acceptava per al 2050 una reducció de les emissions d'entre el 80 i el 95%.

Tot plegat va en la línia marcada pel Pacte Climàtic de París del 2015, que busca limitar per sota dels 2ºC l'augment de la temperatura mundial.

Però entre les raons d'aquest nou pla hi ha també l'informe d'experts de l'ONU publicat l'octubre passat, en el qual s'advertia dels efectes "catastròfics" si l'escalfament del planeta supera aquests 2ºC i urgia a reduir les emissions de CO2 a la meitat abans del 2030.

La proposta de la Comissió Europea, planteja arribar al 2030 havent reduït les emissions un 45% i que el 2050 ja siguin zero. El comissari Arias Cañete feia aquesta advertència si no es prenen mesures.

"El que queda clar és que si mantenim les polítiques actuals i no fem més accions, la UE només serà capaç d'arribar a una reducció del 60% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2050. Així que hi estem molt lluny i no n'hi ha prou per arribar als objectius fixats als Acords de París."

Esforç econòmic i estalvi

Brussel·les reconeix que per aquesta "profunda transformació" de tots els sectors de l'economia caldran "inversions significatives". Caldran inversions multimilionàries a nivell tecnològic, que hauran de sortir del pressupost de la Unió Europea però també dels països, les empreses i els particulars.

Brussel·les s'ha compromès a ajudar els sectors econòmics que es puguin veure perjudicats per aquest canvi de model."La UE prestarà el seu suport als més afectats per aquesta transició, amb l'objectiu que tots estiguin preparats per adaptar-se als nous requisits d'una economia climàticament neutra."

De moment aquesta és només la proposta de la Comissió, i ara ha de passar pel Parlament i pel lloc més difícil, el Consell Europeu, perquè són els estats els que s'hi hauran de comprometre, i caldrà veure fins a quin punt estaran disposats a afrontar uns canvis tan profunds en tan poc temps.

Segons el comissari, la proposta elevaria les inversions en "solucions energètiques netes" a la UE en gairebé 300.000 milions d'euros anuals, cosa que ajudaria a fer créixer el PIB un 2%.

També permetria reduir més del 40% les morts prematures causades per la contaminació de l'aire, i això implicaria un estalvi de 200.000 milions d'euros l'any.

 

Categories: Canvi climàtic

El nou Pla d’Acció Ambiental de Vic es presenta a la ciutadania

09/12/2018

Font: Ajuntament de Vic

09/12/2018 - 20:12

Arnau Martí, Josep-Ramon Soldevila, Jordi Boadas i Gabriel Borràs

El nou Pla d’Acció Mediambiental de Vic va ser presentar el passat 21 de novembre a la ciutadania en un acte institucional que va servir també per clausurar el Fòrum Ambiental de la ciutat, i que es va complementar amb la conferència “Adaptació al Canvi Climàtic: de la conca al municipi”, a càrrec de Gabriel Borràs, responsable de l'àrea d'adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

El regidor de Medi Ambient, Josep-Ramon Soldevila, va explicar que la ciutat ja disposava d’un Pla d’Acció Ambiental, vigent des de l’any 2000, però que el pas del temps havia provocat la seva obsolescència, i, a més, moltes de les accions plantejades ja havien estat executades: “El nou Pla d’Acció Ambiental de Vic suposa una posada al dia en tota regla per incorporar nous conceptes en la prevenció de residus, adaptació al canvi climàtic, les energies renovables, la reutilització de les aigües o la mobilitat elèctrica, entre altres”.  Soldevila va posar en relleu que el Pla d’Acció Ambiental fos aprovat per unanimitat en el ple del mes de setembre i va agrair a la resta de partits polítics la voluntat d’aconseguir un consens.

En aquest sentit, el regidor de Vic per a Tots, Arnau Martí, va remarcar “la unanimitat en temes estratègics de ciutat, tant per part de partits polítics com per part de la ciutadania”. “Els reptes de sostenibilitat no són només de de la regidoria de Medi Ambient, sinó que han de ser compartits de forma integral per part de la ciutadania. D’aquest Pla d’Acció Ambiental n’ha de sortir un compromís i un exigència de compliment”, va afegir.

Adaptació al canvi climàtic amb una mirada local
El responsable de l'àrea d'adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Gabriel Borràs, va exposar com des de l’àmbit local els municipis poden reduir la seva vulnerabilitat a l’impacte del canvi climàtic en la seva conferència . Així, Borràs va remarcar que “el canvi climàtic no crea nous problemes per a la humanitat, sinó que posa més pressió a problemes ja existents, i que cal resoldre”. El ponent va detallar també que el canvi climàtic és fruit del model de creixement i l’ús intensiu dels recursos naturals, i va afirmar que “no n’hi ha prou amb fer smart cities i fomentar l’economia circular, sinó que la solució és canviar aquest model de creixement”.

Estructura i objectius del Pla d’Acció Ambiental de Vic
El Pla d’Acció Ambiental s’estructura en eixos i objectius estratègics, objectius operatius, actuacions o accions i indicadors, tal com va explicar el tècnic de Medi Ambient, Jordi Boadas.

Els eixos estratègics són blocs temàtics amplis a partir dels quals s’organitzen la resta de continguts del Pla. Els objectius estratègics fan referència a situacions del municipi que són millorables o a problemes que es volen resoldre, i els objectius operatius són fites específiques i mesurables -prioritàriament anuals- adreçades a assolir els objectius estratègics.

Les actuacions o accions són aquelles activitats, productes o serveis que es desenvoluparan per tal de donar compliment als objectius operatius. Finalment, els indicadors són aquells elements o paràmetres quantificables que permetran fer un seguiment i evolució dels objectius i avaluar l’impacte de les accions per a cadascun dels eixos.

En total, el Pla incorpora set eixos estratègics:

 o   EIX 1. Espais verds i naturals. Inclou 27 accions agrupades en 4 objectius operatius.

o   EIX 2. Sensibilització ambiental. Inclou 30 accions agrupades en 4 objectius operatius.

o   EIX 3. Activitat econòmica i productiva. Inclou 15 accions agrupades en 3 objectius operatius.

o   EIX 4. Mobilitat i qualitat de l’aire. Inclou 27 accions agrupades en 5 objectius operatius.

o   EIX 5. Cicle de l’aigua. Inclou 25 accions agrupades en 4 objectius operatius.

o   EIX 6. Gestió de residus. Inclou 24 accions agrupades en 4 objectius operatius.

o   EIX 7. Gestió energètica. Inclou 31 accions agrupades en 6 objectius operatius.

El Pla d’Acció Ambiental de Vic es pot consultar aquí.

 

Madrid Central: La ciutat restringeix l'ús del cotxe a bona part del centre

09/12/2018

Font: CCMA

09/12/2018 - 20:00

Entra en vigor el projecte Madrid Central, que restringeix l'ús del vehicle privat a una bona part del centre de la capital espanyola. És el projecte estrella de l'alcaldessa Carmena de cara a les pròximes eleccions municipals. Madrid ha restringit el trànsit privat en una àrea de 472 hectàrees, semblant al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Només hi poden accedir els veïns, el transport públic i els vehicles que tinguin etiqueta ambiental i vagin a un aparcament d'ús públic.

El projecte ha generat rebuig entre comerciants i transportistes, malgrat que no es començarà a multar els infractors fins al gener.

Segons l'Ajuntament madrileny, Madrid Central permetrà reduir un 40% les emissions contaminants, ja que es calcula que s'eliminarà el 33% dels 230.000 desplaçaments diaris que es feien fins ara a l'àrea compresa a Madrid Central.

Amb aquesta mesura capdavantera, Madrid segueix els passos d'altres ciutats europees capdavanteres en la restricció del trànsit rodat, com Londres o Milà.

Els anteriors alcaldes, Alberto Ruiz-Gallardón i Ana Botella, van intentar engegar projectes semblants, però van fer marxa enrere pel rebuig dels comerciants.

 

Categories: Canvi climàticEnergiaMobilitat

TMB presenta la flota elèctrica d’alta capacitat que funcionarà a la primera línia d'emissió zero

09/12/2018

Font: TMB

09/12/2018 - 19:46

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha presentat avui set nous autobusos elèctrics articulats que donaran servei a la línia H16, la primera que es reconvertirà íntegrament a l’emissió zero a la ciutat. Els nous vehicles, a més d’estar preparats per a la càrrega ràpida en ruta, incorporen destacats avenços tecnològics i marquen el camí d’un salt endavant tant en la qualitat ambiental com en el nivell de seguretat del transport públic urbà.

La presentació ha tingut lloc en el transcurs de la jornada La mobilitat elèctrica: el repte del transport de superfície, que TMB ha organitzat a l’edifici Fòrum amb la participació de destacats experts del sector, amb l'objectiu de contextualitzar l’aposta de la companyia pels autobusos d’emissió zero.

Els set nous autobusos són de 18 metres de longitud i estan equipats amb un pantògraf plegable sobre el sostre que s’acobla als punts de recàrrega ràpida situats als extrems de la línia H16, al carrer Cisell, a prop del passeig de la Zona Franca, i a l’avinguda Eduard Maristany, a l’entorn del Fòrum. Mitjançant el pantògraf, els vehicles són capaços de carregar en el temps de regulació l’energia suficient per fer el trajecte fins a la terminal de l’extrem contrari. La càrrega ràpida en ruta es combina amb la càrrega lenta durant les nits a la cotxera, on també s’ha instal·lat l’equipament corresponent. D’aquesta manera s’assegura que aquests autobusos de gran capacitat (per a uns 120 passatgers) siguin autònoms i plenament operatius al llarg d’una jornada sense haver de dotar-los de bateries voluminoses i pesants.

Sistemes intel·ligents de conducció
A més del doble sistema de càrrega, els nous autobusos incorporen destacades novetats tecnològiques orientades a la millora de la seguretat i la sostenibilitat:

  • Substitució dels retrovisors per un sistema de càmeres intel·ligents que ajuden el conductor en la visió exterior; el Solaris afegeix sensors ultrasònics de proximitat a la part posterior
  • Sistema de visió perimetral de 270º per facilitar les maniobres a baixa velocitat
  • Rodes d’alumini, de menys pes, per reduir el consum, i de més durabilitat
  • A l’Irizar, passadís d’acordió translúcid que dona lluminositat a una part habitualment opaca de l’interior
  • Al Solaris, llums automàtics i eixugavidres intel·ligents
     

Addicionalment, els vehicles seran equipats amb el sistema Mobileye de sensors i visió artificial, que avisa el conductor amb senyals lluminosos i sonors de possibles impactes amb elements mòbils de l’exterior.

Com tots els autobusos articulats que està adquirint TMB, els presentats avui tenen les característiques de confort i accessibilitat següents:

  • Quatre portes, per a l’entrada simultània per les dues de davant
  • Facilitats per a persones amb mobilitat reduïda: places reservades, rampa retràctil, polsadors per a invidents, terra baix antilliscant
  • Polsadors d’obertura intel·ligent de portes
  • Connectors USB per a la càrrega de dispositius mòbils, wifi ciutadà
  • Aire condicionat

En termes de confort, la tracció elèctrica suposa a més que la marxa és silenciosa i progressiva. En el quadre hi ha més detalls tècnics dels set autobusos, diferenciats per models.

La fabricació dels set autobusos va ser adjudicada per concurs a les firmes Irizar (quatre unitats del model i2e articulat) i Solaris (tres unitats d’Urbino 18e), per un import conjunt de 5,7 milions d’euros. Amb aquesta adquisició, TMB ha iniciat la creació d’una flota elèctrica que donarà servei a diferents línies, a mesura que es vagin equipant amb les estacions de recàrrega necessàries.

TMB ha decidit que la primera línia totalment electrificada a termini mitjà sigui la H16 (Pg. Zona Franca - Fòrum / Campus Besòs). Per això les seves parades terminals ja compten amb estacions de recàrrega: la de la Zona Franca va ser creada i posada en servei en el marc del projecte europeu ZeEUS, mentre que la del Fòrum es va estrenar l’estiu passat i té la particularitat que s'alimenta d'energia procedent de la xarxa de metro, concretament de la subcentral de Llacuna, de la línia 4. Així, s'ha realitzat amb èxit un dels experiments inclosos en el projecte europeu Eliptic (Electrification of Public Transport in Cities), que busca estalviar diners i energia utilitzant sistemes de transport públic elèctrics existents (per exemple el metro, el tramvia i el troleibús) per afavorir altres modalitats de transport que d'aquesta manera augmenten la capacitat i redueixen emissions.

De fet, els nous Irizar i Solaris articulats elèctrics ja fa un temps que estan circulant, en buit i sense fer parades, en l’itinerari de la línia H16 i omplint les bateries a les estacions de recàrrega. A partir d’aquest desembre passaran progressivament a fer recorreguts amb passatgers en aquesta línia i quedaran plenament integrats al carrusel els primers mesos del 2019.

En paral·lel, TMB impulsarà la licitació per al subministrament de més autobusos de les mateixes característiques per continuar el procés de reconversió de la línia H16, que compta  habitualment amb 22 vehicles assignats els dies feiners, i electrificar altres línies.

Aposta pel compliment dels compromisos ambientals
Recentment, TMB va presentar junt amb tres empreses més un prototip de minibús elèctric per a ús urbà intensiu que, si es produís en sèrie, podria ser el model per a l’electrificació dels serveis de proximitat. Són diverses, per tant, les línies d’actuació de l’empresa d’Autobusos en defensa del medi ambient i la sostenibilitat, tant a escala local com global, una aposta que passa per l’electrificació progressiva i la retirada dels cotxes dièsel amortitzats.

La flota d’autobusos de TMB va emprendre una primera reconversió ambiental a principis de la dècada actual que la va situar com la més neta d’Europa el 2015. Els passos fets des d’aleshores van en la línia del compliment dels acords de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de París per contenir l’increment de la temperatura mitjana global i afavorir un desenvolupament sense gasos d’efecte hivernacle.

 

Categories: Canvi climàticEnergiaMobilitat

Més de 700 persones participaran al 26è Festival de les Aus del Parc Natural dels Aiguamolls d'Empordà

05/12/2018

Font: Generalitat

05/12/2018 - 17:25

El Parc Natural dels Aiguamolls d’Empordà celebra del 6 al 9 de desembre el Festival de les Aus, amb més d’una vintena d’activitats programades. En la seva 26ena edició, el parc espera comptar amb la presència de més de 700 persones, que podran gaudir de tallers, visites guiades i activitats diverses amb els ocells com a protagonistes.

Concretament, el dijous 6 a les 14.10h s’alliberarà una au recuperada al Centre de Fauna dels Aiguamolls. Prèviament, d’11 a 13h s’organitzarà un taller de rastres, petjades i altres detalls de la natura, amb la col·laboració d’Agents Rurals. També una visita guiada per l’itinerari de la Massona, i a les 12h, la presentació de la segona edició del llibre  “El Petit Princep als Aiguamolls de l’Empordà”, de Cuca de Ventós. De 12 a 14h tindrà lloc una sortida del Trenet del Parc, i a les 16.30h, una sortida guiada fins a l’ajocador d’esplugabous i corbs marins. Divendres 7 l’activitat començarà a les 11 h, amb una nova edició del taller de rastres, petjades i altres detalls de la natura. Fins a les 13 h s’organitzarà una visita guiada per l’itinerari de la Massona. A les 12h s’explicaran contes naturalistes per a la mainada, i a les 16.30h es farà una sortida guiada fins a l’ajocador d’esplugabous i corbs marins.   Dissabte 8, de 10:30 a 13 h s’organitzarà un anellament científic d’ocells al  Casot del Cortalet (prop de l’observatori Pallejà). També tindrà lloc un taller de menjadores: ajudem a passar l’hivern als petit moixons, i d’11 a 13 h, una visita guiada per l’Estany del Cortalet. Per als més petits, hi haurà contes indis d’11 a 14 h, i des de les 12 h, sortida del Trenet del Parc. A les 14.10 h s’alliberarà una altra au recuperada al Centre de Fauna dels Aiguamolls, i a les 17 h, es presentarà el llibre     “Humans i ocells o viceversa”, de Carlos Àlvarez. Per als apassionats del cel nocturn, de 18 a 20 h hi haurà sessió astronòmica bàsica del cel de tardor i hivern.   Finalment, diumenge 9 de 10.30 a 13 h s’organitzarà un anellament científic d’ocells al Casot del Cortalet (prop de l’observatori Pallejà). De 10 a 14 h, una visita guiada que permetrà fer una volta a la Reserva Natural Integral de les Llaunes, d’unes 4 hores de durada i dificultat mitjana, amb places limitades.

 

  Categories: Biodiversitat

La Diputació de Barcelona renova a Brussel·les el seu compromís amb el Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia

05/12/2018

Font: Diputació de Barcelona

05/12/2018 - 10:56

El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha assistit aquest 4 de desembre a Brussel·les, a la reunió del Comitè Polític del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, on ha renovat el compromís de la Diputació amb la tasca que duu a terme el Pacte d’Alcaldes, que compta amb el suport de 7.000 governs locals de 57 països. El Comité ha felicitat la tasca de la corporació en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Durant la trobada, la cap de l’Oficina Tècnica del Pacte d’Alcaldes, Lucie Blondel, i la representant de la Direcció General de l’Energia de la Comissió Europea, Joanna Ziecina, han felicitat la Diputació «pel seu compromís polític i, sobretot, per la tasca d’impuls dels programes necessaris per assolir els objectius marcats en l’Agenda 2030, pel que fa a l’eficiència energètica i a la reducció d’emissions».

En aquest sentit, el president Marc Castells ha assegurat que «és important per a la Diputació ser en aquest organisme, que ens permet incidir directament en els recursos i en el finançament perquè els Objectius de Desenvolupament Sostenible siguin una realitat als nostres municipis». Castells ha explicat que, en aquesta línia, «hem potenciat la connexió dels 311 municipis pels quals treballem, en una regió metropolitana de cinc milions i mig d’habitants, mitjançant una estratègia smart»; a més de recordar que «totes les nostres polítiques estan marcades per la sostenibilitat i la integració social».

Per aquest motiu, ha destacat Castells, «hem potenciat l’ús de la biomassa i l’energia solar en els equipaments municipals i hem augmentat la flota dels vehicles elèctrics utilitzats pels nostres equips professionals», així com «la millora de l’eficiència energètica en llars de persones i famílies en situació de pobresa energètica, que hem fet possible en els darrers dos anys mitjançant un programa d’auditories i intervenció».

Una dècada de lluita contra el canvi climàtic

L’any 2008 la Unió Europea va impulsar el Pacte d’Alcaldes per l’energia sostenible local, per canalitzar i reconèixer la participació del món local en la lluita contra el canvi climàtic. La Diputació de Barcelona va ser la primera administració supramunicipal que hi va formar part i ha promogut que 246 municipis de la demarcació, que representen el 98% de la població, s’hi hagin adherit.

L’any passat va néixer el Pacte d’Alcaldes Global pel Clima i l’Energia com a resposta a la necessitat de fer un salt d’escala tant a nivell conceptual com territorial (abans es limitava a Europa), amb l’aposta pel canvi climàtic com un element central de la seva estratègia.

Fa un any també va tenir lloc la creació de l’European Covenant of Mayors Board, el Comitè Europeu del Pacte d’Alcaldes, del qual la Diputació de Barcelona també és membre, com a reconeixement del paper de lideratge en el naixement i creixement d’aquest organisme.

La Diputació de Barcelona també forma part de l’Aliança del Clima, una associació de més de 1.600 governs locals europeus que té, com a principals objectius, la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i la justícia climàtica.

 

 

Etiquetes: ODSpacte alcaldes

Josep Maria Tost: "Catalunya serà circular o no serà"

04/12/2018
Ana Villagordo Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com 04/12/2018 - 18:42

Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, ens planteja en aquesta entrevista per què Catalunya ha d'apostar per una economia amb una visió circular i sostenible. Segons el seu parer, des dels anys 90 es treballa en aquesta línia però ara tenim una terminologia que ho recull i regula de manera integrada: Economia circular. En el marc de la Jornada de Prevenció de Residus d'enguany, centrada en la simbiosi industrial, Tost ens recorda d'on venim, on som i on hem d'arribar per esdevenir un sistema sostenible, equitatiu i circular.

Què es fa des de l’Agència de Residus de Catalunya en relació a l’Economia circular?
L’Agència de Residus hi ha treballat històricament, sempre. De fet, l’economia catalana ha estat sempre circular. Sembla que s’hagi descobert ara però no ha estat així. L’optimització de recursos és quelcom que es fa des de fa molt de temps, cercant processos eficients per generar menys residus i donant sortida a aquells que es generen. De fet, la borsa de subproductes de l’Agència de Residus existeix des de principis dels 90. Un clar exemple de l’Economia circular tot i que sigui ara que li posem aquest nom.

És a dir, el plantejament d’optimitzar és de sempre. Però ara, per temes econòmics, de llarg termini, de reptes climàtics i ambientals, etc. les administracions es focalitzen més. Perquè l’objectiu principal és el de minimitzar la generació de residus, afectant a tota la cadena: des del disseny d’un producte, la fabricació amb la idea de poder ser desmuntat i reintroduït i l’acció ciutadana. Perquè el futur serà circular o no serà. Catalunya serà circular o no serà.

Des de l’Agència, doncs, fa anys que treballeu en tota aquesta cadena de valor que passa per la prevenció i pel reciclatge, des de la concepció fins al final de cicle de vida. Però, la indústria sembla que encara no ho té clar. Per què?
L’any 2050 hi ha unes evidències de consum de recursos i d’escassetat d’aquests. La indústria veu que a mig termini l’Economia circular li beneficia. Però, de moment, i a curt termini, és l’administració qui ha de fer de ‘palanca’ perquè això sigui possible.

"L'Observatori Catalunya Circular neix amb l’objectiu d’esdevenir el node de referència en economia verda i circular, que aporti coneixement, inspiració i amb la voluntat de donar coherència als esforços que s’estan realitzant des de diferents actors, tan públics com privats"

El mes de maig d’enguany es va presentar Catalunya Circular, una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya que compta amb la participació activa d’organitzacions empresarials, socials i administracions locals. Aquest Observatori neix amb l’objectiu d’esdevenir el node de referència en economia verda i circular, que aporti coneixement, inspiració i amb la voluntat de donar coherència als esforços que s’estan realitzant des de diferents actors, tan públics com privats.

Està clar que ara hi ha bones experiències (com es pot observar en aquest Observatori) però esdevenen accions anecdòtiques, de voluntarisme, d’empreses molt conscienciades, tot i que encara resultin una minoria, perquè el mercat encara no paga productes amb una visió circular. Això no ven, de moment.

En aquest context, el Govern de Catalunya és conscient de la necessitat d’afavorir un canvi en les formes de produir i de consumir, per tal incrementar l’eficiència en l’ús de recursos. Per aquest motiu, ja fa anys que promou l’Estratègia catalana d’ecodisseny per avançar cap a una economia circular i ecoinnovadora. Totes aquestes eines, conceptes i processos han assentat les bases perquè moltes empreses hagin tingut els recursos i el coneixement per dissenyar productes i serveis en termes d’economia circular. Perquè, insisteixo, l’economia circular es basa en l’aprofitament màxim dels recursos i la minimització de la generació de residus, optimitzant, així, els resultats econòmics.

Un cop tinguem això interioritzat i més que demostrat, el canvi cultural vindrà. Però ens ho hem de creure i hem de prendre mesures per fer-ho possible.

I més enllà del que ja s’està fent, què més es podria fer perquè aquest canvi cultural arribés abans?
Per iniciar tot això, s’ha de començar amb incentius econòmics. Altres països d’Europa ho han fet, per diferents motius. En el cas d’Holanda, per exemple, resulta que una tercera part del seu país es troba sota el nivell del mar. Per tant, es veuen directament afectats i s’han posat les piles fa temps. I, per exemple, en el cas de Suècia, s’aplica el 4% de l’IVA en reutilització i reparació enlloc del 21% que tenim aquí. Perquè com deia Karl Marx: ‘La història del món és la història econòmica’. Aquests països que he comentat tenen bonificacions fiscals a l’impost de societats de les grans companyies, millora tecnològica per reduir residus o I+D per millorar processos productius. Aquí no tenim aquest marge i només tenim la línia de les subvencions, que és el que impulsem des de l’Agència de Residus.

Però també hem de ser conscients que el món empresarial no pot viure de subvencions. El que necessita és un marc estable que ara no tenim. Pel que fa a l’IVA, espero que l’acabem aplicant a nivell europeu. Això seria un gran pas, entre molts d’altres a impulsar amb el suport d’Europa.

El teixit empresarial de Catalunya està preparat doncs per aplicar la circularitat de manera integral?
L’estructura industrial de Catalunya, diversa i basada majoritàriament en les petites i mitjanes empreses, es caracteritza per incorporar la innovació com a factor de competitivitat. Catalunya té moltes empreses diverses, consultors i centres tecnològics i universitats de referència, administracions locals, consorcis i mancomunitats que aposten per aquest model. Precisament, el nostre teixit ‘petit’ ha fet que les empreses lluitin per sobreviure. Ens falta cooperació. Aquí hi ha moltes PIMES, un valor intrínsecament català. Ens costa molt associar-nos. El món és global i si no t’ajuntes, ets mort. Per tant, ens cal un exercici de confiar més i de compartir idees i innovació.

"A Catalunya hi ha una dita que diu: ‘De les pedres en fem pans’. Més circular que això no hi ha res"

Catalunya era un lloc que no tenia previst que hi hagués revolució industrial. No teníem colònies, no produíem ni cotó ni ferro. Però ho vam poder fer al 1840. Vam ser pioners i ho vam fer. A Catalunya hi ha una dita que diu: ‘De les pedres en fem pans’. Més circular que això no hi ha res.

Hem sigut pioners i avançats. La nostra indústria ha superat dificultats optimitzant processos productius... és un tarannà molt nostre. Hem de buscar aliances i aquestes empreses tan petites no arriben. Ens costa compartir dades. Estem competint amb el món global i hem de sumar forces!

I en aquest sentit la simbiosi industrial pot ser una bona eina per aquells que no es vulguin associar. A Europa veuen clar que ens dirigim vers la escassetat de recursos, a un increment de població global, més sequera (no perquè plogui menys únicament, sinó perquè els cultius consumiran més perquè nosaltres puguem consumir carn), etc.

En resum, si haguessis de convèncer a aquest petit teixit, què els hi diries?
Els hi diria que ens interessa ser circulars per:

  • No haver d’importar recursos i dependre de tercers.
  • A més, generem molts residus, recursos. No podem malbaratar aquests materials, no ens ho podem permetre.
  • I a més la indústria del medi ambient i del reciclatge genera llocs de treball. Catalunya és un gran exemple al respecte.
  • I les afectacions sobre l’entorn i la nostra salut són cada cop més evidents.

A qui no l’interessa deixar de dependre d’altres països pel que fa als materials que consumeix? El mateix es fa amb l’autosuficiència energètica: estem transitant vers un model menys dependent. El mateix passa amb els materials necessaris per la fabricació de productes.

L’any 2040 un/a empresari/a serà circular o no serà. Es tracta de ser competitiu.

I en tot això, quin paper té la ciutadania? Està preparada per aquest canvi cultural? L’acceptarà?
La gent està preparada per aquest canvi que proposem. Segur. Tot i que a nivell educatiu s’hauria d’incloure més la sostenibilitat a nivell transversal. Hauríem de ser conscients, no tremendistes, del punt en el qual estem. I de que els recursos naturals no són infinits. Quan diem que es recicli, ho fem per això. Anem 20-30 anys per darrera d’altres ciutats i regions europees que van començar amb la sensibilització a finals dels anys 60, quan aquí vam arribar un cop vam entrar a Europa, a finals dels 80.

Per exemple, les bosses de plàstic cada cop s’usen menys i la ciutadania ho ha entès i ho està incorporant. Quan es va prohibir fumar en espais públics es pensava tancarien els bars i no ha estat així. Ens hem adaptat i, de fet, ha millorat la nostra qualitat de vida.

Però, tenim poc temps. Ens cal un canvi cultural en tots els àmbits, per poder aplicar la consciència ambiental.
El món industrial sap que ha de canviar la seva manera de produir basada en agafar, utilitzar i llençar. I nosaltres com a consumidors som hereus d’un consum accelerat generat a partir de la Segona Guerra Mundial quan el món occidental necessitava generadors de treball i demanda. Però finalment hem arribat a productes amb obsolescència programada. Això és insostenible. Està clar que la ciutadania de Catalunya no li pot dir a la resta del món que no visquin com vivim nosaltres. Per tant, cal un canvi cutural al respecte. No únicament en com produïm o consumim, sinó en com vivim.

Però el Black Friday s'acaba de celebrar. Amb iniciatives com aquestes s’indueix al consum irracional. Però, d’altra banda, resulta que hem de consumir menys. Es tracta de la famosa prevenció de residus, aspecte que treballeu molt des de l’Agència. Creus que això convenç els empresaris?
No es tracta de consumir menys, sinó de fer-ho de manera diferent, amb racionalitat. Segons el darrer informe de la FAO, la meitat dels aliments que produïm, els llencem. A Catalunya, de fet, un 60% del malbaratament el provoquem els usuaris que no sabem cuinar amb les mides, que no organitzem bé la nevera ni les compres, etc.  Comprar amb sentit comú, comprar productes de proximitat, de manera conscient. El poder dels consumidors és increïble.

"No podem carregar tota la responsabilitat a la ciutadania. S’ha d’aconseguir que arribin menys envasos a les llars, i això depèn dels productors. Però, un cop aquests arriben a casa, s’han de gestionar i reciclar correctament"

No podem carregar tota la responsabilitat a la ciutadania. S’ha d’aconseguir que arribin menys envasos a les llars, i això depèn dels productors. Però, un cop aquests arriben a casa, s’han de gestionar i reciclar correctament.

Resulta difícil amb el actual ritme de vida tornar a la petita botiga d’abans on es comprava a granel i amb sistemes de retorn. Però ara, amb presses, omplim la nevera de plàstic. S’ha d’aconseguir arribar a un punt entremig de racionalitat.

En el cas de l’alimentació, per exemple, com garantim aliments de qualitat amb menys plàstics? El repte aquí consisteix en fer arribar els aliments amb menys envasos, compostables, a granel. Els mercats fan molta feina però el tema dels granels s’ha de potenciar encara més. Realment, el sector de l’alimentació i els comerços tenen un gran repte davant.

"Si volem ser realment un referent a seguir, ens hem de posar a treballar en aquesta nova manera de produir, associar-nos i sumar forces. Catalunya serà un aparador d’Economia circular per Europa i el món, i ha de demostrar que pot ser-ho"

On veus a Catalunya d’aquí uns anys, més enllà del 2020?
Insisteixo, la veig circular perquè sinó no podrà ser. Com he comentat abans, l’any 2040 les empreses hauran d’haver incorporat aquesta visió si volen ser competitives i poder desenvolupar així la seva activitat. De fet, l’any 2022 hem estat escollits per ser el Circular Economy Hotspot a nivell internacional, competint amb altres candidatures com Canadà, Dinamarca, Taiwan i Eslovènia (més informació en aquesta notícia recent). Per tant, si volem ser realment un referent a seguir, ens hem de posar a treballar en aquesta nova manera de produir, associar-nos i sumar forces. Catalunya serà un aparador d’Economia circular per Europa i el món, i ha de demostrar que pot ser-ho.

Tot això està molt bé però a l’hora de la veritat resulta que és molt complicat fer servir ‘residus’ com a matèria primera sense ser gestor de residus. Per tant, aquesta visió circular que volem incorporar es troba amb un obstacle legal de primer ordre. Què esteu fent al respecte?
Ara estem preparant una nova llei de residus, prevenció i ús eficient dels recursos. No serà una llei únicament centrada en els residus i s’està gestant conjuntament amb les empreses.  La idea és crear un mercat d’elements reciclats i per poder fer-ho hem de poder intervenir sobre aquest mercat. Cal desbloquejar i desburocratitzar l’actual encaix que hi ha a l’hora de gestionar un residu.

"Un producte esdevé en un residu quan es té voluntat de despendre’s d’ell"

I acabo amb una pregunta que potser hauria d’haver estat la primera, però que també pot servir per concloure l’entrevista: quan un producte passa a ser un residu, i per tant, té traves legals per esdevenir una matèria primera?
Un producte esdevé en un residu quan es té voluntat de despendre’s d’ell.

 

 

Categories: EconomiaReciclatge/ResidusEtiquetes: economia circular

Alguns noms de l'economia circular a Catalunya

04/12/2018
04/12/2018 - 18:34

L’economia circular es basa en la racionalització dels cicles dels recursos (materials, aigua i energia) i la maximització de la utilitat i el valor dels productes, components i materials. S’oposa al model lineal d'extreure, fabricar, usar i llençar, i prima la prevenció de la generació de residus, la reutilització, la remanufactura i el reciclatge dels materials i productes existents. Amb aquest breu reportatge volem fer un tast de quatre projectes públics i privats que volen implantar una economia circular. L’objectiu és mostrar algunes de les iniciatives més consolidades de Catalunya, pel seu àmbit d’actuació o per la ferma aposta per la sostenibilitat, més enllà d’etiquetes.

Envasos Ferrer L’empresa de cosmètica Ferrer és un exemple d’aposta ferma per l’ecodisseny dels envasos. Han aconseguit minimitzar la petjada ambiental en les diferents etapes del cicle de vida del producte, impulsant l’ecoinnovació.

En aquesta línia i durant més de dos anys, han redissenyat els envasos de la família Repavar, intervenint en totes les etapes del cicle de vida dels mateixos, aconseguint una significativa reducció de la petjada de carboni en una mitjana de 46%.

Boscos Vallès, del Consell Comarcal del Vallès Oriental.
El projecte Boscos del Vallès és una iniciativa innovadora que aporta un nou enfocament a la prevenció d’incendis forestals. Es basa en l’estructuració del mercat de compra venda de biomassa forestal per aconseguir una bona gestió forestal, que protegeixi dels incendis alhora que permet una dinamització econòmica del sector i la generació d’energia de proximitat.

Aques projecte és innovador a Catalunya pel fet de treballar en la prevenció d'incendis a través de la valorització de la biomassa forestal, i també pel fet que el Consell Comarcal ha creat una competència pròpia i un nou Servei Comarcal de Biomassa Forestal.

L’objectiu del projecte “Boscos del Vallès” és doble: promoure l’aprofitament de la biomassa forestal per disminuir el risc d’incendis, amb generació d’energia calorífica per abastar diferents equipaments de la comarca amb una energia socialment responsable i creant llocs de treball i teixit productiu i treballar per incrementar la gestió forestal sostenible del major nombre de finques i el màxim d’hectàrees possibles per al bon estat de les masses forestals (augment de la resiliència davant de pertorbacions, preservació de la biodiversitat, etc.El projecte té dues vessants: un de reforç de les infraestructures per a la prevenció d’incendis i la utilització de la biomassa per a la generació d’energia renovable a la comarca.

Pesa i Pensa. Menjadors escolars sostenibles. Empresa Campos Estela
“Pesa i Pensa” és un projecte educatiu impulsat per l’empresa de càtering Campos Estela que pretén sensibilitzar els infants sobre el malbaratament d’aliments als menjadors escolars per recuperar-ne el seu valor.

El mètode Pesa i Piensa es concreta en una sèrie de passos. En primer lloc, els nens separen els residus orgànics que no es poden menjar, com la pell del plàtan o els ossos de pollastre, dels que sí es podrien haver menjat, com un tros de tomàquet o un iogurt sense escurar. A continuació, pesen de forma sistemàtica i exacta els residus generats en relació als dinars servits i ho fan sota la supervisió d'un monitor/a del menjador. Registren els resultats en unes gràfiques i, alhora prenen consciència que deixar perdre el menjar també significa malbaratar els recursos naturals, humans i tècnics necessaris per produir-lo, transportar-lo o cuinar-lo.

Els alumnes, l'equip de cuina i educadors reflexionen sobre el residu generat, investiguen l'origen del que han dinat i, amb totes les dades recollides durant uns dies, proposen accions concretes per combatre el malbaratament d'aliments. Des que els nens i nenes participen al Pesa i Piensa impliquen més en la seva alimentació i transmeten el que aprenen a les seves famílies.

El gerent de Campos Estela, Martí Garcia, destaca que les dades els avalen perquè han aconseguit “minvar un 70% el malbaratament d’aliments a les escoles” i ha remarcat que “això demostra que les petites empreses també poden tenir bones pràctiques d’economia sostenible i responsabilitat social”.

App oberta a qui vulgui desenvolupar Pesa i Piensa

El Noviembre de 2014 el projecte Pesa i Piensa es registra com a activitat participant en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2014, i és seleccionat per a representar Catalunya al VI Premi Europeu de la Prevenció de Residus. Arran d'aquesta nominació, i per tal de fer el projecte extensiu a todes les escoles que vulguin apuntar-se, van desenvolupar la web www.pesaipensa.org, on tothom qui vulgui es pot registrar, descarregar els materials i donar d'alta l'app de gestió de dades.

Projecte Simbiosi Industrial i oficina Sinèrgies Bufalvent de L'Associació d'Empresaris de Bufalvent

El Poligon Bufalvent a Manresa ha estat el primer en posar en marxa un projecte de simbiosi industrial. La Simbiosi en el món Industrial té com objectiu estimular la col·laboració entre empreses (tradicionalment sense relació) per crear sinergies amb els recursos sobrants (residus, energia, aigua, matèries primeres, logística, espais, coneixement) i fer negoci.

Aquest projecte ha significat també la creació de la primera oficina de Simbiosi Industrial del país que  ajuda a les empreses a identificar aquestes sinergies i facilita el desenvolupament tècnic de les mateixes creant noves oportunitats de negoci al voltant de l’economia circular: pretenen ajudar a les empreses a aprofitar millor els seus residus i recursos sobrants (calor, espai, transports...) per reduir els costos i augmentar beneficis, tot col·laborant amb altres empreses.

El projecte Simbiosi Industrial i l’ oficina Sinèrgies Bufalvent, van rebre un dels premis Medi Ambient 2018, que reconeix públicament la tasca de persones físiques i jurídiques en l’àmbit de la conservació de l’entorn i destinat a iniciatives de protecció i millora del medi ambient, que aquest any se centra en la temàtica de l’economia circular.

 

 

 

 

 

Categories: EconomiaReciclatge/Residus

El Govern planeja aplicar un impost a vehicles contaminants la segona meitat del 2019

04/12/2018

Font: El Periódico

04/12/2018 - 11:57

La Generalitat ha aconseguit accés al registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit (DGT) i planeja començar a aplicar en la segona meitat del 2019 un impost català sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles. Fonts del Govern han explicat a EFE que recentment la DGT va facilitar aquestes dades, necessàries per desplegar aquest impost, i que ara s’han “de depurar” amb l’objectiu que es posi en marxa al llarg de l’any que ve, “més aviat cap al segon semestre que en el primer”, atesa la complexitat de posar-lo en pràctica.

La Generalitat va crear aquest nou impost a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2017, però encara no ha pogut començar a cobrar-lo, perquè no tenia accés a aquestes dades de la DGT. L’any passat va estar marcat per la crisi política a Catalunya, que va tensar al màxim les relacions entre el Govern espanyol i el català, i aquest clima no va facilitar l’accés al registre de vehicles de la DGT, una qüestió que sí que s’ha pogut desbloquejar ara.

No obstant, aquestes dades s’han facilitat en brut, i ara el Govern ha de tractar tota aquesta informació per poder aplicar l’impost als vehicles previstos en la llei i redactar el corresponent reglament.

Vehicles afectats
L’impost s’aplicarà als turismes de la categoria M1 –amb un màxim de 8 seients– que produeixin unes emissions de diòxid de carboni superiors als 95 grams per quilòmetre recorregut, i a partir d’aquest llindar s’estableixen trams perquè paguin més els cotxes que més contaminen.

També estaran subjectes a aquest impost els vehicles comercials lleugers de la categoria N1, és a dir, aquelles furgonetes destinades al transport de mercaderies amb una massa màxima admissible de fins a 3,5 tones amb unes emissions de CO2 superiors als 140 grams per quilòmetre recorregut. Finalment, l’impost també recau sobre les motocicletes amb emissions de CO2 superiors als 75 grams per quilòmetre.

L’impost grava l’emissió de CO2 o diòxid de carboni, un dels gasos que es produeix al cremar combustible. Els motors dièsel són els que més CO2 generen, però també ho fan els de gasolina, tot i que en una proporció una mica menor. Al gravar l’emissió de diòxid de carboni, queden lògicament fora per tant els vehicles elèctrics, ja que no contaminen.

Estan exempts d’aquest impost els vehicles oficials de l’Estat, de les comunitats i de les entitats locals adscrits a la defensa de l’Estat o a la seguretat ciutadana, és a dir, els vehicles policials. Tampoc s’aplicarà l’impost als vehicles de representació diplomàtica, als d’organismes internacionals amb seu o oficina a Catalunya, a les ambulàncies, que utilitzen les persones amb mobilitat reduïda i als vehicles considerats històrics, que tindran una bonificació del 100 % de la quota aplicable.

El Govern no té de moment una previsió del que pot recaptar amb aquest impost ni un càlcul precís d’a quants vehicles es podria aplicar, però les fonts consultades per EFE creuen que el seu camp d’aplicació pot coincidir en part amb els vehicles que paguen l’impost de circulació.

Aquest impost té caràcter finalista i, per tant, la seva recaptació servirà per nodrir a parts iguals dos fons: el fons climàtic i el de patrimoni natural, tal com preveu la llei catalana de canvi climàtic, aprovada pel Parlament el 2017.

 

Categories: Mobilitat

El més sorprenent que he après navegant sola pel món. Per Ellen MacArthur’s

04/12/2018

Font: TED

04/12/2018 - 10:40

Què es pot aprendre quan hom navega pel món pel seu compte? Quan Ellen MacArthur va fer la volta al món, sola, portant tot el que necessitava amb ella, va tornar amb una nova idea sobre la manera com funciona el món, com a lloc de cicles entrellaçats i recursos finits, on les decisions que prenem avui afecten el que queda per demà . Proposa una nova i atrevida manera de veure els sistemes econòmics del món: no tan lineal, sinó circular, on tot té lloc.

 

 

Categories: EconomiaReciclatge/ResidusEtiquetes: economia circular

Què ens hi juguem a la conferència sobre el canvi climàtic de Katowice? Te'n donem les claus

03/12/2018

Font: Xavier Duran. CCMA

03/12/2018 - 11:39

Arrenca a Katowice (Polònia) la Conferència sobre Canvi Climàtic, que s'allargarà fins al divendres 14 de desembre. Es tracta de la COP (conferència de les parts) número 24. Les COP són reunions que es fan anualment des del 1995. Aquí es prenen les decisions necessàries per implementar l'acord de les Nacions Unides sobre canvi climàtic. La reunió de Katowice presenta característiques particulars, tant per les dades més recents sobre el canvi climàtic com per la necessitat de prendre decisions concretes i urgents i per la situació geopolítica. Aquests son els punts clau:

1- Les emissions mundials de CO2 van tornar a augmentar el 2017 després de tres anys d'estancament. L'ONU demana mesures urgents i sense precedents per frenar-les.

 

A més, la concentració d'aquest gas a l'atmosfera no ha deixat de pujar i l'any passat va assolir un nou rècord. Va assolir 405,5 ppm (parts per milió), un 146% del valor que tenien abans de la revolució industrial.

 

2- Els efectes del canvi climàtic ja s'estan notant i les previsions dels investigadors no són falagueres. Per al Mediterrani es pronostiquen escassedat d'aigua, pèrdua de biodiversitat, disminució en els rendiments dels conreus i falta de recursos en general. Els efectes seran més greus en països amb pocs recursos, on les condicions de vida s'agreujaran.

Malgrat que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha manifestat repetidament que no creu en el canvi climàtic i menys en que sigui provocat per l'acció humana, la seva pròpia administració acaba de publicar un informe en sentit contrari. A la Quarta Avaluació Nacional del Clima hi trobem, entre altres, afirmacions com aquesta:

"Es preveu que els fenòmens meteorològics extrems i els fenòmens relacionats amb el clima, així com els canvis en les condicions climàtiques mitjanes segueixin danyant les infraestructures, els ecosistemes i els sistemes socials que proporcionen beneficis essencials a les comunitats."

3- Cal concretar com s'assoleixen els acords de París. El 2015 es va signar a la capital francesa un acord en què es fixava l'objectiu d'impedir que la temperatura mitjana de la Terra pugés més de dos graus respecte a la preindustrial. També es posava com a objectiu més desitjable que no pugés més d'1,5 graus. Però no establia ni obligacions ni mecanismes per fer-ho.

Assolir acords concrets és un dels objectius d'aquesta conferència.

4- Però això no serà gens fàcil. A la COP anterior, presidida per Fidji, però feta a Bonn, es va iniciar l'anomenat Diàleg Talanoa. Pren el nom d'una paraula feta servir a Fidji i altres llocs del Pacífic que designa un procés de diàleg inclusiu, participatiu i transparent per arribar a una decisió consensuada. L'objectiu és tancar aquests acords el 2020.

Malgrat això, les posicions de les dues presidències són ben diferents. Fidji, un dels països més amenaçats per l'augment del nivell del mar, advoca per accions decidides i que comencin de forma immediata.

Polònia, en canvi, manté que els objectius plantejats a la Unió Europea, ara com ara els més ambiciosos en el món desenvolupat, s'han de rebaixar. Polònia també vol mantenir l'ús de carbó, el combustible fòssil més ineficient i contaminant, que genera el 80% de l'electricitat en aquell país.

Central tèrmica de carbó de Belchatów, a Polònia (Flickr)

5- Falta un lideratge mundial clar. Aquest rol el podria assumir la Unió Europea. Dimecres va presentar el document "Un planeta net per a tothom". En aquest text es declara la intenció que l'any 2050 hi hagi zero emissions degudes als combustibles fòssils; les que es generir s'hauran de compensar. Tot i així, el document no deixa clar com arribar-hi.

A la resta del món, la decisió de Trump d'abandonar els Acords de París, secundada pel president electe del Brasil, Jair Bolsonaro, situa dos grans emissors fora del consens. A més, segons l'ONU, hi ha diversos països que no assoliran els objectius de reducció d'emissions fixats per al 2030: Austràlia, Canadà, l'Argentina, Corea del Sud i la mateixa Unió Europea, conjuntament amb els Estats Units.

En canvi, la Xina podria consolidar-se com un dels líders mundials contra el canvi climàtic. El país asiàtic, responsable de la quarta part de les emissions mundials de gasos d'hivernacle, està fent un gir lent però ambiciós per reduir la seva contribució al canvi climàtic. Els resultats, però, trigarien. Significaria que les seves emissions ja no creixeran més a partir del 2030, un resultat insuficient per alentir el canvi climàtic.

6- Si Katowice assoleix els seus objectius, n'hauran de sortir acords en tres àmbits principals. El primer, l'equació clara de com es calculen les emissions per països i quines són les accions que ha d'assumir cadascun. En segon lloc, el finançament per ajudar els països que tinguin més dificultats per assolir els objectius. A la COP de Copenhaguen del 2009 es va acordar donar als països més pobres cent mil milions de dòlars anuals a partir del 2020.

El 20 de novembre, ministres del grup anomenat BASIC (el Brasil, Sud-àfrica, l'Índia i la Xina) van emetre un comunicat emfatitzant que l'acció global "hauria de promoure la justícia climàtica i una transició justa". També manifesta que els objectius sobre les emissions han de ser comuns, però d'acord amb les responsabilitats i capacitats de cada país.

I en tercer lloc, els mecanismes de compensació, que consisteixen a comprar crèdits entre països perquè un que ha emès per sobre del que li pertocava pagui a un altre que ha anat més enllà dels seus objectius.

7- Serà difícil arribar a uns acords que potser, a més, seran insuficients. En un informe especial publicat fa poc per l'IPCC (Panel Internacional sobre el Canvi Climàtic) s'afirma que limitar l'augment de temperatura a 1,5 graus encara és possible, però que requerirà grans esforços i començar les accions immediatament.

La bona notícia és que, almenys, els nous càlculs situen aquest augment una mica més lluny del que es creia. A l'informe publicat el 2014, l'IPCC estimava que aquest augment s'assoliria a la dècada del 2020. Basant-se en nous estudis, ara afirma que s'hi arribaria entre el 2030 i el 2052.

8- Després d'una presidència escèptica en vindrà una altra. La COP 25 s'hauria de fer al Brasil. Però Bolsonaro ja ha manifestat que podrien renunciar a acollir la reunió. Seria una decisió problemàtica, però coherent amb els seus plantejaments.

 

 

Etiquetes: COP24katowicheCategories: Canvi climàtic

Airbnb desenvoluparà a Igualada el primer Lab de Turisme Sostenible al món

30/11/2018

Font: Ajuntament d'Igualada

30/11/2018 - 12:27

L’Ajuntament d’Igualada i Airbnb col·laboraran per a la creació del primer Healthy Destinations Lab del món. El Lab serà, a la vegada, un programa d’activitats dissenyades especialment per la capital de l’Anoia i el conjunt de la comarca i una plataforma de coneixement internacional per impulsar el healthy tourism o turisme sostenible. Airbnb desenvolupa projectes vinculats a aquest healthy tourism arreu del món, amb l’objectiu que aquesta activitat sigui respectuosa amb l’entorn econòmic, social i cultural de cada zona.

Airbnb ha triat Igualada perquè tant la ciutat com la comarca gaudeixen d’una sèrie d’atributs molt particulars per desenvolupar aquest Lab de noves destinacions: una geografia propera a un hub de comunicacions; un teixit econòmic, industrial i comercial arrelats i amb un pla d’internacionalització; la presència de coneixement gràcies a ser seu universitària; una forta tradició cultural i una reconeguda experiència en l’organització d’esdeveniments internacionals, com el REC.0 o l’European Balloon Festival, entre altres. Aquests valors, combinats amb eines tecnològiques i l’empoderament dels emprenedors locals faciliten que, tant la ciutat com la comarca, tinguin un gran potencial per ser un referent internacional del turisme sostenible.

L’objectiu és que una ciutat i una comarca que ara no són eminentment turístiques –són en bona part industrials– aprenguin a potenciar els propis atractius i esdevinguin una referència del healthy tourism, obrint noves perspectives econòmiques de futur al territori. El Healthy Destinations Lab comença a treballar ja aquest mes de desembre i, a partir del mes de febrer, arrencaran els tallers i sessions que ajudaran a desenvolupar una metodologia per a la creació de destinacions turístiques sostenibles que tinguin un impacte positiu en les comunitats i l’entorn.

Airbnb posarà a disposició del teixit socioecònomic local i dels emprenedors de la comarca el seu coneixement en les dinàmiques del turisme del segle XXI. Membres de l’equip d’Airbnb, amfitrions i emprenedors a la plataforma participaran en primera persona en aquest Lab, posant l’èmfasi en el turisme experiencial, que prima la qualitat i l’autenticitat, i que està basat en el component d’hospitalitat que aportin les comunitats locals.

L’Adoberia Bella, l’espai del Lab · L’Adoberia Bella, recentment restaurada com un referent en la recuperació del patrimoni industrial d’Igualada, acollirà les diferents activitats vinculades al Healthy Destinations Lab, que ha de situar Igualada a l’avantguarda del sector turístic, esdevenint una referència en formació i desenvolupament de noves destinacions a través de la tecnologia.

En aquest entorn, el Lab realitzarà diverses activitats, com tallers temàtics i activitats de cocreació dirigides per experts, amb l’objectiu d’oferir a amfitrions, empresaris i públic l’oportunitat de millorar les experiències d’hospitalitat i beneficiar, d’aquesta manera, la comunitat local. A més, a la primavera de 2019, la ciutat acollirà l’Igualada New Destinations Summit, un esdeveniment internacional format per panels, xerrades i tallers amb experts internacionals, que posaran en comú les millors experiències de turisme sostenible al món i que també involucraran la comunitat local.

Actualment, l’Ajuntament d’Igualada ultima la redacció del seu Pla Local de Turisme, un document que contempla precisament la creació d’un espai per a la reflexió i el desenvolupament d’iniciatives turístiques modernes, basades en les experiències i els valors sostenibles. En aquest context, doncs, la cooperació amb Airbnb per aquest Healthy Destinations Lab, s’ha considerat molt adequada. La voluntat és involucrar-hi també altres partners públics, que garanteixin la transferència de coneixement i l’impuls de tot el sector turístic representatiu a la comarca.

L’alcalde, Marc Castells, destaca que “el fet que una companyia amb aquest abast internacional i expertesa aposti per desenvolupar el potencial turístic d’un territori com el nostre té un valor indiscutible”. En aquest sentit, destaca que amb aquesta aliança “no només situarem Igualada com un pol de referència internacional sobre noves tendències turístiques, sinó que els agents socioeconòmics coneixeran què cerca el turista actual, com poden ser bons amfitrions, com aprofitar les noves eines que tenen a l’abast i com oferir propostes i experiències autèntiques i atractives”. Tot plegat, conclou, facilitarà noves perspectives econòmiques de futur per al territori, consolidant les propostes ja existents i sumant-ne de noves.

Col·laboració públicoprivada per al desenvolupament local · Airbnb ha arribat a acords amb més de 500 governs i regions de tot el mon. Amb la iniciativa presentada avui, Airbnb vol posar l’èmfasi en una de les seves prioritats a nivell internacional, el turisme sostenible.

Arnau Muñoz, director general d’Airbnb a Espanya i Portugal, afirma que “treballem per fer del turisme un recurs al servei de les comunitats i apostem per Igualada com a eix central pel desenvolupament d’aquests tipus de programes; el Lab vol posar les eines digitals a favor d’un turisme que no faci servir grans infraestructures, sinó que aprofiti i optimitzi les ja existents i que faci arribar els beneficis del turisme a zones amb gran interès sociocultural però desconegudes”.

A la presentació de la iniciativa, que ha tingut lloc aquest dimecres, 28 de novembre, hi ha assistit una destacada representació del teixit socieconòmic local.

 

Etiquetes: turisme sostenible

Cotxe elèctric: més emissions quan es fabrica, però un terç menys en la vida útil

30/11/2018
L'Agència Europea del Medi Ambient considera que amb més energies renovables les emissions dels vehicles elèctrics poden reduir-se encara un 73%.

Font: CCMA

30/11/2018 - 12:06

El vehicle elèctric contribueix menys al canvi climàtic i contamina molt menys que els vehicles dièsel i de benzina, segons un informe de l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA). L'informe porta el títol "Els vehicles elèctrics des de la perspectiva del cicle de vida i de l'economia circular". Com això indica, l'anàlisi no té en compte només la circulació dels vehicles, sinó tot el cicle de vida, des de l'obtenció de matèries primeres per a la seva fabricació fins al final de la vida útil.

Segons l'informe, un vehicle elèctric produeix, en tot el cicle de vida, entre un 17 i un 30 % menys emissions que un vehicle de gasolina o gasoil. L'informe també destaca que a mesura que les renovables guanyin pes en l'electricitat produïda a Europa, les emissions totals d'un vehicle que fa servir combustibles fòssils encara es podrien retallar un 73% l'any 2050.

Més qualitat de l'aire
De cara a la qualitat de l'aire, els vehicles elèctrics també surten guanyadors, perquè no emeten contaminants en el lloc on circulen. Això és especialment important a les ciutats. Tot i així, l'informe recorda que tots els vehicles produeixen contaminació, degut al les partícules que arrenquen del ferm i les que deixen anar pel desgast dels pneumàtics i dels frens.

En canvi, els vehicles elèctrics poden contribuir a reduir de manera molt notable la contaminació acústica, que a Europa està generada bàsicament pel trànsit.

És en el procés de fabricació on el vehicle elèctric hi surt perdent. L'informe apunta que l'impacte en els ecosistemes i en la contaminació es deu, sobretot, a l'extracció i processament de metalls com coure, níquel i altres. Això es podria minimitzar, afirma, amb l'economia circular, que promou el reciclatge i la reutilització, sobretot de bateries.

Un altre informe de l'EEA avalua l'impacte del transport en general en el clima i en la contaminació. Segons els dades aportades, les emissions de gasos d'hivernacle degudes al transport s'han incrementat a la Unió Europea des del 2014. I les dades preliminars del 2017 apunten que es troben un 28% per sobre dels nivells del 1990.

La mitjana d'emissions de diòxid de carboni per passatger van augmentar un 0,4% el 2017. És la primera vegada que passa des que es va començar a calcular l'any 2010. En canvi, les emissions dels nous vehicles lleugers segueixen disminuint.

Per primer cop des que es tenen dades, el 2017 es van vendre més vehicles de gasolina que dièsel -un 53% contra un 45%. Tot i així, els dièsel encara dominen i el 67% del combustible que es va vendre va ser gasoil.

La venda de vehicles elèctrics va augmentar molt, un 51%, però segueix sent un percentatge petit: el 0,6% de totes les matriculacions. Els híbrids endollables representen un 0,8%, tot i que les vendes van augmentar un 35% el 2017.

L'ús d'energies renovables en el transport encara és petit: un 7,2%, lluny del 10% que s'hauria d'assolir el 2020. Només dos països, Àustria i Suècia, ja ho han aconseguit. Una de les raons pot ser que l'ús de biocombustibles obtinguts directament de conreus s'ha anat abandonant, degut a les repercussions que tenien en l'agricultura i en el preu dels aliments.

L'informe remarca que el transport segueix sent un important problema per a la contaminació, tant atmosfèrica com acústica. Òxids de nitrogen i partícules són els principals contaminants que produeix el sector.

Categories: Mobilitat

La formigueta de foc arriba a la península Ibèrica

30/11/2018
A més de representar un cert risc a nivell sanitari per la possibilitat de deixar cecs els animals, a nivell ecològic també pot ser un problema greu

Font: CREAF

30/11/2018 - 11:03

Dues obreres es creuen en una filera. Autor: Carlos Pradera

Per primer cop a Europa s’ha detectat una població establerta i en expansió de la formigueta de foc (Wasmannia auropunctata), concretament ocupant unes 6 hectàrees d’una urbanització de Marbella. El seu nom prové d’una traducció directa de l’anglès, ‘little fire ant’, ja que la seva picada és intensa i ardent. Malgrat que pels humans no passa d’una molèstia, tant a la regió d’origen (la zona entre Brasil, Argentina i Uruguai), com en altres llocs on ja és invasora, s’han detectat casos de ceguesa en animals salvatges i domèstics que han estat picats a l’ull —des de gats, gossos, gallines i jaguars, fins a elefants a l’Àfrica. L’article científic on es recull la troballa, que ha comptat amb la participació de l'investigador del CREAF i la UAB Xavier Espadaler, ja s’ha traslladat a l’Ajuntament de Marbella, el qual de moment no s’ha pronunciat.

La trucada d’una persona a una empresa de control de plagues queixant-se d’unes formigues “molt petites i que piquen” va ser el desencadenant que va permetre trobar la formigueta de foc en una esquerda d’un mur de la urbanització de Marbella. “Seguint el principi de precaució, creiem que cal dedicar esforços a erradicar-la, ja que fins a les 10 ha encara seria possible, però més enllà d’això ja no hi serem a temps.”,  explica Espadaler. Tanmateix, alerta que probablement aquesta no és l’única població establerta a la zona. “És tant petita que és pràcticament indetectable, has de saber que és allà i buscar-la bé, sinó és impossible veure una formiga de color terrós i de poc més d’1 mm. És possible que ja sigui en altres llocs i ningú l’hagi vist”, comenta.

Filera d’obreres de Wasmannia auropunctata en un escorrentiu, un bon lloc per trobar-les. Autor: Carlos Pradera

La formigueta de foc viu en climes càlids i humits, per això, tal i com mostra aquest mapa, ja s’ha pogut instal·lar en zones tropicals d’Àfrica, illes del Carib i del Pacífic, o el nord-est d’Austràlia, sobretot en plantacions intensives de cafè i cacau. La població de Marbella és, juntament amb unes d’Israel, la més septentrional detectada a Europa, on sempre s’ha trobat que la formigueta de foc viu en zones ben regades, com horts i jardins particulars. “El fet que la costa sud de la Península estigui tant urbanitzada i hi hagi temperatures altes pot facilitar l’expansió d’aquesta formiga, no ho descartem en absolut. Per erradicar aquesta població caldria fer tractaments i deixar de regar els jardins de la urbanització durant dos anys”, comenta Espadaler.

Dues obreres atenent una larva. Autor: Carlos Pradera.

 

A més de representar un cert risc a nivell sanitari per la possibilitat de deixar cecs els animals —de moment no s’ha registrat cap cas en humans—, a nivell ecològic també pot ser un problema greu, com ja ho és la formiga argentina, una altra espècie invasora que tenim. Dins la zona de la urbanització on s’ha trobat la formigueta de foc, els experts no van trobar cap altra formiga de cap altra espècie. Xavier Espadaler explica que “no és que ataqui les altres formigues directament. Senzillament és una qüestió de número. Hi ha tantes formiguetes de foc en una colònia, tantes més que en les altres espècies, que troben l’aliment abans que ningú. És una competència per exclusió”.

 

Etiquetes: espècies invasoresCategories: BiodiversitatSalut

Tret de sortida a l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat 2030

30/11/2018

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat/MónPlaneta

30/11/2018 - 10:16

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat aquest 27 de novembre l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 davant de més d’un centenar de particulars i membres d’entitats implicades en la seva elaboració. Es tracta del document que fixa els objectius estratègics en matèria de biodiversitat amb l’horitzó 2030.

La pèrdua de biodiversitat és un fet global que també afecta Catalunya, com ho és el canvi climàtic. El Living Planet Index calculat per a Catalunya mostra que en només 14 anys s’han reduït almenys un 22% els efectius de les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats. Diversos programes de seguiment corroboren aquesta pèrdua també en termes d’hàbitats naturals a casa nostra.

Durant l’acte, el conseller ha apuntat que l’Estratègia és “un dels tres projectes més llargament reivindicats en matèria de medi natural, juntament amb l’Agència del Patrimoni Natural i la Llei del patrimoni natural”. Tant l’Estratègia com la creació de l’Agència, van quedar aturats per l’entrada en vigor de l’article 155.

El titular de Territori i Sostenibilitat ha anunciat que “s’està acabant de tancar l’acord amb els grups per a tornar a tramitar la Proposició de llei de creació de l’Agència i estem confirmant que hi ha una gran complicitat al respecte”.

El conseller Calvet en l'acte de presentació de l'Estratègia per la biodiversitat de Catalunya 2030 | xx

Suport i reconeixement de Nacions Unides
Nacions Unides ha donat el seu suport i reconeixement explícit a l’Estratègia durant l’acte, mitjançant una declaració institucional de la Secretària Executiva del Conveni sobre Diversitat Biològica de Nacions Unides, Cristiana Pasça Palmer.

En aquest sentit, la secretària ha destacat “el rigor científic” de l’estratègia catalana, i ha celebrat el grau de participació de tots els agents implicats en la seva elaboració. Així, ha lloat aquest “compromís col·lectiu per a l’acció”, i els “esforços de Catalunya per evitar el deteriorament de la seva riquesa natural”.

El procés va permetre enriquir la proposta inicial, amb trobades informatives, sessions de debat obertes i reunions amb representants del sector agrari i forestal. En total, es van rebre 707 aportacions, un 75% de les quals s’hi van incorporar. Hi van  participar més d’un centenar d’associacions, entitats ambientals, ajuntaments, consells comarcals, consorcis, federacions, universitats, col·legis professionals i institucions. També hi van participar de tots els Departaments de la Generalitat i, especialment, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb qui es va establir un marc de treball específic atesa la importància del sector primari en relació amb les polítiques de conservació de la natura.

Entre les peticions rebudes, es va demanar afegir indicadors, prioritzar i programar accions, donar més rellevància a la importància del sector agrari i pesquer en l’assoliment dels objectius, i més visibilitat al canvi climàtic com a condicionant, incloure la biodiversitat com a part del patrimoni natural i considerar l’ús eficient dels recursos naturals com a part de la conservació del patrimoni natural. També no limitar els objectius estratègics només a espais naturals protegits i preveure la valoració dels costos i beneficis econòmics de la conservació.

L’estratègia de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya s’estructura en 85 línies d’actuació per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics i 6 àmbits. S’establirà un pla de treball quadriennal amb una programació d’actuacions i assignació de pressupost anual. Una Comissió de Seguiment de l’estratègia, formada per 25 representants d’administracions, entitats i institucions, farà un seguiment anual en base al sistema d’indicadors que preveu la pròpia estratègia.

Frenar la pèrdua de biodiversitat
L’objectiu és actuar davant la pèrdua de biodiversitat a Catalunya, contribuint alhora als esforços que s’estan realitzant a nivell global. Les darreres dades proporcionades pel Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides indiquen que actualment unes 34.000 espècies de plantes i 5.200 espècies d’animals de tot el món estan a punt d’extingir-se. A Europa, el 42% de les espècies de mamífers, el 15% dels ocells i el 45% dels rèptils i les papallones estan amenaçats.

Catalunya  no  és  una  excepció.  Segons l’indicador Living Planet Index, adaptat al nostre país, en el període 2002-2016 han disminuït un 22% el conjunt de les poblacions de 258 espècies analitzades, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis.

 

Categories: Biodiversitat

El conseller Calvet assegura que el nou Pla de revisió de sòls no sostenibles reduirà els sectors edificables a la Costa Brava

29/11/2018

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

29/11/2018 - 12:26

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat aquest 28 de novembre que el Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles que impulsa el Departament reduirà substancialment els sectors edificables a la costa gironina. Calvet ha comparegut davant la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya per exposar les línies d’actuació del Govern per protegir el litoral de projectes urbanístics agressius.

  Així, ha recordat que el Departament aprovarà el 2019 l’avanç del PDU de revisió de sòls no sostenibles en l’àmbit del litoral gironí. Aquest Pla analitzarà l’ordenació de tots els sòls que encara es podrien urbanitzar però que no s’han arribat a desenvolupar i proposarà un nou disseny més sostenible o, en el seu cas, els desclassificarà directament. “El PDU servirà per analitzar amb lupa tots els sectors urbanitzables no desenvolupats i serem molt exigents amb el compliment” dels requisits legals actuals, ha assegurat el conseller. “Confiem a poder desclassificar molts dels sectors amb major impacte i reconduir la situació de molts altres”, ha afegit Calvet.   Amb l’aprovació de l’avanç del PDU l’any vinent també se suspendrà temporalment l’atorgament de llicències de planejament i d’edificació en molts dels sectors, els que es considerin més urgents, mentre es redacta el Pla. Un Pla director per a tota Catalunya
El Departament de TES va iniciar el 2015 la revisió del PDU dels sòls no sostenibles, que abastarà tota Catalunya però que, per la seva complexitat, s’anirà aprovant per àmbits territorials. Així, el passat mes d’octubre es va aprovar l’avanç per a la demarcació de l’Alt Pirineu.   En el cas de les comarques gironines, l’avanç que s’aprovarà l’any vinent es concentrarà en la franja de la costa, atesa la seva singularitat, i s’abordarà la resta de la demarcació en fases posteriors.   Directrius individualitzades
En el cas de la demarcació de Girona, la Costa Brava s’estén al llarg de 200 quilòmetres, repartits en 22 municipis, amb una morfologia força accidentada. El 82% d’aquest litoral està classificat com a no urbanitzable, mentre que en el conjunt de Catalunya és el 94%. El PDU analitzarà cadascun dels sectors classificats com a urbanitzables de les comarques gironines i proposarà, si cal, l’estratègia més adequada. Cada estratègia es traduirà legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir.   Es consideraran factors d’insostenibilitat la llunyania dels nuclis urbans, la baixa densitat, la desproporció amb el teixit urbà o la inadequació dels terrenys per raons topogràfiques, de risc, d’incompatibilitat amb el règim de protecció sectorial o d’impacte ambiental elevat. En el cas del litoral també es tindrà en compte l’impacte paisatgístic, d’acord amb la legislació de costes.   L’anàlisi de cada sector urbanitzable tindrà en compte el compliment de tres tipus de criteris:   1. Criteris territorials: si respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, aprovat el 2010 per orientar el desenvolupament urbanístic i territorial de la demarcació. 2. Criteris urbanístics: si se situa a continuació del nucli urbà o si el terreny té pendent. 3. Criteris sectorials: si respecta la normativa de protecció ambiental i de riscos naturals o tecnològics, així com la Llei de Costes.   El document d’avanç del PDU detallarà quants i quins àmbits es revisaran de les comarques gironines. En principi, es preveu examinar-ne més de 263. “Abordarem allà on hi ha problemes i on es reactiven els projectes” de construcció, ha afegit Calvet. La tramitació del PDU s’acompanyarà de la creació d’una comissió de seguiment integrada tant pels ajuntaments de la costa de Girona com per representants del teixit social.   Un planejament municipal “obsolet”
L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant ha recollit aquests nous criteris.   Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius. A hores d’ara, però, dels 22 municipis estrictament costaners gironins, només 11 tenen el seu POUM adaptat a la Llei d’urbanisme. Així, gran part del planejament urbanístic vigent als municipis gironins té el seu origen en els anys 70 i 80, i alguns en els anys 90. Com a exemple, el 66% dels sòls residencials dels nuclis urbans de la Costa Brava estan ocupats per urbanitzacions de baixa densitat.
Per tant, en bona part dels casos, “els desenvolupaments urbanístics actuals són fruit de planejaments aprovats fa dècades, anteriors a lleis i normes més modernes que aposten per un creixement urbanístic compacte, amb el menor consum de sòl possible i amb la cura del paisatge com un element central”, ha ressaltat el conseller.   “Els nous projectes d’urbanització que ara susciten polèmica són l’herència d’un planejament obsolet i responen a un model no sostenible que el Govern de Catalunya va desterrar fa temps” d’arreu del territori, ha reblat Calvet.   La recuperació econòmica reactiva els projectes
A més, encara existeix molt sòl classificat i encara pendent de desenvolupar. Cal tenir present que a tota la demarcació de Girona es podrien construir encara més de 71.500 nous habitatges, dels quals uns 30.000 es podrien edificar als 22 municipis costaners. “La crisi econòmica va evitar que les urbanitzacions previstes es desenvolupessin però ara, amb la recent recuperació, es podria tornar a impulsar la seva construcció”, ha detallat el conseller de TES.   El PDU que impulsa el Departament permetrà l’anàlisi d’aquests sectors de manera més àgil que la revisió del planejament municipal a càrrec de cada ajuntament i oferirà una solució cas per cas. “Serà l’actualització de planejament urbanístic més ambiciosa i de més magnitud que podem posar a l’asbat del desenvolupament sostenible del nostre país”, ha valorat Calvet.   100 hectàrees protegides en 8 anys
El PDU és una més de les accions que impulsa el Departament de TES per reconduir el model urbanístic heretat al litoral gironí. Una altra via d’actuació ordinària és la Comissió territorial d’urbanisme de Girona, que és l’òrgan que revisa el nou planejament que li van elevant els municipis a mesura que l’actualitzen.   El tràmit comporta la intervenció d’aquest òrgan dependent del Departament i ha permès reduir en 100 hectàrees els sòls de nous creixements que es preveien només al litoral de Girona entre 2010 i 2018. Aquesta xifra equivaldria a uns 2.500 nous habitatges. Es preveu que aquesta reducció de sòl classificat per a nous creixements continuï a mesura que més municipis actualitzin el seu planejament.   Un nou marc legal global
D’altra banda, el Departament té en marxa la redacció de la Llei de territori, concebuda per repensar tota la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits. Comportarà, de fet, una reforma completa del model.   La preservació del paisatge i dels espais oberts serà una de les seves prioritats, que es traduirà en la redacció d’una estratègia per a cadascuna de les 134 unitats de paisatge identificades, donant respostes específiques a cada àmbit del territori. Cal dir que el Departament ja aplica aquests criteris en la gestió urbanística quotidiana.   Igualment, la nova Llei del litoral, en tràmit, crearà nous instruments, tant urbanístics com financers, per millorar la preservació i la gestió del litoral català, amb especial atenció a les platges catalogades com a naturals.   Instruments de protecció específics per al litoral
Aquest nou paquet legislatiu dona continuïtat a la política de preservació del litoral impulsada pel Departament de TES fa més d’una dècada. El 2005, el Govern va aprovar dos plans dissenyats específicament per protegir la costa de tot Catalunya d’una excessiva urbanització: els plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC) 1 i 2. Ambdós tenien com a objectiu protegir els espais oberts i orientar el desenvolupament dels sòls en la franja de 500 metres de la costa.   El PDUSC-1 va protegir 23.500 hectàrees litorals de sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat a tot el territori català. El PDUSC-2 va comportar la desclassificació de 24 sectors, que sumen 327 ha i la protecció parcial d’altres 20 sectors (323 ha més). L’objectiu d’aquest segon Pla era evitar la continuïtat dels fronts urbans al llarg de la costa i, assegurar la connexió entre el litoral i l’interior a través de la preservació dels espais lliures, entre d’altres.   “En el seu moment van representar un pas endavant important en la protecció de la costa, però no van ser prou ambiciosos; volem fer un salt qualitatiu respecte aquests instruments”, ha conclòs el conseller.

 

 

La pedra seca, amb 19.000 construccions a Catalunya, patrimoni de la humanitat

29/11/2018

Font: CCMA

29/11/2018 - 11:20

La tècnica de construir murs en pedra seca és considerada des d'aquest 28 de novembre patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco, segons ha comunicat l'organització en una sessió celebrada a la República de Maurici.

El Comitè de Salvaguarda del Patrimoni Cultural de la Unesco ha explicat que la decisió es deu al fet que "els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus".

La construcció de pedra seca es realitza a través de l'apilament de pedres sense necessitat d'utilitzar altres materials de construcció, excepte la terra seca.

19.000 construccions a Catalunya
La pràctica ja s'havia portat a terme en diverses zones rurals de països com Croàcia, Xipre, França, Grècia i, fins i tot, en alguns punts d'Espanya. A Catalunya, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca i, sobretot, es troben en barraques, marges, cisternes, masos o pous.

A banda de Catalunya, la candidatura d'Espanya inclou fins a vuit comunitats autònomes més on aquest art hi predomina: Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Extremadura, Galícia i València.

Tal com ha explicat l'organització, aquest tipus de construcció no fa un mal ús del medi ambient i "és un exemple de relació equilibrada entre l'ésser humà i la naturalesa". A més, millora la biodiversitat i construeix condicions microclimàtiques propícies per al sector agrícola.

La introducció d'aquest art la van presentar vuit estats europeus, encapçalats per Xipre, i l'objectiu és protegir aquest patrimoni que prové del món de la pagesia.

 

Categories: Bioconstrucció

Alerta de l'ONU contra el canvi climàtic: "calen mesures urgents de tots els països"

29/11/2018

Font: Xavier Duran - CCMA

29/11/2018 - 11:02

Les emissions mundials de diòxid de carboni, principal causant del canvi climàtic, van augmentar el 2017 després de tres anys d'estancament. No hi ha indicis que hagin assolit el seu màxim i al ritme actual faran que, el 2100, la temperatura mitjana del planeta hagi augmentat tres graus respecte a l'era preindustrial, amb uns efectes molt greus a tots els nivells.

Són dades poc encoratjadores però molt realistes de l'informe sobre diferències d'emissions 2018, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. És la novena edició d'un informe que avalua la distància existent entre la situació real de les emissions i el lloc on caldria arribar per pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Entre el 2014 i el 2016, les emissions van disminuir lleugerament. Amb les dades del 2017, l'informe es pregunta si allò es devia fonamentalment a factors econòmics passatgers i no a les polítiques de reducció.

Però que les emissions baixessin aquells anys no significa que la concentració a l'atmosfera disminuís, perquè el CO2 es manté durant molt de temps. La concentració mitjana mundial de diòxid de carboni va assolir un nou màxim i va passar de 400,1 ppm (parts per milió) el 2015 a 405,5 ppm el 2017. Això representa el 146% del valor de l'era preindustrial, abans del 1750.

Segons l'Organització Meteorològica Mundial, l'última vegada que es va registrar a la Terra una concentració de CO2 comparable va ser entre 3 i 5 milions d'anys enrere. En aquell moment, la temperatura era de 2 a 3 °C més alta, i el nivell del mar, entre 10 i 20 metres superior a l'actual.

Compromisos insuficients
Si l'augment d'emissions no és bona notícia, encara sembla pitjor que, segons l'informe, els compromisos actuals dels diversos estats no permetran evitar l'augment màxim d'1,5 graus que, segons els experts, seria la forma de limitar els greus efectes que tindrà el canvi climàtic.

Per això, afirma, calen "mesures urgents i sense precedents per part de tots els països". Segons l'informe, per limitar l'augment a dos graus caldria triplicar els objectius de reducció d'emissions. I perquè la temperatura no augmenti més d'1,5 graus s'haurien de multiplicar per cinc.

Les emissions mundials de gasos d'hivernacle haurien de ser, el 2030, un 25% més baixes que les del 2017 per assolir un augment màxim de dos graus i un 55% més baixes si es vol mantenir la temperatura 1,5 graus per sobre de la que hi havia abans de la revolució industrial.

Polítiques fiscals
Les previsions de l'informe que avalua la diferència entre la realitat i l'objectiu necessari assenyalen que amb els compromisos actuals no només es produiria un augment de tres graus a finals de segle, sinó que aquest augment tindria continuïtat.

L'ONU afirma que el paper de les entitats subnacionals i no estatals és important perquè es compleixin els objectius dels estats. En aquests moments hi ha més de 7.000 ciutats, 245 regions i més de 6.000 empreses amb ingressos iguals o superiors als 36 bilions de dòlars que s'han compromès amb mesures de mitigació.

També afirma que la reforma de les polítiques fiscals pot resultar clau per incentivar les inversions en projectes amb baixes emissions. I apunta què es pot fer amb els diners ingressats:

"Els ingressos obtinguts per l'impost al carboni es poden destinar a reduir altres impostos, incrementar la despesa social o compensar les llars amb ingressos baixos."

Finalment, demana accelerar la innovació per reduir la disparitat entre les emissions actuals i els objectius marcats. Però per a això cal valentia:

"Les organitzacions públiques han d'estar disposades a assumir l'elevat nivell de risc en una fase primerenca que les organitzacions privades defugen."


L'exemple de l'energia solar
Posa com a exemple d'innovació reeixida la tecnologia solar fotovoltaica per produir electricitat amb la radiació del sol. Explica que, entre el 1998 i el 2015, la seva implantació va créixer a un ritme del 38%, superior a totes les previsions.

Aquesta expansió va fer possibles reduccions de costos basades en l'aprenentatge pràctic, economies d'escala, i recerca i desenvolupament. També es van reduir els marges de benefici a causa de la major competència, però això va portar a sistemes cada vegada més barats.

Entre el 1975 i el 2016, el preu dels mòduls va disminuir al voltant d'un 99,5%. Cada duplicació de la capacitat instal·lada va coincidir amb una caiguda del 20% en els costos. "Les polítiques públiques d'innovació han estat i continuen sent essencials en aquest procés al llarg de tota la cadena d'innovació", conclou.

Categories: Canvi climàticCiència