El web de la Saboga ha canviat:

http://lasaboga.org/info/

 

Sostenible

Contingut sindicat
Actualitzat: fa 9 minuts 35 segons

Brussel·les decidirà a mitjans de març si porta a Espanya davant la Justícia europea per la contaminació atmosfèrica

fa %age
19/02/2018 - 13:35

La Comissió Europea ha confirmat que ha rebut "informació addicional" d'Espanya i la resta de països amb expedients oberts per contaminació atmosfèrica i ha explicat que adoptarà la decisió sobre una eventual denúncia davant el Tribunal de Justícia de la UE (TUE) a mitjans de març, segons ha informat Europa Press.

"Podem confirmar que, efectivament, tots els estats membres involucrats han presentat informació addicional que ara valorarem i després tornarem a l'assumpte a mitjans de març", ha assenyalat la portaveu de l'executiu comunitari Mina Andreeva en una conferència de premsa. "En aquests moments no estic en disposició de donar informació més concreta sobre estats membres individuals", ha afegit després.

Espanya i els altres vuit països amb procediments similars de infracció (República Txeca, Alemanya, França, Alemanya, Itàlia, Hongria, Romania, Eslovàquia i Regne Unit) havien de presentar com a molt tard el passat divendres la documentació amb mesures "addicionals, creïbles, a temps i efectives "per fer front als seus problemes amb la qualitat de l'aire.

En cas contrari, tal i com va acordar a finals de gener el col·legi de comissaris, Brussel·les donaria el darrer pas contemplat per aquest tipus de procediments, que és elevar l'assumpte davant la Justícia Europea.

En concret, l’expedient obert a Espanya afecta a Avilés (Astúries) i Villanueva del Arzobispo (Jaén), que han superat de forma "contínua i persistent" els límits de partícules fines (PM10), així com a la ciutat de Madrid, la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana per sobrepassar els màxims de diòxid de nitrogen (NO2).

 

Etiquetes: airenetqualitat aireCategories: Contaminació

Mercè Conesa rep el compromís de l’ONU de comptar amb els governs locals en la implementació de la Nova Agenda Urbana

fa %age

Font: Diputació de Barcelona

19/02/2018 - 13:22

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha rebut aquest 9 de febrer el compromís de l’ONU que els governs locals estaran presents a les taules de presa de decisió d’aquest organisme internacional, a l’hora de decidir temes relacionats amb l’agenda urbana a nivell mundial.

Així ho ha acordat durant la reunió mantinguda amb la nova Directora General d’ONU-Habitat, Maimunah Mohd Sharif, en el marc del Fòrum Urbà Mundial (WUF9) que s’està celebrant a Kuala Lumpur (Malàisia) i on Mercè Conesa ha estat la màxima representant de Catalunya.

ONU-Hàbitat, el programa de les Nacions Unides per a la promoció i la millora d’uns assentaments humans sostenible, va fixar les bases de la Nova Agenda Urbana en la Conferència sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible, Habitat III, el 2016 a Quito (Equador).

La segona jornada del WUF9 ha començat amb una sessió del Fòrum Mundial de l’Aigua, on Conesa ha defensat el paper dels municipis en la gestió de l’aigua i ha destacat la necessitat d’apostar per una millora tecnològica que permeti donar un servei de qualitat als ciutadans.

Durant la seva intervenció, la presidenta de la Diputació ha recordat que Catalunya no és un país plujos i ha assegurat que «és molt important estalviar aigua i canviar els hàbits» de consum, fet pel qual ha destacat que l’actual legislació ja apodera als governs locals de tot un conjunt de competències en aquest àmbit.

Finalment, i amb la voluntat «de garantir que qualsevol ciutadà pugui utilitzar l’aigua», Conesa ha afirmat que «hem de ser conscients de la gestió de l'aigua», posant en debat si aquesta ha de ser un assumpte públic, privat o de gestió compartida.

Aliança amb la UE

La jornada  també ha estat protagonitzada per la roda de premsa feta amb la comissària europea de Política Regional, Corina Cretu. Mercè Conesa ha posat en valor la necessitat d’apostar per una aliança entre la Unió Europea i els governs locals, assegurant «que és un fet bo si volem que l’Agenda Urbana Europea sigui un èxit». Mostra d’això, com ha detallat, és que «el 70% dels municipis del nostre territori estan compromesos amb el Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia».

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació ha reiterat la necessitat d’apoderar els governs locals i ha manifestat que, tot i tenir uns recursos limitats, «treballem per millorar les polítiques públiques locals pel benestar de la nostra població».

En línia amb el Pla d’Actuació de Mandat 2016-2019 de la Diputació de Barcelona i amb els compromisos assolits a nivell global, Conesa ha detallat els tres compromisos de la corporació amb el medi ambient: preservar la natura, apostar per les energies renovables i reduir les emissions de CO2.

Dones apoderades que desfien les normes
Sota aquest títol ha tingut lloc la sessió protagonitzada per dones alcaldesses d’arreu del món. Durant la seva intervenció, Conesa ha recordat que, després de dos segles d’història, ella és la primera presidenta que té la Diputació de Barcelona.

A més de refermar el lideratge de les dones, Conesa ha destacat que, a dia d’avui, «les dones hem assumit lideratges forts i decisius» i que «el pes de les alcaldesses a la regió metropolitana és molt important», ja que sis dels deu municipis més poblats tenen alcaldessa (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Sant Boi de Llobregat).

En aquest sentit també ha denunciat que «a Catalunya, només el 29% de les empreses tenen alguna dona en el seu consell d’administració», situació que es veu agreujada per uns salaris inferiors respecte als dels homes.

 

La segona edició del #wasteinprogress s’internacionalitza amb públic procedent de Bèlgica, Portugal, Regne Unit i Bolívia

fa %age
19/02/2018 - 13:08

La segona edició del #wasteinprogress – Fòrum Internacional de Residus es consolida com a congrés internacional després que s’hagin inscrit persones provinents de Bèlgica, Portugal, Regne Unit i Bolívia, a banda del gran gruix de públic que vindrà de Catalunya i la resta de l’Estat Espanyol. L’esdeveniment, que tindrà lloc del 21 i al 23 de febrer al Palau de Fires de Girona, reunirà 8 casos d’èxit de tot el món que són referents en la gestió de residus en regions turístiques i grans esdeveniments. Les experiències presentades a l’espai Turisme for progress seran l’illa de Krk (Croàcia), la Val di Fiemme (Itàlia), Taipei (Taiwan), l’illa de Sardenya (Itàlia) i Sant Llorenç de Cardassar (Mallorca), a més dels responsables del Giro d’Itàlia, els parcs temàtics Disneyland de Califòrnia i de l’Oktoberfest de Munich.

Alguns dels casos exposats en el #wasteinprogress són poblacions que acostumen a rebre molt turisme al llarg de l’any, com Taipei (Taiwan) que amb 2,5 milions d’habitants acull anualment 7,5 milions de visitants. Aquesta ciutat, que és un centre econòmic i polític important a l’illa, ha implementat polítiques de recollida de residus que li han permès arribar al 67% de recollida selectiva. També l’illa de Krk (Croàcia) multiplica la seva població per 7 durant l’estiu, passant de 20.000 a 135.000 habitants, i actualment està desenvolupant un procés de recollida selectiva que permetrà en uns anys arribar a un 75%. A la costa mallorquina es troba el municipi de Sant Llorenç Des Cardassar, que té una oferta de més de 25.000 places hoteleres i ha implementat un sistema de bonificacions de la taxa d’escombraries que permet una recollida del 56%.

Un dels grans atractius d’aquesta nova edició és la presentació de casos d’èxit de grans esdeveniments com el Giro d’Itàlia o l’Oktoberfest, que cada any reben milions de visitants. En el cas de la competició ciclista, des del 2015 promouen la correcta separació de residus i actualment arriben a un 89% de recollida selectiva. Una altra de les ponències destacades serà la que impartirà el gerent de l’àrea d’integració ambiental de Disneyland, que explicarà com aconsegueixen resultats superiors al 90% de recollida selectiva en algunes de les àrees temàtiques dels seus parcs.

 A banda de les presentacions de casos d’èxit, la novetat d’aquest any són els workshops. Aquesta nova eina permetrà obrir un espai de debat i treball per exposar i resoldre problemes concrets que afecten el nostre territori. Per tal de garantir que les conclusions siguin d’aplicació viable, els workshops seran dinamitzats per experts en processos creatius. A més, també comptaran amb la presència de tècnics en gestió de residus i amb professionals de diversos sectors turístics. Entre els temes que es portaran a debat es troben:

  • La gestió de residus en esdeveniments
  • Els models de recollida en segones residències, on participarà la Directora de l’Àrea d’Economia Circular de l’Agència de Residus de Catalunya, Pilar Chiva
  • La recollida selectiva en el sector hoteler, amb la col·laboració de la Directora de la Masia del Celler de Can Roca, Héloïse Vilaseca i Gemma Arroyo d’Ecoembes
  • La gestió de residus en espais de costa, amb la intervenció del responsable de Medi Ambient i Qualitat del Camping les Medes, Joan Francesc Recio, el cap de servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Marc Marí Romero i la cap del Departament de Foment de la Recollida Selectiva de l’Agència de Residus de Catalunya, Teresa Guerrero
  • La gestió de residus en complexos turístics i parcs d’atraccions, on participarà el gerent de Reciclatge i Recollides de Fora de la Llar, Alberto Caldeiro
  • La gestió de residus en activitats d’hivern, amb la participació de la cap d’estratègia i comunicació del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern d’Andorra, Natàlia Rovira, el responsable del Centre Andorra Sostenible del Govern d’Andorra, Francisco Javier Gómez, el responsable de màrqueting de l’empresa italiana Novamont, Stefano Mambretti, i la consultora a Espanya de Novamont Rosa Puig

Juntament amb l’espai Turisme for progress i els workshops, el Fòrum també tindrà un apartat anomenat Fòrum Innovació on es presentaran 12 projectes creatius pel que fa a la recollida, gestió i tractament de residus. Els projectes han estat prèviament seleccionats i els responsables comptaran amb 15 minuts per explicar en què consisteixen. Els projectes escollits són:

  • Sostenibilitat en curses d'esquí de muntanya: el cas de la Font Blanca, presentat pel Govern d’Andorra
  • Projecte càmpings i turisme rural, presentat pel Consell Comarcal del Baix Empordà
  • Recollida porta a porta a la comarca del Pallars Sobirà, presentat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà
  • Projecte Libera: natura sense brossa, presentat per Ecoembes
  • Zero Waste i el Turisme: reptes per a una relació necessària, presentat per Zero Waste
  • La recollida selectiva mòbil al centre històric de la ciutat de Palma, presentat per EMAYA
  • Grans Esdeveniments cap al Residu Zero, presentat per Lavola
  • Càpsules Novell, materials compostables per un consum responsable, presentat per Cafès Novell
  • Recollida selectiva fora de la llar. Casos d'èxit en grans esdeveniments culturals i recintes esportius, presentat per Ecoembes
  • L'impuls de l'economia social i circular. Gestió sostenible dels residus turístics i creació de llocs de feina per a persones amb risc d'exclusió, presentat per la Direcció General de Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears
  • Sistemes de recollida intensiva amb detecció RFID dels utensilis de recollida en municipis turístics i municipis amb població estacional, presentat per Marco Ricci
  • Gestió de residus en estacions d’esquí: l’experiència a Boí-Taüll Resort (Alta Ribagorça), a càrrec de Lluís Florit del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

El #wastinprogress també dedica un espai a les empreses. Amb el nom d’Espai Empresa, les companyies del sector tenen un apartat on presentar ofertes especialitzades per assolir reptes de futur en el terreny de la gestió de residus i on reunir-se amb clients potencials.

La segona edició de #wasteinprogress està dedicada a la gestió de residus en regions turístiques i en grans esdeveniments, i s’hi podran trobar projectes i models que exemplifiquen com aconseguir el 60% de recollida selectiva en aquests contextos. Enguany el conductor del Fòrum serà José Antonio Donaire, professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, i actualment Vicerector de Comunicació i Relacions Exteriors. En la primera edició, el Fòrum va girar al voltant de com assolir el 60% de recollida selectiva en municipis de més de 50.000 habitants i hi van assistir unes 1.200 persones.

 

Etiquetes: #wasteinprogressCategories: Reciclatge/Residus

“Barcelona té 6.000 cotxes per km2. Respirem aire tòxic a diari”

fa %age
Albert Punsola Periodista 19/02/2018 - 11:39

Alexandra Farbiarz és sociòloga, coach i comunicòloga ambiental. Treballa en l’àmbit de la comunicació i divulgació ambiental des de l’any 1999. Olga Margalef és geòloga i investigadora postdoctoral al Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF). Totes dues són membres de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. En aquesta entrevista ens expliquen els detalls del projecte d’educació i sensibilització ambiental Enlaira’t, que es desenvolupa a 10 centres de Secundària de Barcelona fins el mes de maig.

En què consisteix  el projecte Enlaira’t?
Alexandra Farbiarz:
  Es tracta d’una iniciativa d’educació i de sensibilització ambiental, impulsada per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, que està dirigida principalment a alumnes de secundària obligatòria. Aquesta iniciativa es desenvoluparà a 10 centres de la ciutat de Barcelona i vol  fer prendre consciencia del greu problema de la contaminació atmosfèrica, que tots patim. 

"Fins que la gent no sigui ben conscient del problema costarà molt que els poders es moguin per solucionar-lo"

Olga Margalef: Els objectius estan relacionats amb els que té la pròpia Plataforma per la Qualitat de l’Aire, que és una organització ciutadana que agrupa moltes entitats al voltant d’aquest tema. Nosaltres el que pretenem és, per una banda, incidir políticament perquè les administracions prenguin mesures per millorar la qualitat de l’aire i, per altra banda, sensibilitzar i apoderar la ciutadania. Entenem que fins que la gent no sigui ben conscient del problema costarà molt que els poders es moguin per solucionar-lo.

¿Per què heu volgut incidir amb aquest projecte en els nois i noies de secundària específicament?
OM:
Creiem que la gent jove és un target molt especial. Viuen la ciutat d’una manera diferent a la gent més gran. Pensem que incidir en aquesta franja d’edat és una bona forma per augmentar la consciència sobre la qüestió de la contaminació.

"A aquesta edat estan més oberts a les propostes que els adults, però a més és un grup que està directament afectat, ja que la contaminació interfereix amb el seu propi desenvolupament"

AF: És un target interessant per diverses raons. A aquesta edat estan més oberts a les propostes que els adults, però a més és un grup que està directament afectat, ja que la contaminació interfereix amb el seu propi desenvolupament. El projecte Enlaira’t també pretén fer visible una realitat que rara vegada la percebem físicament, és a dir, només arribem a veure la contaminació de l’aire des d’un punt elevat i en unes determinades condicions atmosfèriques. Aquesta “invisibilitat” d’alguna manera contribueix a que tingui menys presència en el debat públic. A banda de tot això vam creure adient centrar-nos en aquesta franja d’edat, i no en la de primària, perquè, a nivell curricular, l’alumnat de secundària té la possibilitat de fer recerca. Evidentment, totes les franges d’edat haurien d’estar sensibilitzades davant el primer problema de salut pública que tenim a la ciutat.

OM: És la primera vegada que fem una activitat d’aquest tipus destinada al món educatiu i disposem d’un pressupost relativament modest per tant havíem de triar. A primària s’haurien pogut fer activitats també, però a secundària hi ha més capacitat d’abstracció i de raonament i fins i tot per edat hi ha alguns aspectes de la vida que els poden fer pensar especialment en la contaminació. Sense anar més lluny comencen a anar sols per la ciutat i, als 16 anys alguns volen la primera moto, de manera que ja són protagonistes de les decisions de mobilitat.

¿Us plantegeu el projecte Enlaira’t també com una prova que, si funciona bé, pot tenir continuïtat en altres iniciatives també en el món de l’ensenyament?
OM:
Sí, és una primera prova i, si surt bé, evidentment serà un incentiu per continuar en aquesta línia en el futur.

El projecte consta de tres blocs temàtics. De què es parlarà en cadascun d’ells?
AF:
El primer bloc està pensat per explicar de què està fet l’aire i quins són els contaminants que hi són presents. El segon està centrat en la salut. El tema de la salut és molt rellevant per la Plataforma. Tenim una campanya, per exemple, que es diu Menys cotxes, més salut, que posa l’accent en aquesta qüestió.

Hem observat que el medi ambient sovint és percebut  com un tema separat de nosaltres, és a dir, com una cosa amb la qual hi convivim però que no té una connexió directa amb la nostra persona. Però en el cas de la qualitat de l’aire és un aspecte que afecta molt directament la salut i això ajuda a identificar-lo com un tema absolutament proper.

Finalment, el tercer bloc s’orienta a imaginar com seria una ciutat del futur en la qual la contaminació s’hagués reduït dràsticament i com incidiria aquest canvi en altres qüestions com, per exemple, en la necessitat de repensar l’espai públic. Actualment entre un 60% de l’espai públic de la ciutat de Barcelona està destinat al cotxe.

Aquests blocs de contingut es desplegaran en tres fases. En què consistiran?
OM:
Els tres blocs de contingut configurarien la part teòrica o, dit d’altra manera, la matèria que cal explicar per conèixer bé el tema i que ha d’encaixar en el currículum del centre. Pel que fa a les fases, a la primera l’Alexandra intervindrà a les aules amb una dinàmica pensada per introduir el tema. A la segona fase serà el professor qui farà sessions treball amb els seus alumnes on aquests hauran de treballar amb els recursos didàctics que nosaltres els haurem proporcionat. La tercera fase consisteix en la celebració d’un congrés on tots els qui hagin participat en el projecte es trobaran per posar en comú la seva experiència.

"Hi ha tasques que faran els alumnes que es complementen com un mapa digital de diverses zones i els seus nivells de contaminació i una enquesta  de les afectacions a la salut que les persones pateixen per la contaminació atmosfèrica"

Hi ha tasques que faran els alumnes que es complementen entre elles com, per exemple, un mapa digital de diverses zones i els seus nivells de contaminació i una enquesta en el seu entorn més proper de les afectacions a la salut que les persones pateixen per la contaminació atmosfèrica. Això ho farà cada institut pel seu barri, i després el mapa recollirà les dades de totes les zones. Durant el mes de febrer es portaran a terme les dinàmiques d’introducció. Després s’obrirà el període de treball dels nois i noies amb els professors i el 3 de maig es farà la conferència.

Com s’ha fet la tria dels centres?
AF:
Quan vam començar a fer difusió del projecte vam llançar un missatge obert per diferents canals i aquests 10 instituts són els que han respost que estaven interessats en participar.

OM: Sí que és cert que vam fer la crida a la participació un cop ja havia començat el curs i les programacions ja estaven fetes. De tota manera, i tenint això en compte, les respostes han anat bé i a més són 10 centres que gairebé coincideixen a representar els 10 districtes de la ciutat, cosa que és força interessant perquè des del punt de vista de la contaminació cada districte té les seves peculiaritats.

AF: Hi ha dos centres que són de l’Eixample que és el districte amb més contaminació de Barcelona. Per tant, està bé que en aquesta zona es faci en més d’un institut.

¿Tenint en compte que l’àrea metropolitana també pateix directament la contaminació, creieu que s’hauria pogut pensar en incloure algun municipi que no fos Barcelona en el projecte?
OM:
La subvenció que hem rebut era per desenvolupar un projecte a Barcelona ciutat. Això no treu que naturalment l’àrea metropolitana pugui entrar en un futur projecte.

"El problema de la contaminació fa molts anys que està present  a la societat però, en canvi, fa molt pocs que ha entrat a l’agenda política. Tenint en compte tot plegat, sí som un lobby perquè volem influir en aquesta agenda per assolir millores"

 

La Plataforma per la Qualitat de l’aire és un lobby?
OM:
La Plataforma neix al març del 2015 com a punt de trobada de més de 70 entitats molt diverses: ecologistes, món de la mobilitat, col·lectius preocupats per la salut i pels accidents de trànsit, associacions de veïns. L’element comú entre tots ells era la necessitat de millorar qualitat de l’aire. Des d’un principi vam veure que aquest tema és molt polièdric i que té moltes formes de ser abordat i que no hi havia cap entitat que “fes de paraigua” i se centrés en el tema, tenint en compte tots els aspectes relacionats. Com en tots els àmbits, perquè hi hagi canvis polítics ens cal un moviment social fort al darrera. És important remarcar que el problema de la contaminació fa molts anys que està present  a la societat però, en canvi, fa molt pocs que ha entrat a l’agenda política. Tenint en compte tot plegat, sí som un lobby perquè volem influir en aquesta agenda per assolir millores.

AF: Ens reunim un o dos cops al mes i treballem molt de manera continuada en xarxa i després sempre estem tractant de fer visible a través de la nostra web totes les accions que fem, tant les de sensibilització social com les d’incidència política. Quan arribin uns comicis electorals -ja siguin municipals o autonòmiques-organitzem debats per veure què proposen els candidats en aquest tema. Recentment, hem participat en la manifestació per la unió del tramvia a la Diagonal.

¿Com tracteu el tema de la qualitat de l’aire en relació al port de Barcelona?

"Proposem la disminució dràstica del nombre de creuers perquè és un model insostenible i sobre la gestió del port, nosaltres demanem l’electrificació"

OM: El tema del port l’hem tractat en més d’una ocasió amb l’assemblea de Barris per Turisme Sostenible parlant dels impactes del turisme a la ciutat, i entre aquests impactes hi ha la qüestió de les emissions dels creuers. El port no es redueix als creuers, però aquesta és una activitat important. El model que proposem és la disminució dràstica del nombre de creuers perquè és un model insostenible. Sobre la gestió del port, nosaltres demanem que l’electrificació del port perquè tots els vaixells, quan estiguin atracats, es puguin endollar i deixin de produir emissions.

AF: Des de la Plataforma també demanem més transparència en el sentit de poder disposar d’una sèrie d’estudis del port sobre el tema de la contaminació.

Com us expliqueu que en el cas del tabac s’hagi actuat de manera tan contundent els darrer anys i en canvi en la contaminació de l’aire, que afecta  tothom, no?
AF:
Les actuacions han estat els darrers anys, però fa algunes dècades que se sabia perfectament quins eren els efectes del tabac en la salut. Pel que fa a la contaminació de l’aire,  ens trobem que la principal font és el cotxe, que té un poder simbòlic i cultural molt important i atacar-lo vol dir atacar moltes coses, fins i tot, m’atreviria a dir, un símbol de llibertat i d’independència. Els anuncis ensenyen un cotxe que va sol pel carrer o per una carretera. En definitiva, un món il·lusori. Però el que no és il·lusori és l’afectació en la salut de les persones que està quantificada 3.500 morts prematures a l’any a l’àrea metropolitana de Barcelona, i en 6.400 milions d’euros anuals en costos sanitaris, segons un estudi del CREAL, actual IS Global, de l‘any 2007. Per no parlar d’un seguit de malalties com bronquitis, asma, al·lèrgies, que es veuen agreujades, entre moltes altres. Probablement, com va passar en el cas del tabac, tot és qüestió de temps i precisament la nostra tasca és fer que les grans decisions arribin aviat.

"L'afectació en la salut de les persones que està quantificada 3.500 morts prematures a l’any a l’àrea metropolitana de Barcelona, i en 6.400 milions d’euros anuals en costos sanitaris"

OM: En el cas del tabac, cal recordar que els anys 90 es van produir diverses demandes individuals contra les empreses del sector i va haver-hi indemnitzacions milionàries que van fer molt de soroll. No sé si en la qualitat de l’aire arribarem a un escenari com aquest. Naturalment és un tema molt més complex. El primer és un simple hàbit de consum individual mentre que el segon és un sistema de mobilitat que condiciona la pròpia estructura de la ciutat i això és molt més difícil de tirar enrere. A més, hi ha el lobby del motor, el del petroli, etc. El que sí que és cert és que quan es va prohibir fumar els locals per a algunes persones semblava que era la fi del món i en un any tothom ho va acabar acceptant. Vull dir que els canvis de vegades es poden consolidar més ràpid del que pensem. I un cop es consoliden són irreversibles.

I les alternatives al cotxe?
OM: Nosaltres, justament, el que pretenem és que, sí s’ha de restringir l’ús del cotxe per la salut, la reacció no sigui de lamentació per aquestes mesures, sinó que sigui de buscar les alternatives de mobilitat disponibles.

AF: Quan hem de renunciar a un hàbit, costa sempre d’entendre-ho en termes de guany. Però pensem en els primers carrers i nuclis que es van començar a fer per ús exclusiu de vianants. Recordo en aquell moment que els comerciants eren totalment contraris. Si ara els diguéssim que tornarien a passar els cotxes per aquests mateixos carrers ho rebutjarien completament.

OM: No s’ha demonitzar el cotxe perquè tots nosaltres els fem servir en un moment o altre. Simplement demanem un ús racional. Ara hi ha un percentatge molt elevat de cotxes que circulen per Barcelona amb un sol ocupant i que disposen d’una alternativa en metro, ferrocarril i bus i no la utilitzen. La qüestió de fons és que la manera de viure no ens hauria de matar. La restricció del cotxe és un consens possible perquè tothom hi sortiria guanyant. Però, per molt de sentit comú que siguin les coses, fins que no hi ha pressió social no canvien.

"La qüestió de fons és que la manera de viure no ens hauria de matar. La restricció del cotxe és un consens possible perquè tothom hi sortiria guanyant"

Què és el que no fan prou els nostres responsables polítics que haurien de fer de manera prioritària?
OM:
Posar-li difícil al cotxe, a la ciutat, amb diferents estratègies. Per una banda, alliberant l’espai públic del cotxe i, per altra, portant a terme algunes mesures estructurals que en altres ciutats europees s’han demostrat molt eficients, com els peatges urbans, que és l’aplicació del principi de qui contamina paga en aquest cas concret. També en podríem dir taxa de contaminació. No és com el peatge de l’autopista que va a una empresa privada. Aquí es tracta de recaptar diners per millorar les alternatives a l’automòbil i la salut pública. És la solució definitiva? No. Es un element que pot dissuadir l’ús del cotxe?  Sí.

Això funciona a Estocolm que va fer un peatge urbà pilot durant 6 mesos molt polèmic, amb l’opinió pública en contra. Al cap d’aquest temps es va celebrar un referèndum sobre si es volia mantenir i va guanyar el sí. El trànsit es va reduir un 20%, que és una quantitat notable i alhora el govern va desplegar una gran ampliació de la xarxa de bus.

Una altra mesura que es podria prendre es instaurar unes tarifes de transport públic que beneficiïn més a l’usuari diari. La majoria de ciutats europees tenen unes tarifes planes per la gent que viatja amb aquesta freqüència. Voldria esmentar també la unió dels tramvies; l’electrificació dels vehicles de repartiment o dels taxis, que són cotxes que s’estan movent per la ciutat tot el dia; el transport col·lectiu a zones allunyades de la ciutat amb molts treballadors, als polígons industrials; les millores de la xarxa de carrils bici, etc.

Creieu que en els propers anys veurem avenços en la bona direcció?

"La meva esperança és Europa que ja està donant molts avisos a través de directives i de sentències"

AF: Esperem que així sigui perquè si no estem emmalaltint tots, polítics inclosos. Una cosa que té la contaminació atmosfèrica és que és molt igualitària. Certament algunes zones benestants tenen més espais verds i un accés a la salut més ampli, però si es mouen per la ciutat doncs es veuen igualment exposats. La meva esperança és Europa que ja està donant molts avisos a través de directives i de sentències. Parlant de nou del tabac un dels aspectes que també va fer reaccionar les autoritats va ser l’augment dels costos de la sanitat pública. I aquest tema econòmic és molt sensible.

OM: Podem dir que respirem un aire tòxic a diari i això no és metafòric ni és sensacionalisme. És la conclusió després de parlar amb les persones que prenen les mesures de la qualitat de l’aire i dels que treballen en els centres de recerca sobre la matèria. El problema que tenim no és només d’episodis concrets de forta contaminació, que també, sinó que l’aire que respirem a diari té una mitjana de contaminants molt elevada. No complim ni la normativa europea, ni les recomanacions que fa l’Organització Mundial de la Salut, que encara són més restrictives que les primeres. La contaminació no coneix de fronteres territorials i, de fet, la que es genera a la regió metropolitana arriba a la plana de Vic. Aquesta pol·lució té efectes perjudicials en les persones, les collites i la vegetació en general.

"El dret a la salut és també el dret a viure en un ambient que no et posi malalt"

AF: Com es pot veure els efectes tenen a veure amb com respirem, com sentim (perquè els vehicles porten associada la contaminació acústica) i el que mengem. Són tres qüestions fonamentals de la vida. Quan es parla del dret a la salut de vegades es redueix a no fer cues a urgències i disposar d’una bona assistència. Són aspectes importants sens dubte, però penso que no es remarca prou que el dret a la salut és també el dret a viure en un ambient que no et posi malalt. A més a més hem de ser conscients que la contaminació atmosfèrica també entra dins les nostres llars. Quan tanquem la porta de casa, malauradament, no estem tancant la porta a la contaminació atmosfèrica.

"Barcelona té 6.000 cotxes per km2. És la densitat més alta d’Europa i això fa que sigui de les més contaminades"

Quins serien els contaminants que ens haurien de preocupar més?
OM:
N’hi ha tres de principals: les partícules en suspensió, de diferents mides i composicions, que si són molt fines passen a la sang i afecten el sistema cardiovascular i el sistema nerviós;  els òxids de nitrogen que a Barcelona són molt importants, la presència dels quals ha anat cada vegada més, principalment emesos per cotxes dièsel; i l’ozó que és un producte de la degradació dels òxids de nitrogen i que són un problema sobretot a l’estiu.

AF: Barcelona té 6.000 cotxes per km2. És la densitat més alta d’Europa i això fa que sigui de les més contaminades.


Sou optimistes o pessimistes de cara a superar en el futur aquesta situació?
OM:
Som pessimistes des del punt de vista que encara no ha canviat res, però optimistes pel fet de ser activistes. Però també ho som per una altra raó. Moltes temàtiques ambientals es cronifiquen i costa molt de temps de solucionar. Per exemple, pensem en un aqüífer contaminat i en els centenars o milers d’anys que pot trigar a tornar a estar en condicions. En canvi, en el cas de la qualitat de l’aire que respirem, si es prenguessin mesures fermes, al cap de pocs mesos la situació es capgiraria completament i en veuríem les conseqüències.

 

Categories: ContaminacióMobilitatSalutSoroll/Contaminació acústicaEtiquetes: airenetqualitat aire

El nou bo social redueix fins a un 44% els ajuts a llars en situació de vulnerabilitat a Catalunya

15/02/2018
En determinades situacions familiars i d’ús energètic 15/02/2018 - 10:25

Els primers resultats del projecte europeu SMART-UP, dins del qual s’ha analitzat l’evolució anual de l’ús energètic a 19 llars en situació de pobresa energètica a la província de Barcelona, indiquen que el descompte aplicat pel nou bo social pot arribar a ser entre un 35 i un 44 % menor al de la normativa anterior.

A les 19 llars analitzades de mitjana hi viuen 2 persones en un espai de 56m2. La única font energètica és elèctrica i la potència contractada és d’entre 4,6 i 5,75 kW. Si bé es tracta d’una mostra no representativa del conjunt de la població en situació de vulnerabilitat energètica, a través d’aquesta prova pilot es pot conèixer l’evolució anual de l’ús de l’energia a les llars amb una resolució al minut i amb segregació d’usos energètics per electrodomèstic. Com a resultat, s’ha pogut fer un càlcul comparatiu entre l’estalvi econòmic assolit, en les mateixes circumstàncies de consum, amb el bo social nou i l’antic.

Els habitatges estudiats formen part d’una prova pilot en la qual han participat un total de 60 llars on es va instal·lar un monitor intel·ligent que ha permès recollir dades sobre l’ús elèctric. L’estudi ha estat elaborat per l’associació Ecoserveis com a líder del projecte SMART-UP a l’Estat espanyol. Aquesta iniciativa, finançada a través del programa Horizon 2020 i desenvolupada a 5 països d’Europa, té com a objectiu d’analitzar l’impacte de l’ús de comptadors intel·ligents d’energia domèstica en la reducció de la pobresa energètica.

Menys consum energètic i sacrifici del confort tèrmic
El consum anual mitjà de les llars analitzades és de 3.575 kWh (64 kWh/m2 i 1.787 kWh/persona). Tenint en compte que, segons l’eina de càlcul de vulnerabilitat energètica de la Generalitat de Catalunya, una llar amb certificació energètica E amb només electricitat com a font d’energia utilitza de mitjana 4.044 kWh l’any, les llars monitoritzades empren menys electricitat que un habitatge estàndard a Catalunya. La hipòtesis principal és que per la seva situació de vulnerabilitat energètica utilitzen menys en electricitat, sacrificant confort tèrmic a la llar.

A nivell econòmic aquestes dades es tradueixen en que cada pis gasta anualment 836 €, dels quals 286 € corresponen al concepte fixe (potència contractada) i 550 € al consum elèctric i impostos associats.

Desembre i gener: les factures més cares
Les llars analitzades fan servir de mitjana de 297,90 kWh/mes. Per estacions, a l’hivern s’utilitza un 49 % més d’electricitat que a la resta de l’any. Els dos mesos on hi ha un ús més alt d’electricitat són el desembre i el gener, quan s’utilitza un 62 % més que la mitjana de la resta de mesos de l’any.

Si es mira en euros, la despesa mitjana del consum i els impostos associats d’aquests dos mesos és de 26 € més que la resta de mesos l’any. L’import mitjà el desembre i gener és de 67,57 € i 66,83 € respectivament. A la resta de mesos de l’any és de 45,82 €. Els usuaris paguen, per tant, al voltant de 60 % més al desembre i gener que el que paguen de mitjana mensual la resta de l’any.

Conseqüències de l’aplicació del nou bo social
Com s’ha esmentat, a les llars analitzades hi viuen de mitjana dues persones. Si ambdues són adults sense menors a càrrec, amb l’anterior bo social en comptes de pagar 836 € a l’any passarien a pagar-ne 627 € (anualment s’estalviarien 209 €). En canvi, amb el nou bo social paguen 718 € (estalvien 118 €). Si és una persona adulta amb un menor a càrrec, l’estalvi anual seria de 136 €, un 35 % menys que amb l’anterior bo social. Així, en els casos esmentats, el nou bo social representa una pèrdua de fins un 44% en les ajudes a persones en situació de vulnerabilitat.

Aquesta diferència es deu a que el nou bo social estableix límits de consum energètic anual sobre el qual s’aplica la bonificació. Només amb el carnet de família nombrosa podrien arribar al mateix nivell d’estalvi que amb els criteris anteriors del bo social, ja que la normativa amplia en aquests casos els límits d’ús d’energia sobre el qual es fa el descompte.

Cal fer èmfasi en què, tot i que el descompte aplicat amb el nou bo social es calcula sobre límits anuals d’ús, el pagament de l’ajut es prorrateja i es fa mensualment, sense tenir en compte si es fan servir més o menys kWh per a aconseguir unes adequades condicions de confort. Per tant, no varia si la factura d’un mes és més alta que la de l’altre.

Aquesta circumstància és palesa especialment en llars amb precarietat econòmica i en situació de pobresa energètica. La pèrdua de la bonificació i la por a generar factures desmesurades augmenta encara més el desconfort que viuen les famílies en situació de vulnerabilitat durant els mesos més freds. No seria d’estranyar, doncs, que els serveis socials observin un increment en les sol·licituds de pagament de factures o possibles avisos de tall al llarg dels propers mesos.

Imatges: Diferents concentracions contra la pobresa energètica

 

Etiquetes: pobresa energèticaCategories: EconomiaEnergia

Les renovables guanyen al carbó a la UE per primera vegada en la història

14/02/2018
El 56% del creixement del sector s'ha registrat en només dos països: Regne Unit i Alemanya

Font: Energias Renovables

14/02/2018 - 13:51

La dada l’han avancat 2 think tanks europeus - Sandbag y Agora Energiewende-, que han repassat els primers balanços anuals provisionals 2017 de les 28 nacions de la Unió. Per primera vegada en la història, l'eòlica, la solar i la biomassa van produir l'any passat a la Unió Europea dels 28 més electricitat que el carbó. Cal destacar que el 56% del creixement del sector s'ha registrat en només dos països: Regne Unit i Alemanya. I destaca fornamentalment la generació d'electricitat amb vent, la qual ha augmentat un 19%.

L'informe «The European Power Sector in 2017», que ha elaborat un equip d'analistes de les onegés Sandbag i Agora Energiewende, qualifica d'"increïble progrés" el que ha experimentat en els últims anys la generació renovable a la Unió Europea. Cal recordar que fa només un quinquenni l'electricitat produïda amb carbó doblava la generada a partir de fonts renovables.

Les causes d'aquesta revolució -apunten els analistes- cal buscar-les en el desenvolupament formidable que, durant aquest cinc anys han experimentat les tecnologies renovables més modernes de generació d'electricitat, és a dir, l'eòlica, la fotovoltaica i la de la biomassa, ja que el potencial hidroelèctric europeu està molt aprofitat fa anys.
L'informe llança però altres conclusions no tan positives per al sector

  • La primera d'elles és que la penetració renovable en el mix europeu està sent molt desigual. A saber: en els últims tres anys el 56% del creixement del sector s'ha registrat en només dos països: Regne Unit i Alemanya.
  • Els autors de l'informe també han detectat un biaix tecnològic. I aquí és l'eòlica la que mana. En 2017, la generació d'electricitat amb vent ha augmentat un 19%, enorme creixement que s'ha degut -expliquen els analistes- a dos factors: l'any passat va ser un bon any eòlic i, a més, 2017 ha registrat importants inversions en noves infraestructures d'aprofitament del vent. Com a contrapartida afegeixen els autors-, el boom de la biomassa ha passat a la història i el creixement de la solar s'ha alentit.

Aquestes són alguns altres de les dades que recull l'informe «The European Power Sector in 2017»

  • El consum d'electricitat ha crescut un 0,7% en 2017. Aquest és el tercer any consecutiu en què aquest consum s'incrementa. Els analistes de Sandbag i Agora Energiewende alerten: "amb una economia europea novament en el camí del creixement, la demanda d'electricitat està creixent també. Això suggereix -apunten- que els esforços en matèria d'eficiència energètica no estan sent suficients", per la qual cosa els autors suggereixen que es reforci la política europea en matèria d'eficiència.
  • Les emissions de gasos d'efecte hivernacle produïdes pel sector elèctric l'any passat a la Unió es van mantenir estables respecte al registre de l'any precedent (al voltant de 1.019 milions de tones de CO2). Aquest escenari d'estabilitat és fruit de dues variables: (1) veritat és que la generació eòlica va créixer molt; però (2), simultàniament van baixar la producció hidroelèctrica i nuclear, el que va conduir a un increment de la generació en centrals tèrmiques de font fòssil.

Font: Energias Renovables

Fum
Més enllà del sector elèctric, les emissions sí que van créixer (pel que fa als sectors econòmics associats al sistema europeu de comerç d'emissions), des dels 1.750 fins als 1.755 milions de tones de CO2 a causa de la major producció industrial que va registrar el continent: "varen créixer especialment -especifiquen els autors- en el sector siderúrgic" (de producció d'acer). Els autors de l'informe estimen que les emissions totals de la UE van créixer al voltant de l'1% el 2017 (inclouen aquí les relatives a sectors econòmics no vinculats al sistema europeu de comerç d'emissions).
Finalment, entre les conclusions, els autors destaquen la relativa al debat Est-Oest sobre el carbó


Segons aquest informe, mentre que Europa Occidental s'ha compromès ja a descarbonitzar els seus sistemes de generació d'electricitat, l'Europa Oriental sembla estar reforçant aquesta opció. Els autors destaquen la clara aposta que en aquest sentit ha fet ja França, que vol desconnectar totes les seves centrals tèrmiques de carbó d'aquí a 2021, Regne Unit i Itàlia (2025), els Països Baixos, Dinamarca i Portugal (2030), i assenyalen a Alemanya -principal consumidor de carbó i lignito- com el gran escenari del debat sobre l’ús del carbó que sembla cridat a concloure en 2019.

Categories: Canvi climàticContaminacióEnergiaRenovables

Les plantes estan més exposades a les glaçades per culpa del canvi climàtic

14/02/2018
14/02/2018 - 13:09

Segons demostra un estudi publicat a Nature Communications amb la participació del CREAF, el període de creixement de les plantes durant l’any s’ha allargat i això les exposa més a les gelades en aquesta etapa sensible per a elles. Això pot perjudicar la seva activitat i provocar pèrdues importants en conreus.

No és estrany sentir que quan els ametllers o fruiters canvien la fenologia i floreixen abans d’hora, les glaçades de març poden ser catastròfiques. El canvi climàtic ha avançat la sortida de flors i fulles i ha reduït el nombre de dies a l’any que glaça. Però, sorprenentment, respecte a fa 30 anys, a Europa les plantes han de suportar més dies a l’any amb gelades durant la seva temporada de creixement, després de la inactivitat de l’hivern. El fet de treure més d’hora les fulles i flors (fins i tot abans de l’inici de la primavera) i d’aturar l’activitat més tard (gairebé a l’hivern) fa que s’exposin més a possibles glaçades. “Hem vist que les regions més afectades són aquelles on més s’ha allargat el període d’activitat de les plantes, ja que estan més exposades a patir sobretot les glaçades primaverals”, comenta Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i un dels autors de l’estudi publicat a Nature Communications.

Durant les tres últimes dècades, el total de dies l’any amb temperatures per sota els 0 ºC s’ha anat reduint progressivament. En general, a Europa les plantes han avançat la seva activitat en el calendari, i durant aquesta etapa de creixement sensible per a elles han d’afrontar ara tres dies més amb glaçades que fa 30 anys. Són ‘noves’ gelades concentrades sobretot a la l’inici de la primavera, coincidint amb una floració i sortida de fulles prematures.

Contràriament, a l’Àsia i bona part de l’Amèrica del Nord, en els darrers 30 anys s’ha reduït el nombre de dies en els que les plantes pateixen glaçades durant el seu període de creixement. Això s’explica perquè, malgrat que també s’ha dilatat el període d’activitat com a Europa, l’escalfament del clima ha reduït molt el nombre de dies a l’any que glaça. Tanmateix, hi ha hagut episodis on l’avançament de la temporada de creixement ha tingut efectes molt negatius en aquestes regions. “El 2007 hi va haver una setmana de gelades primaverals al centre i l’est dels Estats Units. Això va fer que conreus que havien començat a créixer i a florir abans d’hora reduïssin la seva producció un 19% el blat, un 75% els préssecs, i un 66% les pomes i les nous, amb pèrdues econòmiques per valor de 2.000 milions de dòlars”, explica Peñuelas.

L’estudi s’ha realitzat per a latituds superiors als 30º a l’hemisferi nord, a partir de dades obtingudes per satèl·lit, observacions fenològiques al camp i un registre de temperatures des de 1982 a 2012.

ARTICLE

Liu Q., Piao S., Janssens I.A., Fu Y., Peng S., Lian X., Ciais P., Myneni R.B., Peñuelas J., Wang T. (2018). Extension of the growing season increases vegetation exposure to frost. Nature Communications. DOI: 10.1038/s41467-017-02690-y

Imatges:
Fruit glaçat de la rosa mosqueta. Font: Pixabay (CC0
Un mosaic de paisatges sota el gebre de l’hivern. Autor: Carles Batlles

 

Categories: AgriculturaBiodiversitatCanvi climàtic

Barcelona Energia, la nova comercialitzadora pública d'energia elèctrica, comença a operar.

12/02/2018

Font: Ajuntament de Barcelona 

12/02/2018 - 21:13

Pas endavant en la generació i l’explotació d’energia verda i local. 

Barcelona Energia, la comercialitzadora pública d’energia elèctrica, ha començat a operar en el mercat elèctric amb la gestió i l’explotació de l’energia solar generada per les plaques fotovoltaiques instal·lades en diferents equipaments municipals.

El regidor de Presidència, Aigua i Energia, Eloi Badia, destaca la importància de recuperar la gestió pública de l’energia, “perquè en un servei bàsic com aquest no es poden fer prevaler els interessos d’uns quants per sobre de l’interès general”. Badia ha destacat les eines i els recursos del consistori per “independitzar-nos de l’oligopoli elèctric, per desenvolupar un paper actiu en el mercat elèctric i per ser més verds i omplir la ciutat d’energies renovables”.

L’inici de l’activitat com a agent del mercat elèctric suposa la gestió i l’explotació de 41 plantes fotovoltaiques instal·lades en edificis municipals, la planta de valorització energètica de Sant Adrià de Besòs i la planta d’aprofitament energètic del biogàs de l’abocador del Garraf.

El conjunt d’aquestes instal·lacions sumen una potència instal·lada de 45 MW i exporten a la xarxa aproximadament 200.000 MWh elèctrics d’energia verda, l’equivalent al consum anual aproximat de 87.000 famílies, una energia de proximitat i lligada a l’economia circular.

A partir del mes de juliol, l’elèctrica municipal subministrarà energia als equipaments municipals i, posteriorment, s’oferirà aquest servei a la ciutadania.

 

Municipis: BarcelonèsBarcelonaCategories: Energia

La Comissió Europea obre una consulta pública sobre la iniciativa de la UE en matèria de pol·linitzadors

12/02/2018
12/02/2018 - 16:50

La Comissió Europea (CE) ha obert, fins al 5 d’abril, una consulta pública sobre la iniciativa de la Unió Europea (UE) en matèria de pol·linitzadors.

La iniciativa pretén abordar la disminució dels pol·linitzadors augmentant l'eficàcia de les polítiques de la UE donada la importància d’aquets agents pel desenvolupament de l’activitat agrària i la biodiversitat.

El qüestionari, accessible en 23 idiomes, triga uns 20 minuts a completar-se. La primera part del qüestionari demana informació general sobre l'entrevistat, per comprendre millor la seva perspectiva. La segona part abasta la teva consciència sobre els pol·linitzadors: la seva importància, estat i les amenaces a què s'enfronten. La tercera part cobreix la disminució dels pol·linitzadors: el seu grau, causes i conseqüències. La quarta part pregunta sobre possibles solucions per fer front a la disminució dels pol·linitzadors. Finalment, permet afegir comentaris o carregar un document perquè els participants, si volen, puguin ampliar millor les seves opinions.

Més informació:
Nota de la Generalitat de Catalunya sobre aquesta consulta pública (pdf)
Qüestionari de la consulta pública sobre una iniciativa de la UE en matèria de pol·linitzadors

 

Etiquetes: polinitzadorsCategories: Agricultura

El soroll afecta la salut del cor

12/02/2018
Noves investigacions confirmen que estar exposats a alts nivells de soroll pot causar malalties cardiovasculars

Font: TIME Health

12/02/2018 - 10:42

 

Si viu a prop d'un aeroport, el ferrocarril o una carretera molt transitada, potser li preocupa que els fums d'aquests avions, trens i automòbils afectin la seva salut. Ara bé, segons un nou estudi del Journal of the American College of Cardiology, pot haver-hi una altra amenaça: els alts nivells de soroll poden ser dolents per al cor.

Així doncs, el que es posa de manifest és que hi ha una connexió entre la contaminació acústica i la malaltia cardiovascular en nombrosos estudis al llarg dels anys, segons han assenyalat els autors de la nova revisió. Els nivells alts de decibels del trànsit rodat i els avions, per exemple, s'han relacionat amb la hipertensió arterial coronària, l'accident vascular cerebral i la insuficiència cardíaca, fins i tot després de controlar altres factors com la contaminació atmosfèrica i l'estatus socioeconòmic.

"Segons les proves existents, la nova revisió suggereix que el soroll pertorba el cos a nivell cel·lular"

Respecte a com la contaminació acústica podria contribuir als problemes cardíacs, els investigadors de la Universitat Johannes Gutenberg d'Alemanya han analitzat les troballes de desenes d'estudis previs sobre el soroll. Segons les proves existents, la nova revisió suggereix que el soroll pertorba el cos a nivell cel·lular. Concretament, segons diuen els investigadors, indueix respostes d'estrès i activa el sistema nerviós simpàtic de "fugida o lluita". Això provoca un augment de les hormones de l'estrès, que eventualment pot provocar danys vasculars.

El soroll també sembla ser un factor impulsor de l'estrès oxidatiu i les anomalies metabòliques, diuen els autors, que podrien contribuir a altres malalties com la diabetis. I per a les persones que ja tenen factors de risc per a malalties cardiovasculars, viure en un entorn sorollós podria accelerar problemes com l'aterosclerosi.

"El soroll crònic també pot causar malalties mentals, incloent depressió i ansietat, i pot afectar el desenvolupament cognitiu dels nens"

"El punt important és que el soroll no és només molest", ha dit l'autor principal, el doctor Thomas Munzel, director del departament de medicina interna. Tot i que el seu paper se centra principalment en les implicacions cardiovasculars i metabòliques del soroll, també assenyala que hi ha una evidència creixent que el soroll crònic també pot causar malalties mentals, incloent depressió i ansietat, i pot afectar el desenvolupament cognitiu dels nens.

Una manera en la que la contaminació acústica probablement afecta la salut cardíaca és alterant el son. En els estudis, el soroll nocturn s'ha relacionat amb un augment de la pressió arterial, fins i tot si la gent no es despertava o no era conscient que el son havia estat interromput.  "Es poden tancar els ulls, però no seves oïdes", va dir Munzel. "El nostre cos sempre reaccionarà amb una reacció d'estrès".

Però fins i tot el soroll crònic durant el dia pot tenir efectes importants sobre el cos, ha dit el Dr. James O'Keefe, cardiòleg del Mid America Heart Institute, a l'hospital de Saint Luke, a Kansas City. "Quan estem exposats a sorolls, el sistema nerviós simpàtic domina", ha dit O'Keefe. "Això realment pot posar al seu sistema en alerta i et fa saltar, que pot desgastar la vostra capacitat de recuperació, com qualsevol altre tipus d'estrès físic o mental".


O'Keefe ha dit que, com a cardiòleg que se centra en la prevenció, ha llegit molt sobre la connexió entre la contaminació acústica i la salut del cor. "Però realment no crec que sigui una cosa que el metge o el cardiòleg tenen realment en consideració", ha dit.

"És important tenir en compte que ningú pot desenvolupar tolerància al soroll. De fet, els sistemes cardiovasculars de la gent en realitat esdevenen més sensibles al soroll  i més fràgils amb el pas del temps"

Munzel ha dit que els habitants de les zones urbanes de tot el món haurien de preocupar-se per la contaminació acústica, i que el problema tendeix a empitjorar amb la creixent població urbana. "És important tenir en compte que ningú pot desenvolupar tolerància al soroll", ha dit. De fet, els sistemes cardiovasculars de la gent en realitat esdevenen més sensibles al soroll  i més fràgils amb el pas del temps.

I encara que no hi ha un llindar de volum establert per al risc de malaltia cardíaca, Munzel ha subratllat que l'exposició crònica a un soroll superior als 60 decibels (el nivell d'una conversa típica en una oficina) té el potencial de fer mal al sistema cardiovascular. El so telefònic produeix uns 80 decibels, un martell 100, i un avió enlairant-se 120.

Estratègies per guanyar silenci i salut
També hi ha bones notícies a l'informe: estratègies com la gestió i la regulació del trànsit, el desenvolupament de pneumàtics de baix soroll per a automòbils i tocs de queda de trànsit aeri han contribuït a reduir el soroll perillós en determinades zones i en determinats moments. Però encara es necessiten altres estratègies, ha dit Munzel.

"Espero que els polítics facin lleis que protegeixin a les persones dels estressors ambientals", ha subratllat. Així doncs també ha volgut destacar que la reducció de la contaminació acústica general l’aconseguiran els polítics, i no els pacients o els professionals de la medicina ".

Mentrestant, Munzel ha dit que l'ús de taps de les orelles podria ajudar a algunes persones que han de dormir o passar temps en ambients sorollosos. Alguns informes també han suggerit que l'entrenament autogènic -un tipus de teràpia de relaxació- podria ajudar a reduir els efectes nocius del soroll.

L'equip de Munzel continuarà estudiant els efectes de la contaminació acústica sobre el dany vascular, la inflamació i l'estrès oxidatiu. També es proposen investigar sobre els efectes vasculars combinats de partícules fines (com les derivades del transport) i el soroll. Això és particularment interessant, diu, ja que les primeres dades suggereixen que ambdues formes de contaminació causen disfunció activant els mateixos enzims nocius del cos.

O'Keefe reconeix que evitar sempre sorolls forts no és possible. "Però crec que és important ser conscient i trobar espais i moments per descansar del soroll, a més de tindre-ho en compte quan es busca un lloc per viure o anar de vacances, per exemple”.

També va recomanar utilitzar màquines de soroll blanc per emmascarar els sorolls ambientals durant la nit i utilitzar auriculars de cancel·lació de soroll en entorns forts. "He començat a usar-los en vols llargs", va dir, "i trobo l'experiència molt menys estressant".

 

Categories: SalutSoroll/Contaminació acústicaEtiquetes: Sorollcontaminació acústicasetmana sense soroll

xAire: Una activitat col·lectiva mesurarà la qualitat de l’aire de Barcelona amb la instal·lació de 810 sensors

09/02/2018
Compta amb la participació dels escolars de vint escoles de la ciutat09/02/2018 - 12:02

xAire és una acció de monitoratge de la contaminació de l’aire per diòxid de nitrogen (NO2) a Barcelona, un dels contaminants més importants de la ciutat per causa principalment dels vehicles motoritzats. Ha estat impulsada per l’Estació Ciutat i es tracta d’una activitat intergeneracional de ciència ciutadana.

xAire consisteix en una sèrie d’activitats en què es mesurarà la qualitat de l’aire amb la instal·lació de 810 sensors que ens ajudaran a millorar el detall de les dades que recullen les set estacions fixes que hi ha actualment a Barcelona. Si normalment les estacions de mesura de qualitat de l’aire estan fixes en llocs que no sempre són a la nostra zona de pas, els tubs de difusió (sensors) són una alternativa senzilla i fiable per conèixer la qualitat de l’aire en aquells punts que ens interessen.

L’acció reuneix vint escoles de Barcelona (dues de cadascun dels deu districtes) per instal·lar-hi els sensors arreu de la ciutat. Es tracta d’una activitat intergeneracional de ciència ciutadana en què estudiants de primària instal·laran tubs de difusió amb l’ajut de mares, pares i professorat. Es preveu cobrir una superfície equivalent a 40 x 20 illes de l’Eixample (800 hectàrees, un 10 % del conjunt de la ciutat).

xAire tindrà lloc en diversos indrets de la ciutat de Barcelona, entre els mesos de febrer i octubre d’aquest any, tot i que destaquem la instal·lació dels sensors per part d’escolars, mares, pares i professorat el divendres 16 de febrer entre les 15.00 i les 19.00 h.

El trànsit afecta el desenvolupament cognitiu
Diversos estudis conclouen que la contaminació de l’aire al voltant de les escoles perjudica la salut dels infants. Una recerca recent feta a 300 aules i 39 escoles de Barcelona mostrava que els contaminants procedents del trànsit (NO2 i carboni negre) estan associats amb una disminució en tots els processos d’atenció i de memòria de treball dins de les aules. De fet, els escolars que van a escoles properes al trànsit mostren un menor desenvolupament cognitiu que els nens i les nenes que estudien en centres més allunyats dels vehicles a motor.

Les escoles que participaran a les accions xAire són: Escola Els Horts i Escola Sant Martí al districte de Sant Martí; Escola El Sagrer i Escola Can Fabra a Sant Andreu; Escola Calderón i Escola Timbaler del Bruc a Nou Barris; Escola Pau-Casals Gràcia i Escola Sagrada Família a Gràcia; Escola Joan Miró i Escola Fort Pienc a l’Eixample; Escola Dolors Monserdà Santa Pau a Sarrià-Sant Gervasi; Escola Seat i Escola Mossèn Jacint Verdaguer a Sants-Montjuïc; Escola Àngels Garriga i Escola Coves d’en Cimany a Horta-Guinardó; Escola Àngel Baixera i Escola Cervantes a Ciutat Vella; Escola Les Corts i Escola Lavínia a les Corts. A més, també hi participarà el Col·legi Dr. Masmitjà de Girona.

xAire forma part del projecte Estació Ciutat, que trasllada als carrers de Barcelona la proposta de Clínica de Salut Ambiental de l’enginyera i artista Natalie Jeremijenko inclosa a l’exposició “Després de la fi del món”. xAire és possible gràcies al patrocini de DKV i 4sfera Innova i la col·laboració de la Mobile Week Barcelona (iniciativa de Mobile World Capital), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Mapping for Change, OpenSystems UB i el 5è Congrés de Ciència del Consorci d’Educació de Barcelona.

L’Estació Ciutat és una coproducció del CCCB i l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sant Martí. Amb la col·laboració de l’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la Taula Eix Pere IV i els veïns i veïnes del passatge Trullàs.

Calendari de les activitats d’Aire

15 de febrer, de 17.30 a 19.00 h, Estació Ciutat

Posada en comú de mapes de districte i llocs escollits per a la instal·lació dels sensors segons escoles

16 de febrer, de 13.00 a 19.00 h, a tota la ciutat

Instal·lació dels sensors de mesura de la qualitat de l’aire

20 de febrer, a les 16.30 h, Disseny Hub

Presentació d’xAire en el marc de la Mobile Week Barcelona a càrrec de Josep Perelló

16 de març, de 15.00 a 19.00 h, a tota la ciutat

Recollida dels sensors de mesura de la qualitat de l’aire

6 d’abril, a tota la ciutat

Difusió dels resultats de l’analítica

22, 23 i 24 de maig

5è Congrés de Ciència de Barcelona

Octubre, CCCB

Llançament publicació DKV: informe que interpretarà els resultats de les analítiques en relació amb la salut realitzat per ISGlobal

 

Etiquetes: aire netqualitat aire

El model de ciutat sostenible de Barcelona es presentarà al Fòrum Urbà Mundial de l’ONU

09/02/2018
09/02/2018 - 09:50

Una delegació de l’Ajuntament de Barcelona participa en el novè Fòrum Urbà Mundial (WUF9) que les Nacions Unides organitzen fins el 13 de febrer a Kuala Lumpur (Malàisia), sota el títol 'Ciutats 2030, ciutats per a tothom: Implementant la Nova Agenda Urbana'.

El Fòrum, la trobada global més important en el camp del desenvolupament urbà sostenible i els assentaments humans, se centrarà enguany en analitzar els avenços mundials en el desplegament de la Nova Agenda Urbana aprovada el 2016.

Aquesta agenda vol ser el full de ruta del desenvolupament sostenible de les ciutats durant les properes dècades.

Barcelona serà present en l’esdeveniment amb un estand conjunt de l’Ajuntament, el Govern de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Allà hi presentarà els projectes urbans que està tirant endavant en el marc del seu model de ciutat per viure-hi, com les superilles, el PEUAT, l’impuls de la bicicleta i les zones de baixes emissions, entre d’altres.

Estàndards mundials
El Fòrum de Kuala Lumpur contribuirà a la promoció mundial en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com al desplegament de la Nova Agenda Urbana (NAU), aprovada a la conferència Hàbitat III de les Nacions Unides que va tenir lloc a Quito (Equador) l’octubre de 2016.

La NAU estableix una visió comuna i uns estàndards mundials per al desenvolupament urbà en les pròximes dècades.

El Fòrum Urbà Mundial és un fòrum tècnic no legislatiu convocat pel Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Hàbitat) des de l’any 2002.

 

La Diputació de Barcelona lliura 112 bicicletes elèctriques a 74 municipis

08/02/2018

Font: Diputació de Barcelona

08/02/2018 - 20:18

La Diputació de Barcelona ha fet ​de 112 bicicletes elèctriques a 74 municipis de la demarcació, destinades tant a la policia local com a serveis municipals.

L’acte, a càrrec del diputat d’Espais Naturals i Medi Ambient, Valentí  Junyent, s'ha celebrat a l’Edifici del Rellotge del Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

Gràcies a aquest programa, iniciat l’any 2008 i que s’emmarca en la línia estratègica de mobilitat tova i en una política més general d’eficiència energètica, la Diputació de Barcelona ha cedit ja 563 bicicletes a un conjunt de 300 municipis de la demarcació.

La implantació d’aquest programa està comportant un important estalvi de més de 650 tones anuals de CO₂ a l’atmosfera, però també un important efecte exemplificador, ja que des de les administracions locals el ciutadans veuen en la implantació de la bicicleta com un element pacificador del trànsit així com un descens de la contaminació, tant acústica com atmosfèrica.

 

Etiquetes: Diputació de BarcelonabicicletaCategories: Mobilitat

L’AMB posa en marxa a Castelldefels i Sant Joan Despí els primers ‘park&ride’ aparcaments d’intercanvi metropolitans

08/02/2018
08/02/2018 - 11:31

L’objectiu del nou servei P+R de l’AMB, que es gestiona amb una nova app, és potenciar l’ús del transport públic, augmentant l’oferta d’estacionament al voltant de les estacions ferroviàries i facilitant la intermodalitat amb el vehicle privat. De les 6.000 places d’aparcaments al voltant de les estacions analitzades per l’AMB, l’organisme metropolità es proposa destinar-ne fins a 1.500 preferentment a usuaris del transport públic.

Aquests 7 de febrer, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa oficialment a Castelldefels i Sant Joan Despí, de la mà dels respectius consistoris i Renfe, els dos primers aparcaments de park&ride metropolità (P+R), que facilitaran l’intercanvi modal entre el transport públic i el vehicle privat, amb l’objectiu de reduir l’ús d’aquest darrer. El servei, que arribarà properament a d’altres municipis metropolitans i que en un futur aprofitarà les dades disponibles a través de la T-Mobilitat, s’emmarca en el pla de reducció de la contaminació atmosfèrica de la metròpolis, amb l’objectiu de fomentar el canvi d’hàbits i millorar la qualitat aire.

Funcionament del servei, través de la nova  App “AMB P+R”
El servei P+R, que funcionarà de forma similar a les zones blaves i verdes o altres zones regulades d’estacionament, compta amb una reserva de places exclusives per als usuaris del servei P+R, amb la corresponent senyalització; i funciona mitjançant l’aplicatiu mòbil per als usuaris , per a dur a terme el control del servei (AMB P+R), i una màquina comprovadora. Amb aquesta darrera, l’usuari ha de justificar l’ús del transport públic mitjançant l’autorització dels seus títols de transport.

L’horari de funcionament del servei d’aparcament P+R va lligat als horaris dels trens que circulen per l’estació de ferrocarril i a la setmana laboral de 5 dies dels potencials usuaris del servei: de dilluns a divendres feiners, de 5.00h a 23.00h. Es du a terme un control de vigilància de la zona d’aparcament P+R per part dels vigilants o policia local del municipi.

Les dues primeres proves pilot: Castelldefels i Sant Joan Despí
En el cas de l’aparcament P+R de Castelldefels, s’han reservat un total de 100 places a l’aparcament ubicat just al costat mar de l’estació de Rodalies. Concretament, al llarg del primer tram del carrer Antic Camí Ral de València. D’aquestes 100 places, n’hi ha dues places reservades per a persones amb mobilitat reduïda situades al costat d’un dels accessos. Diàriament, 13.300 clients diaris fan ús dels serveis de la línia R2 sud de  Rodalies de Catalunya en aquesta estació, on els viatgers disposen d’un tren cada 10 minuts per desplaçar-se a Barcelona en hora punta en un temps de viatge de 21 minuts.

L’aparcament P+R de Sant Joan Despí està situat al carrer de Jacint Verdaguer, delimitat entre la passarel·la que dóna accés a l’estació de Rodalies i la senyalització del tram del carrer reservat pel servei. El nombre de places reservades pel servei de park&ride metropolità és de 41 places, distribuïdes en 21 places al costat esquerra sentit passarel·la i 20 places al costat dret. Addicionalment, les dues places del costat dret més properes a la passarel·la d’accés a l’estació quedaran adequades i reservades per a persones amb mobilitat reduïda. Aquesta estació és utilitzada diàriament per una mitjana de 6.200 client, i amb serveis de la línia R1 i R4 de Rodalies de Catalunya amb un tren cada 10 minuts en hora punta que connecten Sant Joan Despí amb Barcelona en només 10 minuts.

 Els actes d’inauguració, que han tingut lloc aquest matí a  Castelldefels i a Sant Joan Despí, han comptat amb la presència d’Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB i alcalde de Sant Joan Despí, Maria Miranda, alcaldessa de Castelldefels, i Félix Martín, Director de Rodalies de Catalunya.

En un estudi d’anàlisi previ, l’AMB va localitzar prop de 85 aparcaments al voltant de les estacions ferroviàries, dels quals, uns 60 estan a l’àmbit de gestió de l’AMB i poden esdevenir, en un futur, possibles parks&ride. En aquest context, des de l’AMB s’ha calculat que hi ha aproximadament 6.000 places d’aparcament al voltant de les estacions i es proposa, com a objectiu, destinar-ne 1.500 reservades preferentment a usuaris del transport públic.

“Un dels greus problemes que tenim és l’aire que respirem. Des d’Europa en acaben de tornar a cridar l’atenció pels nivells de contaminació de l’aire, amb afectacions directes per a la salut. Únicament ho podrem canviar si prenem mesures estructurals i canvis els hàbits”, ha exposat aquest matí Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, tot recordant les diverses iniciatives i serveis que l’AMB està implantat en l’àmbit de la mobilitat per facilitar aquest canvi. “L’AMB està compromesa, però fan falta més compromisos. L’Estat hauria de presentar un pla d’actuacions per combatre la contaminació atmosfèrica, de forma decidida, a les grans àrees metropolitanes”, ha afegit Poveda.

"Castelldefels és un dels municipis que, en col·laboració amb l’AMB, ha posat en marxa el servei de park & ride. L'objectiu principal és incentivar l'ús del transport públic, facilitant la combinació de vehicle privat i transport públic. El servei de park&ride coincideix amb la voluntat del Pla de Mobilitat Urbana i Segura elaborat amb veïns i veïnes de Castelldefels, orientat a reduir les emissions de CO2, i per tant, aportar el nostre granet de sorra en la lluita per aturar el canvi climàtic", ha assenyalat Maria Miranda, alcaldessa de Castelldefels.

 

 

 

Categories: Mobilitat

Els líquens no enganyen: les zones ramaderes de Catalunya estan contaminades per amoni

08/02/2018

Font: Verónica Couto/ CREAF

08/02/2018 - 10:44

El nitrogen és un nutrient essencial per la vida, però els ecosistemes no són capaços de processar-lo quan es troba en excés i passa a ser un element perjudicial. Això s’està donant als voltants de les nostres granges, on el nitrogen s’acumula en forma d’amoni. Els líquens, que són molt sensibles a aquest tipus de contaminació, han permès a la investigadora Anna Àvila estudiar-ho.

L’estudi de la composició de líquens al tronc dels arbres permet saber si les poblacions estan afectades per la contaminació. Autor: Lluís Comas.

L’agricultura i la ramaderia intensives generen grans quantitats d’amoni a partir dels excrements i dels fertilitzants amoniacals que s’apliquen als conreus; amoni que provoca l’acidificació del sòl i l’aigua, la pèrdua de biodiversitat i l’emissió de compostos nitrogenats a l’atmosfera. Però no es tracta només d’una afectació local de les comarques ramaderes, sinó que els nitrats un cop a l’aire es combinen amb altres gasos tòxics i viatgen a llarga distància.

Investigadors del CREAF i la UAB han estat buscant, justament, en quin punt la contaminació atmosfèrica per amoni entra en conflicte amb la fauna i flora, el conegut com a nivell crític. Per fer-ho, s’han desplaçat a un alzinar que envolta una granja d’Osona i han estudiat la composició de líquens als arbres. Els líquens són uns perfectes bioindicadors, perquè quan la qualitat de l’aire no és bona ràpidament es veuen afectats. I, efectivament, els resultats indiquen que estem davant d’un ecosistema molt contaminat i que el valor crític aquí és tres vegades més gran que el de referència a Europa. Un valor que, tot i això, no sorprèn, ja que les emissions per amoni a Espanya al 2016 van ser un 39% més altes que fa gairebé 40 anys.

Podeu llegir més informació a la notícia relacionada que ha preparat l’Anna Àvila pel web UAB Divulga.

 

Categories: Contaminació

Barcelona es consolida com a destinació turística sostenible

07/02/2018
La capital catalana és una de les 13 ciutats a tot el món que ostenta aquest títol, que es revisarà novament al 2020

Font: Mon Planeta

07/02/2018 - 12:53

Barcelona es consolida com a destinació Biosphere, una certificació basada en l’auditoria de la gestió del turisme com a activitat mediambientalment i socialment sostenible. L’Ajuntament ha rebut la renovació d’aquest certificat, que reconeix la feina de la ciutat per oferir uns estàndars de qualitat en l’oferta turística i una gestió mediambientalment i socialment sostenible d’aquesta activitat.

Barcelona és una de les 13 ciutats a tot el món que ostenta aquest títol, que es revisarà novament al 2020. Com a principals punts forts de la ciutat per ser considerada una ciutat Biosphere, s’apunten les millores en accessibilitat a les platges urbanes, els avenços en aquesta matèria en el Districte de les Corts, el compromís de la ciutat amb el Pla d’acció per a l’Energia Sostenible i el Clima, l’estratègia de territorialització del turisme, com a política de descentralització o iniciatives de caràcter innovador com la Mostra de Turisme Juvenil.

 Barcelona, primera destinació urbana que va rebre la certificació Biosphere World Class Destination
El certificat com a Biosphere World Class Destination és el resultat d’una auditoria realitzada per l’Instituto de Turismo Responsable ITR, aprovada pel Global Sustainable Tourism Council GSTC amb criteris que responen als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible ODS de Nacions Unides, que apunta el compliment per part de la ciutat dels requisits per esdevenir una ciutat Biosphere, que implementa una gestió racional i responsable de promoció i aplicació de models turístics respectuosos amb el medi ambient i orientats al retorn socioeconòmic i la sostenibilitat de l’activitat del turisme. 

Aquesta certificació segueix les línies marcades per l’OMT (Organització Mundial del Turisme), que determina que els sistemes de certificació de turisme sostenible aplicables al turisme juguen un paper important en la regulació dels serveis turístics, i en destaca els beneficis significatius que produeix per al medi ambient i la societat en general allà on s’hi donen aquestes certificacions.

Barcelona va esdevenir la primera destinació urbana en rebre la certificació Biosphere World Class Destination, al juny de l’any 2011, que va revalidar l’any 2014 i torna a aconseguir enguany.

Podeu accedir a la notícia complerta aquí

 

Etiquetes: turisme sostenible

Solucions basades en natura: un nou concepte per assolir ciutats més verdes, resilients i habitables?

05/02/2018
05/02/2018 - 11:48

En els darrers anys ha emergit amb força el concepte de “Solucions basades en Natura” (SbN) (Nature-based Solutions en anglès), especialment en el context de les ciutats verdes, la resiliència urbana o la urbanització sostenible. Els investigadors Francesc Baró, Panagiota Kotsila; Filka Sekulova postdoctorals del grup de recerca BCNUEJ de l’ICTA-UAB, aborden en aquest reportatge la clarificació del concepte SbN, aporten models i exemples i les claus per dissenyar-les de manera que sigui realment efectives per, a través dels beneficis de la natura, abordar reptes socials.

1. Solucions basades en natura, el nou concepte de moda per les ciutats verdes?
En els darrers anys ha emergit amb força el concepte de “Solucions basades en Natura” (SbN) (Nature-based Solutions en anglès), especialment en el context de les ciutats verdes, la resiliència urbana o la urbanització sostenible. Però, com es defineixen exactament les SbN i com ha sorgit aquest concepte?

L’origen de les SbN s’insereix principalment en el marc dels serveis dels ecosistemes (o serveis ecosistèmics), és a dir, en el reconeixement del rol fonamental que juguen els ecosistemes pel benestar humà. Aquesta visió antropocèntrica de la relació entre natura i societat va començar a establir-se en la literatura científica als anys 70, però no va ser fins a finals dels anys 90 i especialment després de la publicació de l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni (l’any 2003), liderada per Nacions Unides, que va entrar clarament a l’agenda política global. D’acord amb l’informe de l’IUCN “Nature-based solutions to address global societal challenges” (2016), el concepte de SbN va emergir a finals dels 2000 a partir d’un enfocament “operatiu” del marc de serveis dels ecosistemes: “la societat humana no només és un subjecte passiu en relació als beneficis de la natura, sinó que també pot protegir, gestionar i restaurar activament els ecosistemes de manera que contribueixin a abordar els principals reptes als quals s’enfronta, com el canvi climàtic”.

Tot i que altres organitzacions internacionals com el Banc Mundial han emprat el concepte de SbN o solucions naturals, ha estat principalment l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i, més recentment, la Comissió Europea, les que l’han desenvolupat i promogut en diversos àmbits científics i polítics. Per exemple, l’UICN va promoure activament el concepte de SbN durant la conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic de2009 (COP15) i el va adoptar formalment com una de les tres àrees de treball del seu programa 2013-2016. La Comissió Europea, per part seva, ha inclòs les SbN com un tema clau en el programa marc de recerca i innovació “Horizon 2020” per tal d’invertir en una sèrie de projectes que demostrin el seu potencial, sobretot en el context urbà.

Ambdues organitzacions defineixen el concepte de SbN de manera similar i identifiquen àmbits o objectius d’aplicació semblants (veure Taula 1). No obstant, la definició de la Comissió Europea és més àmplia ja que, a priori, inclou solucions només inspirades o copiades de la natura, com ara les aplicacions biomimètiques (veure aquest document). Així mateix, l’enfocament de la Comissió Europea està més centrat en l’àmbit urbà i la creació de nous ecosistemes, mentre que el de l’UICN es basa més en els principis de gestió i conservació dels ecosistemes existents a una escala de paisatge.

Taula 1. Definicions i principals àmbits d’aplicació de les SbN segons la UICN i la Comissió Europea.

2. Tipologies de solucions basades en natura
El concepte de SbN es pot aplicar, per tant, a una àmplia varietat d’àmbits o reptes sòcio-ambientals i adoptar diferents formes d’intervenció. Un article (Eggermont et al., 2015) promogut per la xarxa BiodivERsA proposa tres tipologies principals de SbN basades en dos gradients: 1) el nivell d’enginyeria aplicada als ecosistemes i biodiversitat; i 2) el nivell de maximització en la provisió de serveis ecosistèmics clau. Les tipologies són les següents (veure també la Fig. 1):

  • Tipologia 1: SbN que impliquen una mínima intervenció d’ecosistemes naturals amb l’objectiu de mantenir o millorar el rang de serveis ecosistèmics a dins i al voltant d’aquests espais preservats. Un exemple d’aquesta tipologia de SbN seria l’establiment de àrees protegides (marines o terrestres) o reserves de la biosfera, amb l’objectiu d’assolir un equilibri entre la conservació de la biodiversitat i la realització d’activitats humanes de manera sostenible (pesca, turisme, etc.) al seu entorn.
  • Tipologia 2: SbN que corresponen a la definició i implementació de plans de gestió sostenibles en ecosistemes o paisatges multi-funcionals, de manera que optimitzen la provisió de serveis ecosistèmics clau en comparació amb intervencions o gestions més convencionals. Aquesta tipologia de SbN es relacionaria amb pràctiques com l’agroecologia o la gestió agroforestal sostenible, així com també a la gestió i restauració d’ecosistemes per mitigar l’impacte de fenòmens ambientals extrems.
  • Tipologia 3: SbN que consisteixen en gestionar ecosistemes de formes molt intrusives o inclús creant nous ecosistemes de manera artificial. Exemples d’aquestes SbN corresponen a la creació de infraestructures verdes en ciutats (ex., cobertes i murs verds) per millorar el confort tèrmic o la qualitat de l’aire, entre altres beneficis. També es relacionen amb intervencions basades en l’arquitectura del paisatge on la millora de la biodiversitat també pot ser un objectiu a assolir.

Fig. 1. Tipologies de SbN segons la maximització de serveis ecosistèmics clau i grau d’enginyeria aplicat (Font: modificat de Eggermont et al., 2015).

La tipologia 1 encaixa plenament amb l’enfocament de l’UICN, mentre que la tercera ho fa sobretot amb el marc de la Comissió Europea. La segona tipologia encaixaria en ambdues visions ja que promou intervencions a diferents escales amb beneficis tant a nivell de benestar humà com de biodiversitat. Òbviament, també existeixen solucions intermèdies o híbrides al llarg d’aquests gradients. Per exemple, la Fig. 2 il·lustra un cas hipotètic de restauració d’ecosistemes en un paisatge litoral. La degradació i desforestació d’ecosistemes no protegits (especialment del bosc de manglar) genera un major risc d’inundació marina en zones urbanes. La restauració d’aquests ecosistemes degradats permet mitigar aquest risc a nivell de tota la conca hidrogràfica alhora que assegura la conservació de la biodiversitat de les àrees protegides (que també contribueixen a reduir el risc d’inundació). Aquest exemple també mostra com les SbN també es poden combinar amb solucions d’enginyeria convencionals, com la creació de dics o murs de protecció.

És important destacar que, malgrat l’amplitud del concepte, els autors de l’article alerten que qualsevol “intervenció verda” no pot ser considerada com una SbN. Agafant l’exemple de les cobertes o murs verds de la tercera tipologia, es considera que intervencions com aquestes només es poden considerar SbN si realment generen múltiples serveis ecosistèmics o contribueixen a millorar la biodiversitat a una escala de ciutat. Una coberta verda poc diversa (una sola espècie), monofuncional (només orientada al aïllament tèrmic), no accessible i desconnectada de la infraestructura verda de la ciutat difícilment entraria dins el marc de SbN.

Fig. 2. Exemple de SbN orientada a restaurar ecosistemes per a la protecció costanera i conservació de la biodiversitat, combinada amb una solució d’enginyeria clàssica (Font: modificat de l’informe “Nature-based solutions to address global societal challenges”, UICN, 2016)

3. Solucions basades en natura a Barcelona
A través del projecte de recerca europeu NATURVATION (NATure-based URban innoVATION), la ciutat de Barcelona (i la seva àrea metropolitana) ha estat seleccionada com a cas d’estudi per tal d’avaluar, a diferents nivells (característiques biofísiques, governança, grau d’innovació, etc.), varis exemples de SbN ja existents i alhora crear una plataforma o taula de diàleg entre diferents actors rellevants en aquest àmbit que en fomenti el coneixement i la seva implementació a diferents escales del planejament urbanístic i la gestió urbana.

A Barcelona existeixen nombrosos exemples d’intervencions que es poden considerar com a SbN. En el marc d’aquest projecte, ens hem centrat en les següents tres que, per les seves característiques i diferents escales d’aplicació, considerem més interessants: 1) el corredor verd del Passeig de Sant Joan; 2) els horts urbans del Pla Buits; i 3) el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de Collserola (PEPNat). A continuació es descriu breument per què aquestes tres intervencions entrarien dins el marc de SbN i quins són els principals beneficis que aporten a la ciutat de Barcelona i el seu entorn. Aquest treball es basa principalment en una sèrie d’entrevistes qualitatives semi-estructurades realitzades a diferents actors clau relacionats amb aquestes SbN (entre maig i juliol de 2017), així com en les sessions de participació mencionades anteriorment:

  • Corredor verd del Passeig de Sant Joan: aquesta intervenció realitzada entre els anys 2010 i 2015 considerem que és un exemple clar de la tercera tipologia de SbN ja que implica la creació d’infraestructura verda a una escala urbana de carrer, però amb una clara voluntat de incrementar la connectivitat ecològica i social a escala de ciutat. La intervenció, que afecta uns 1,2 km del Passeig de Sant Joan, es va idear en el marc de la “Definició dels Corredors Verds Urbans” (Ajuntament de Barcelona, 2006) i específicament formaria part del corredor Ciutadella-Collserola. Es tracta d’una de les primeres accions d’implementació d’aquest document estratègic. La intervenció ha permès transformar una via principalment orientada al trànsit de vehicles motoritzats en un espai públic pacificat que inclou àrees d’estada, zones infantils, carrils bici, i un increment notable de la vegetació urbana a diferents estrats (arbrat, arbustiu i herbaci) que ha millorat la provisió de serveis ecosistèmics rellevants a escala de carrer com la regulació micro-climàtica o la mitigació de l’escorrentia superficial. Aquesta transformació també ha suposat una certa dinamització econòmica de la zona, ja que l’ampliació de les voreres ha permès crear més espai disponible per terrasses d’establiments de restauració. No obstant, des d’algunes fonts veïnals també s’argumenta que una configuració de “rambla” (com la ja existent al nord de la Diagonal) hagués afavorit més els usos recreatius i la cohesió social del barri. En general, la implementació d’aquest tram de corredor verd es considera una intervenció pionera a Barcelona en aspectes com l’estratificació de la vegetació urbana o el paviment semi-permeable, però que també ha hagut d’afrontar reptes tècnics i sòcio-econòmics com ara majors costos de manteniment. Tampoc s’han avaluat de manera sistemàtica els impactes a nivell de biodiversitat urbana i d’altres serveis ecosistèmics que la intervenció hagi pogut aportar.

Fig. 3. El corredor verd del Passeig de Sant Joan ha permès pacificar el trànsit d’aquesta via, crear espais d’estada i esbarjo, incrementar la vegetació urbana a diferents estrats i millorar el control de l’escorrentia superficial a través de paviments semi-permeables (Foto: Francesc Baró).

  • Horts urbans del Pla Buits: el Pla Buits es va concebre com una iniciativa d’apoderament ciutadà en un context de crisi econòmica/immobiliària amb l’objectiu de dinamitzar terrenys en desús de la ciutat, a través d’activitats d’interès públic de caràcter temporal, impulsades per entitats sense ànim de lucre. La primera convocatòria es va impulsar l’octubre de 2012 i la major part de propostes (9 de 14) es basaven en la instal·lació o creació d’horts comunitaris. En aquest cas, la SbN es caracteritza també en la creació de nous ecosistemes, però amb un objectiu clarament orientat a la millora de l’integració i cohesió social dels barris i a més impulsada des de la pròpia societat civil (amb el suport de l’Ajuntament). Els horts estudiats de l’Illa dels 3 horts (barri de la Font de la Guatlla) i de l’Espai Germanetes (Esquerra de l’Eixample) mostren clarament la funció social d’aquests espais, des d’experiències concretes amb col·lectius en risc d’exclusió social fins a aspectes de cohesió social o sentit de comunitat a nivell de barri. La horticultura urbana comunitària respon a una demanda de connexió activa amb la natura que aporta nombrosos beneficis a nivell de salut mental i física. Els horts urbans també suposen una oportunitat per a l’aprenentatge i l’educació ambiental. Un dels principals reptes d’aquests espais és el seu caràcter temporal definit al propi Pla Buits, que pot influir en un cert declivi en el grau de participació/implicació detectat en els dos espais estudiats.

Fig. 4. L’espai Germanetes és un hort urbà inclòs al Pla Buits de Barcelona que ha permès crear un espai de trobada i reivindicació social en un barri amb una manca clara d’espais verds com és l’Esquerra de l’Eixample (Foto: Francesc Baró).

  • Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de Collserola (PEPNat): el PEPNat, un cop sigui aprovat, ha d’esdevenir el principal instrument de gestió i conservació del Parc Natural de la Serra de Collserola, una àrea protegida que, per la seva localització, té un paper clau en relació a la provisió de serveis ecosistèmics i la conservació de la biodiversitat dins l’àmbit metropolità de Barcelona. El PEPNat es pot considerar, per tant, com un SbN de tipologies 1 i 2, ja que pretén assegurar la conservació d’un espai natural amb nombrosos valors ecològics i sòcio-culturals dins un entorn altament urbanitzat. L’avanç de Pla del PEPNAT es va aprovar a principis de 2015 i especifica 9 objectius principals, entre els que destaquen: 1) millorar els espais perimetrals o de vora del parc per tal d’assegurar-ne la connectivitat ecològica i l’accessibilitat; 2) gestionar de forma sostenible l'ús social del parc dins del context metropolità per tal d’evitar la seva saturació (especialment en relació a activitats esportives massives); 3) mantenir i adequar les activitats d’aprofitament dels recursos naturals i fomentar l’economia verda; 4) conèixer i valorar els serveis ecosistèmics; 5) apostar per un instrument de regulació (urbanística) obert, flexible i adaptable a la realitat canviant del territori i la societat. Precisament aquest darrer punt, tot i que suposa un aspecte innovador pel què fa la planificació d’àrees protegides, també ha causat reticències en alguns actors clau del Parc degut al risc que pot implicar si no es defineixen uns criteris i prioritats clars en relació a aquesta regulació o gestió adaptativa.

Fig. 5. El nou Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de Collserola (PEPNat) pretén compatibilitzar els diferents usos socials del Parc Natural de Collserola amb la conservació de la biodiversitat (Foto: Wikimedia Commons)

4. Les solucions basades en natura són la solució?
El concepte de SbN és nou, però comprèn enfocaments i idees que ja existien anteriorment, com l’adaptació basada en ecosistemes o la infraestructura verda. Potser el seu valor afegit rau en aquesta idea de “solució” a problemes o reptes de la societat a través dels beneficis que ens ofereix la natura, el qual li atorga un fort component “operatiu” a nivell de gestió i planificació del territori. No obstant, una mala interpretació o aplicació del terme també pot fàcilment derivar en solucions monofuncionals (encarades a un sol problema) o que generen altres problemes (per exemple, la introducció d’espècies per control biològic que poden esdevenir bioinvasives). Així mateix, les SbN no poden servir com una excusa per seguir contribuint a la generació de problemàtiques ambientals, com seria el cas de la contaminació atmosfèrica, especialment en àrees urbanes. Per tant, les SbN s’haurien de dissenyar des d’una visió o estratègia multi-objectiu (que puguin abordar diferents interessos ambientals, socials i econòmics) basada en els principis de sostenibilitat i consensuada per un ampli ventall d’agents i públic en general. Òbviament les SbN no podran solucionar tots els reptes als quals s’enfronten les ciutats de manera simultània, i per tant caldrà que es tinguin en compte les seves complexitats, incerteses i limitacions en tant que intervencions basades en elements vius. En definitiva, el concepte de SbN pot contribuir a la implementació del marc de serveis ecosistèmics en la gestió i planificació territorial (sobretot a nivell urbà), però perquè aquesta tingui èxit cal que almenys: 1) es desenvolupi el marc institucional més adequada en cada cas; 2) s’asseguri una distribució equitativa dels risc i beneficis associats a les SbN; i 3) s’asseguri la inclusió i seguiments dels objectius ambientals, socials i econòmics a llarg termini.

Per més informació:

https://ec.europa.eu/research/environment/index.cfm?pg=nbs

https://www.oppla.eu/nbs/case-studies

https://www.iucn.org/commissions/commission-ecosystem-management/our-work/nature-based-solutions

 

 

L’activisme contra el malbaratament alimentari perd Paco Muñoz

05/02/2018

Font: GNASI ARAGAY. ARA.CAT

05/02/2018 - 10:47

El geògraf Paco Muñoz-Gutiérrez va morir dilluns d’una aturada cardíaca, als 50 anys, mentre feia esport a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on s’havia convertit en figura imprescindible per a les polítiques de medi ambient. Cofundador, actual vicepresident i ànima de la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), integrada per nou entitats, va combinar l’activisme i l’expertesa en aquest camp, i es va convertir en un referent nacional i internacional.

Casat amb la també geògrafa Anna Tardà, investigadora de l’Institut Cartogràfic, amb qui va tenir dos fills, des de la PAA Muñoz va desenvolupar una tasca ingent de conscienciació en tots els nivells: ciutadà, empresarial i polític. Va col·laborar amb programes i projectes de mitjans de comunicació, inclòs l’ARA, i amb figures com la cuinera Ada Parellada, que ahir es mostrava consternada: “Tot el que s’ha aconseguit per evitar el malbaratament és gràcies a la seva tenacitat. Ens va fer veure que teníem un problema gros. Era la seva lluita”. A la UAB, on treballava des del 1992, la seva pèrdua deixa també un buit. “La seva gran dedicació professional va contribuir decisivament a fer que la UAB excel·lís en la gestió ambiental dels residus, l’ambientalització d’esdeveniments i la reducció del malbaratament alimentari”, segons la institució.

Podeu llegir la notícia complerta aquí

 

Etiquetes: malbaratament alimentari

L'Agència de Residus de Catalunya concedeix els ajuts per impulsar l'economia verda i la prevenció i gestió dels residus municipals

02/02/2018
Les diverses línies d'ajuts superen els deu milions d'euros

Font: Agència de Residus de Catalunya

02/02/2018 - 21:58 Es destinen 1,8 milions d'euros a 66 projectes empresarials de foment de l'economia circular

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha resolt atorgar 1,8 milions euros per subvencionar 66 projectes empresarials vinculats al foment de l’economia circular. La convocatòria dels ajuts, corresponents al 2017 i publicada el mes d’abril passat, s’ha centrat en afavorir projectes per millorar l'eficiència en l'ús dels recursos materials, i s’hi ha destinat el doble del pressupost que l’any anterior.  

39 dels projectes subvencionats són estudis d'obtenció i testatge de prototips o projectes demostratius de nous productes o serveis. Hi figuren, per exemple, una prova pilot per reutilitzar els auriculars d’un sol ús dels transports turístics, d’un promotor d’El Prat de Llobregat (Baix Llobregat); una altra per analitzar la potencialitat d’un sistema de recollida d’envasos de sidra, d’un promotor de Palau-Sator (Baix Empordà); un estudi per conèixer el potencial de valorització en la formulació de fertilitzants de diferents residus generats per les empreses catalanes, d’un promotor de Balaguer (Noguera); un projecte pilot per desenvolupar envasos plàstics multicapa recirculables, d’un promotor de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); o un projecte pilot per valoritzar les cendres de les calderes de biomassa alimentades amb restes de poda i de cep, d’un promotor de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Els 27 restants són projectes d'implementació en el mercat de nous productes o serveis. En destaquen un centrat en el disseny i posada en marxa d’un sistema de reutilització de matalassos fora d’ús després d’higienitzar-los i condicionar-los, d’un promotor de Camarasa (Noguera); un servei de caire ambiental per donar ocupació a persones en risc d’exclusió consistent en un espai virtual per a la reutilització de béns de segona mà, d’un promotor de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès); la creació d’un mostrari de fils i teixits fabricats amb residus, d’un promotor de Sabadell (Vallès Occidental); la creació d’un aplicatiu mòbil per donar suport al compostatge familiar, comunitari i de grans generadors de matèria orgànica, d’un promotor de Taradell (Osona); la creació d’un servei de gestió de sistemes d’impressió per a afavorir la seva desmaterialització, d’un promotor de Viladecans (Baix Llobregat); o un projecte per obtenir materials plàstics biodegradables de les closques de fruits secs, d’un promotor de Reus (Baix Camp).

Per categoria, la majoria (28) se centren en la millora en la valorització de residus, seguits de l’ecodisseny (18), les noves aplicacions de materials reciclats (9), la simbiosi industrial (5), la reutilització de productes (5), i els serveis de retorn de productes usats impulsats pel distribuïdor o fabricant amb la finalitat de reutilitzar-los, remanufacturar-los o reciclar-los (1). Per demarcacions, 47 dels projectes corresponen a beneficiaris de Barcelona, dos del Camp de Tarragona, vuit de la Catalunya Central, sis de Girona i tres de Lleida.

Els ajuts són un instrument posat a l'abast de les empreses per millorar el seu comportament ambiental en matèria de prevenció de residus i accelerar la transició cap a models de producció i consum més circulars. S'emmarquen en l'àmbit de les actuacions impulsades per la Generalitat per assolir aquests objectius. Les pimes són un segment del teixit empresarial que porten a terme una funció decisiva en la creació d'ocupació i, en termes generals, constitueixen un factor d'estabilitat social i desenvolupament econòmic. Per aquest motiu, les bases de la convocatòria han ofert condicions més avantatjoses per a aquest tipus d'empreses.

 

Atorgats 4,7 milions d'euros en ajuts per a deixalleries municipals

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha resolt atorgar 4,7 milions d’euros en ajuts als ens locals, corresponents a la convocatòria de l’any 2017 per a la instal·lació de deixalleries municipals. En aquesta convocatòria s’hi beneficiaran 43 ens locals que realitzaran 115 actuacions subvencionades.

Per demarcacions, a l’Alt Pirineu i Aran s’hi destinaran 309.800 euros a cinc ens per a sis actuacions; a Barcelona, 1.720.000 euros a 11 ens per a 40 actuacions; a Tarragona, 588.000 euros a cinc ens per a set actuacions; a la Catalunya Central, 280.000 euros a sis ens per a sis actuacions; a Girona, 798.000 euros a nou ens per a 22 actuacions; a Lleida, 234.000 euros a quatre ens per a set actuacions; i a les Terres de l’Ebre 794.000 euros a tres ens per a 27 actuacions.

Aquests ajuts s’adrecen a implantar i millorar deixalleries per a la gestió de residus municipals, tant si són fixes com mòbils. La meitat es destinaran a instal·lacions noves, ja siguin minideixalleries o deixalleries mòbils que donin servei principalment a habitants que actualment no disposin d’aquest servei o que l’ajut els permeti una millora i aproximació dels serveis existents.

L’altra meitat servirà per millorar o ampliar instal·lacions ja existents. Els projectes presentats inclouen actuacions per garantir l'accessibilitat, la bona gestió dels residus, la seguretat i l’adaptació a la normativa vigent.

Les deixalleries són els centres de recepció selectiva de productes per a la reutilització i de residus municipals per a tractaments posteriors: la preparació per a la reutilització, la valorització i la disposició final. Aquestes instal·lacions estan orientades a residus especials en petites quantitats –com pintures, dissolvents, o bateries–, residus voluminosos –com mobles o electrodomèstics–, vegetals i runes, per assolir nivells més alts de recollida selectiva. A Catalunya hi ha unes 480 deixalleries.

 

Atorgats 1,8 milions d'euros per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització dels residus municipals

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha resolt atorgar 1,8 milions d‘euros en ajuts per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals a ens locals, entitats sense ànim de lucre i universitats.

Al voltant d’un milió d’euros es destinaran a finançar 56 ens locals–13 de Barcelona, set de Girona, 23 de Lleida, cinc del Camp de Tarragona, vuit de la Catalunya central i un de l’Alt Pirineu i Aran– per desenvolupar actuacions centrades en l’elaboració de plans locals de prevenció; donar suport a actuacions contra el malbaratament alimentari; fomentar la reutilització d’objectes; impulsar el desenvolupament d’activitats de preparació per a la reutilització de residus; i impulsar l’elaboració d’estudis de pagament per generació adreçats a la prevenció i la seva implantació.

L’Agència atorgarà uns 800.000 euros a 31 entitats sense ànim de lucre i universitats –19 de Barcelona, dues de Girona, quatre de Lleida, tres del Camp de Tarragona, dues de la Catalunya Central i una del Pirineu i Aran– per a projectes de prevenció del malbaratament alimentari i el foment de la reutilització d'objectes.

 

Més de dos milions d'euros atorgats per al foment de la recollida selectiva de l'orgànica

115 ens locals i tres grans productors obtenen ajuts per a la millora de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals, el diagnòstic de l’estat de la recollida, la realització de plans d’actuació, i el foment de l’autocompostatge com a via de gestió exclusiva. Les subvencions provenen del retorn dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha resolt atorgar 2.013.010 euros en ajuts a ens locals i grans productors per a projectes de recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus des d’una perspectiva d’economia circular. En total, 115 ens locals i tres grans productors han estat els destinataris de les subvencions.

Pel que fa als ens locals, quatre pertanyen a l’Alt Pirineu i Aran, 27 a Barcelona, 11 al camp de Tarragona, 44 a la Catalunya central, 20 a Girona, set a Lleida i dos a les Terres de l’Ebre. Els grans productors que han rebut l’ajut, després d’haver-lo sol·licitat, han estat l’Associació Espigoladors, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Gremi Comarcal d’Hostaleria de la Vall d’Aran.

La majoria dels projectes estan adreçats a la millora de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals, al diagnòstic de l’estat de la recollida i a la realització de plans d’actuació, i a l’autocompostatge com a via de gestió exclusiva.

El pressupost d’aquests ajuts prové majoritàriament del retorn dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals. És a dir, del gravamen que paguen els municipis per la quantitat de fracció resta –la no separada selectivament– que envien als abocadors o a incinerar. L’any 2017, el cànon ha estat de 30 euros per tona destinada als dipòsits controlats i de 14,5 € per tona de residus destinats a la valorització energètica. Gràcies a aquest impost ecològic, s’incentiva un comportament més respectuós amb el medi ambient –el foment de la separació– i es poden impulsar mesures de minimització i de valorització material dels residus. En aquesta convocatòria, es premia els ens locals que han engegat actuacions per afavorir un millor tractament i recollida de la fracció orgànica dels residus municipals.

El servei de recollida de l’orgànica el presten actualment 781 municipis catalans, 136 dels quals ho fan mitjançant el sistema porta a porta.

L’orgànica, amb el 36% en pes, és la fracció més important dels residus municipals. La que recollim selectivament representa actualment el 30% del total dels residus orgànics que produïm i un 10% del total dels residus municipals generats. Les darreres dades disponibles, corresponents a l’any 2016, indiquen que la recollida selectiva bruta de la matèria orgànica va ser de 371.697 tones – un 0,24% inferior al 2015–, i que està força estancada des de 2012. L’objectiu és que a l’any 2020 el 60% en pes dels residus orgànics es pugui valoritzar.

L’orgànica està constituïda fonamentalment per restes de menjar i residus vegetals de  petites dimensions que poden ser recollides selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament per transformar-se en recursos, tant materials –compost– com energètics –biogàs–. Una gestió apropiada d’aquesta fracció contribueix a la millora de múltiples reptes ambientals –aprofitament de recursos, protecció del sòl, lluita contra el canvi climàtic, generació de llocs de treball en el sector ambiental, i impuls de l’economia circular.

 

Categories: Reciclatge/Residus

Santa Maria de Martorelles implanta la recollida Porta a Porta

02/02/2018

Font: Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental

02/02/2018 - 17:05

Santa Maria de Martorelles, amb poc més de 860 habitants, iniciarà el proper dia 5 de febrer la recollida selectiva de residus porta a porta. El servei, que el prestarà el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental mitjançant l’empresa pública Serveis Ambientals del Vallès Oriental, consistirà en el desplegament de la recollida porta a porta de la fracció orgànica (3 cops a la setmana), resta (1 cop a la setmana) i bolquers (3 cops a la setmana). 

 

Dies  Fraccions Horari Dilluns FORM + FORM àrea emergència De 6:00h a 12:20h Dimecres FORM + FORM àrea emergència
BOLQUERS
RESTA àrea emergència De 6:00h a 12:20h Divendres FORM + FORM àrea emergèncoa De 6:00h a 10:20h Dissabte RESTA + RESTA àrea emergència
BOLQUERS De 6:00h a 10:35h   Per a la resta de fraccions valoritzables: vidre, envasos lleugers i paper-cartró es mantenen les recollides mitjançant els contenidors ubicats a les àrees d’aportació de vorera.    Amb aquest ja són 9 municipis de l’àmbit del Consorci que han optat per implantar la recollida selectiva porta a porta dels residus municipals: Castellterçol, Figaró-Montmany, Lliçà de Vall, Martorelles, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines i Tagamanent.    Generació de residus a Santa Maria de Martorelles  Cada any es generen a santa Maria de Martorelles prop de 413 tones de residus municipals (479 kg/hab./any). D’aquests, un 41% es recull selectivament ja sigui via deixalleria, per recollida comercial o domèstica; el 59 % restant, però, es diposita als contenidors de la resta, amb la qual cosa no es pot valoritzar. L’objectiu del nou servei de recollida i transport de residus que l’ajuntament i el Consorci posaran en marxa el proper dia 5 es incrementar la quantitat de residus recollits de forma selectiva i arribar a l’objectiu fixat per la Unió Europea de reciclar el 50% de la brossa l'any 2020.

 

Etiquetes: porta a portaCategories: Reciclatge/Residus