El web de la Saboga ha canviat:

http://lasaboga.org/info/

 

Sostenible

Contingut sindicat
Actualitzat: fa 1 hora 6 minuts

El corall es mor

fa %age
Els coralls són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 20/09/2018 - 13:18

Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.

Es calcula que durant l'últim fenomen del Niño (2015-2016), un 50% de la barrera de corall d'Austràlia ha deixat de ser funcional: els coralls han mort o han estat severament danyats. El canvi climàtic està erosionant a tots els nivells els sistemes més complexos, com els esculls estructurats per coralls escleractinis, eficients animals que capturen la llum a través dels seus simbionts (algues microscòpiques) per nodrir-se i construir "pedra". Aquesta mateixa "pedra" (la part dura del corall, formada per carbonat de calci) és en part la responsable de l'elevada taxa de fotosíntesi de les algues, que li faciliten fins al 95% dels nutrients que necessita l'animal per viure.

"Quan la temperatura és massa elevada, les algues, simplement, se'n van del corall. Aquest procés és conegut com blanquejament. I sense algues, amb només un 5-15% de nutrients, el corall es mor"

"Què està passant? Doncs que tot i que la llum potser és força constant, la temperatura s'ha elevat al mar", explica Rossi. A més temperatura, més acceleració dels processos metabòlics relacionats amb el procés fotosintètic, fins al punt que es creen molècules tòxiques. L'excés de toxicitat provocat per les algues incomoda el corall ... o a les pròpies algues, no està clar. El que sí està clar és que quan aquesta temperatura és massa elevada, les algues, simplement, se'n van del corall. Aquest procés és conegut com blanquejament. I sense algues, amb només un 5-15% de nutrients, el corall es mor.

Gorgònia vermella. Foto: UB

Davant d'aquesta situació, les gorgònies (i les esponges) estan rellevant al corall un cop mort de manera molt significativa. El treball, que ha estat publicat recentment a la revista Scientific Reports, tracta d'entendre com funciona l'escull de corall per poder preveure el seu futur. Per això compara per primera vegada l'eficiència fotosintètica en nou gorgònies del Carib, un dels llocs més castigats per la transició d'un escull de coralls a un dominat per espècies diferents (no només pel canvi climàtic). L'estudi demostra que l'eficiència fotosintètica té a veure amb la morfologia dels organismes -de les gorgònies en qüestió-, que tenen més flexibilitat alimentària (tròfica) respecte als recursos existents que els coralls escleractinis. Aquestes dades permeten entendre millor per què els octocoralls semblen tenir avantatge en processos de transició respecte als escleractinis "tot i que encara queden moltes preguntes per contestar per entendre quin serà el futur paisatge submarí en zones tropicals del món sencer".

"Tot i que les gorgònies són més flexibles davant els canvis i s'aclimaten millor, absorbeixen i retenen menys quantitat de CO2 de l'atmosfera, les seves estructures no formen els esculls que aconsegueixen els corals durs i són menys resistents enfront dels huracans"

No obstant, la substitució de coralls per gorgònies no és del tot satisfactòria ja que segons l'investigador, tot i que les gorgònies són més flexibles davant els canvis i s'aclimaten millor, absorbeixen i retenen menys quantitat de CO2 de l'atmosfera, les seves estructures no formen els esculls que aconsegueixen els corals durs i són menys resistents enfront dels huracans. Rossi recorda que "el 99% de l'energia de les onades que colpegen les costes en èpoques d'huracans és absorbida pels esculls de coral". Per això, conclou que la desaparició d'aquests esculls i altres estructures biogèniques complexes i longeves no fa més que accelerar el procés de degradació de tot el planeta.

 

Article d’investigació:
Rossi S., Schubert N., Brown D., Oliveira Soares M., Grosso V., Rangel-Huerta E., Maldonado E. (2018). Linking host morphology and symbiont performance in octocorals. Scientific Reports 8: 12823 https://www.nature.com/articles/s41598-018-31262-3#article-info

 

Etiquetes: corallMarCategories: BiodiversitatCanvi climàticCiènciaTerra

El Govern referma el seu compromís de compatibilitzar la ramaderia de muntanya amb la conservació de l'os

19/09/2018

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

19/09/2018 - 15:50

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha defensat el projecte de consolidació de l’os al Pirineu, com una “aposta doble del Govern per la biodiversitat i la convivència amb l’activitat humana”. Durant una roda de premsa, aquest 14 de setembre, Miralles ha posat en valor “la valuosa feina feta al voltant del projecte Piroslife” de consolidació de l’os al Pirineu central, que a més de la Generalitat implica el Conselh Generau d’Aran, la Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida, des del 2015.

  Miralles ha reconegut que “la presència de l’os significa una molèstia addicional per al sector ramader afectat”, perquè obliga a retornar a la vigilància i protecció del ramat, un hàbit que s’havia abandonat pràcticament en els últims 30 anys, però ha recordat que “des del Govern es treballa per la cohabitació entre aquesta espècie i la ramaderia”. Amb tot, ha dit que “els danys provocats per la fauna salvatge no són el principal problema de la ramaderia de muntanya, sinó que s’afegeix a la resta de problemàtiques que viu el sector” i ha recordat l’esforç que la Generalitat i els socis del projecte Piroslife estan duent a terme per implementar mesures preventives i per compensar pèrdues en el ramat vinculades a la convivència amb l’os.   Ferran Miralles ha explicat que el Piroslife és un projecte impulsat per la Comissió Europea en el marc dels programes Life-Natura, que contribueix a l’aplicació de la directiva comunitària relativa a la conservació de la natura per a mantenir i millorar els hàbitats naturals i les espècies animals i vegetals d’interès comunitari dins dels espais designats dintre de la Xarxa Natura 2000.   El projecte compta amb un pressupost global de gairebé 2,5 milions per desenvolupar diverses accions vinculades a la consolidació de la població d’ossos al Pirineu central, el 75% aportat per la Unió Europea. De moment, en els 4 anys en marxa del projecte, i fins al 31 de maig, s’han invertit 1,7 milions, el 71% del total, i la majoria dels quals destinats a la ramaderia. El pressupost s’ha distribuït de la següent manera:
  • Prevenció de danys a la ramaderia: 35%
  • Equips de seguiment de l’os i de suport a ramaders: 29%
  • Informació, sensibilització, formació, participació: 14%
  • Translocació d’un os procedent d’Eslovènia (Goiat): 9%
  • Hores de personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat: 6%
  • Altres (desplaçaments i estudis, principalment): 7 %
  A banda del finançament que prové del Piroslife (el 25% del qual cobert pels socis del projecte), durant el període d’aquest projecte, hi ha hagut aportacions addicionals per part de la Generalitat de l’ordre de 200.000 euros, distribuïdes de la manera següent:   •      Forestal Catalana: s’han fet contractacions addicionals de pastors i vaquers (76.668 euros), adquisició de material, trasllat de casetes i lloguers de pastures (17.407 euros); i assegurances per a bestiar (21.056 euros).   •      Parc Natural de l’Alt Pirineu: s’han aportat 161.170 euros. En concret, s’han atorgat ajuts al projecte i elements interpretatius Casa de l'Os Bru i d'Educació i divulgació sobre l'os (26.226 euros) i a la construcció de cabanes i pletes ramaderes (50.479 euros). I, directament, s’ha adquirit material i accessoris per a les cabanes i barracons per  pastors (64.574 euros); GPS  per a la protecció de ramats (3.784 euros); material per alliberar Goiat (178 euros); voluntariat muntatge Cabana Estanillas (6.923 euros); i difusió (web, fulletons, viatge intercanvis altres territoris os (9.004 euros).   L’any 2019, quan acabi el suport del programa Life, la Generalitat s’ha compromès a mantenir l’esforç en matèria de prevenció i de gestió de l’os, com a mínim, en els nivells dels darrers anys. També està previst culminar el traspàs de competències en gestió de fauna al Conselh Generau d’Aran. El cost global del dispositiu s’estima en 500.000 euros/ l’any.   Vigilància i control europeu
Les actuacions de control són les previstes al projecte i aprovades per la Comissió Europea. A més, cal recordar que com qualsevol projecte que rep fons europeus, està sotmès a uns alts nivells de  supervisió i control. Cada 6 mesos hi ha visites del supervisor de la Comissió Europea (empresa IDOM-NEEMO) i una visita-auditoria del responsable europeu d’aquest projecte. A més, coincidint amb la finalització del projecte, hi ha una acció auditoria pròpia, i una altra posterior de la mateixa Comissió Europea. Ajuts i compensacions econòmiques
El 2017 les indemnitzacions a ramaders per danys de l’os van representar 33.000 euros, i 10.000 euros el 2016. Les quanties venen fixades en cada cas per Decret, i es liquiden en un termini d’entre 4-5 mesos.   També el Parc Natural de l’Alt Pirineu atorga ajuts al sector ramader i al foment de la ramaderia extensiva. Enguany, d’un pressupost de prop d’1,5 milions, hi ha dedicat 428.503 euros, gairebé un terç del seu pressupost total, distribuïts de la manera següent:   •        Ajuts a les explotacions ramaderes pel maneig d’hàbitats de pastura mitjançant el pasturatge: 83.023 euros •        Ajuts per infraestructures ramaderes comunals, bordes i cabanes: 266.104 euros •        Ajuts per material pedagògic i de difusió de la ramaderia extensiva i els productors agroramaders: 15.376 euros •        Accions directes de suport a la ramaderia extensiva com inversions, manteniments, recuperació de pastures, formació, fires, etc. : 64.000 euros   A banda de les indemnitzacions i ajuts, Catalunya, a diferència d’altres territoris, ha posat en marxa un dispositiu de prevenció dels danys, amb un equip tècnic a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà.   Entre les mesures preventives impulsades en el marc del projecte Piroslife de reintroducció de l’os al Pirineu, l’agrupament de ramats d’oví és dels que presenta uns millors resultats. El 2017, els ramats no protegits o protegits de forma incorrecta han tingut 20 vegades mes depredacions que els ramats ben protegits pel projecte Piroslife.   Així, els ramaders d’oví, els més vulnerables, en zona de presència permanent de l’os, poden acollir-se a un servei que ofereix la Generalitat de vigilància gratuïta les 24 hores al dia durant els 5 mesos que el bestiar puja a les quotes més altes de muntanya. En alguns casos, els ramaders fan torns per suplir el dia de descans del pastor. Actualment, el Piroslife ofereix 6 agrupaments: els de Gausac-Casau i Bagergue, a l’Aran; i els d’Isil, Tavascan, Bonaigua i Boldís-Àreu, al Pallars Sobirà.

El sistema de vigilància, compta amb la presència de pastors i ajudants durant tot el dia, incloses les hores nocturnes, en què el bestiar queda tancat en pletes electrificades, protegit per gossos i al costat del refugi del pastor. A banda, inclou altres actuacions, com l’arranjament de cabanes per als pastors, trasllat de barracons i cabanes prefabricades, compra de sistemes elèctrics autònoms, mobiliari i utensilis.  Així mateix, el bestiar d’oví agrupat, disposa, a més, d’una assegurança gratuïta per a accidents i altres danys que pugui patir mentre sigui a muntanya

Pel que fa a bestiar gros (vaques i eugues), en la zona amb presència permanent d’os, la Generalitat contracta personal de suport per a la  vigilància i detecció de possibles incidències, tot i que és molt menys vulnerable davant de la presència de l’os i els danys habitualment són petits.   El cas concret de Goiat
Davant la conducta anòmala de Goiat, aquest any es va posar en marxa un dispositiu  especial per foragitar l’animal, en primer lloc, i es va encarregar una valoració tècnica sobre caràcter problemàtic de l’exemplar sense descartar cap escenari, inclòs el de la seva extracció del medi.   Miralles ha sentenciat que la presència de l’os al Pirineu “no té volta enrere i un sol exemplar no pot posar en perill la feina de 20 anys”. La decisió del futur de Goiat, ha recordat Miralles “no es prendrà en calent sinó en base a una avaluació tècnica que s’està elaborant” i a un “Protocol d’intervenció i gestió d’ossos problemàtics” consensuat pel conjunt d’administracions. El Departament ja va exposar el passat mes de juliol la voluntat d’extreure aquest exemplar del medi, tot i que manera imprescindible primer cal l’avaluació tècnica i jurídica en què s’està treballant.   Per això, a nivell tècnic s’està treballant per consensuar un protocol per catalogar objectivament els exemplars d’ossos problemàtics, inclosos aquells que ho siguin per la seva conducta predadora, consensuat per totes les administracions implicades, que sigui la referència a l’hora de prendre decisions.   Un dels principals punts del nou protocol és la inclusió, entre les tipologies d’ossos problemàtics, de la figura “d’os altament depredador”, que causa conflictes anòmals amb la ramaderia. L’altra és el tractament diferenciat que es vol donar als ossos reintroduïts (on hi ha un plus de responsabilitat i gestió) respecte dels nascuts als Pirineus. En aquest procés, la voluntat és dialogar i consultar a totes les administracions a què pertoqui i experts en la gestió de l’os. L’important, a efectes de coordinació, és que a tot el vessant sud dels Pirineus es treballi amb el mateix criteri d’intervenció i no s’hagi de debatre cas a cas i amb totes les administracions implicades, cada cop que es donin les condicions objectives per intervenir .   Des que el 1996, Europa va voler posar fre a la imminent extinció de l’os al Pirineu, França ha alliberat 8 exemplars (2 mascles i 6 femelles) i Catalunya un altre el 2016: Goiat. Progressivament, aquest exemplar, que es troba en tot moment localitzat per un collar de seguiment GPS, ha mostrat una conducta predadora anòmala, en tant que ha demostrat una certa atracció cap al bestiar equí. La predació de l’os sobre bestiar equí és poc usual i excepcional i, quan es dona, acostuma a afectar poltres de pocs dies. Aquest no és un cas únic (es té notícia d’un altre cas a Itàlia), però sí excepcional.   Un equip expert integrat per tècnics és l’encarregat de desplaçar-se al lloc dels fets, davant qualsevol avís d’incident, fer una inspecció visual, recollir mostres, i analitzar-les, per tal d’acreditar la implicació dels ossos en qualsevol atac a bestiar. Així, per determinar l’autoria de la mort, a més del seguiment de l’animal mitjançant el senyal GPS (en el cas de Goiat), també es valora la presència d’hematomes i altres indicis i lesions al cos dels animals morts, que indiquen que eren vius en el moment de la predació.   Pel que fa a Goiat, que es troba a França des de mitjans de juliol, des del mes d’abril i fins al 31 d’agost, aquest equip ha  registrat 27 atacs d’aquest exemplar (12 a Catalunya i 15 a França). En total, en aquest període ha provocat la mort de 22 ovelles (la majoria a França), 9 cavalls (gairebé tots a Catalunya), 1 cabra, així com danys en 8 ruscs. Tanmateix, els experts coincideixen a dir que Goiat és predador sobre bestiar, però no agressiu cap a les persones.   Pel que fa a la bateria del collar localitzador GPS de Goiat, que està a punt d’esgotar-se, s’ha procedit a programar l’emissor al mínim mentre estigui a França, per economitzar la bateria. S’intentarà canviar quan torni a l’Aran.   Història d’una reintroducció
A mitjans dels anys 90 l’os bru va estar a punt d’extingir-se dels Pirineus, amb només un reducte de població a la zona atlàntica, entre França, Navarra i l’Aragó. Per evitar-ho, la Unió Europea va impulsar un programa LIFE, coordinat entre França i Espanya, amb Navarra, Aragó i Catalunya, que va comportar l’alliberament de 3 ossos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi i testar els mètodes de translocació.   En concret, l’any 1996 es van introduir dues femelles i el 1997, un mascle, en Pyros, tots procedents d’Eslovènia. La selecció es va fer d’acord amb estudis que demostren que els ossos balcànics, del sud d’Escandinàvia i els del sud i sud-oest d’Europa pertanyen a una única línia genètica, que s’explica pel fet que es va produir un refugi durant l’última glaciació al sud d’Europa. Aquests exemplars es van adaptar i van tenir cadells a la zona. L’Estat francès, en col·laboració amb Andorra i Espanya, va alliberar 5 nous ossos l’any 2006, 4 femelles i 1 mascle, Balou, que va morir per l’impacte d’un llamp el 2014. El darrer alliberament va ser el de Goiat, l’any 2016, per part de la Generalitat.   Fins al moment, el programa de recuperació de l’os als Pirineus centrals ha estat un èxit i de 3-4 exemplars autòctons al Pirineu occidental en 1990 s’ha passat a 43 exemplars identificats el 2017, principalment al Pirineu central.   Etiquetes: osCategories: Biodiversitat

L'Ajuntament d’Albatàrrec dona el tret de sortida a la campanya “#ElFuturQueVolem”

19/09/2018

Font: La Mañana

19/09/2018 - 11:24

Albaratec posa en marxa una campanya destinada a la ciutadania i als grans generadors de residus per augmentar el reciclatge i reduir el malbaratament alimentari. Durant aquest mesos, es posaran punts informatius per satisfer els dubtes dels batarrencs i escoltar la seva opinió i suggeriments. També es faran tallers per escolars i ciutadans i es visitaran els grans productors del municipi per escoltar-los i assessorar-los per aconseguir, entre tots i totes, un municipi més respectuós amb el medi ambient.

Aquest 13 de setembre, l’alcalde d'Albatàrrec, Jaume Sanuy i López, i el director comercial d’Ecostudi, Ricard Vizcarra i Miquel, han dut a terme la roda de premsa per presentar la campanya “#ElFuturQueVolem”. Una campanya de sensibilització conjunta amb el municipis d’Aitona, Alcoletge, Alpicat, Benavent, Rosselló i Torrefarrera. Aquesta campanya va destinada tant per a la ciutadania com per als grans generadors de residus, per augmentar el reciclatge i reduir el malbaratament alimentari. Durant aquest mesos, es posaran punts informatius per satisfer els dubtes dels batarrencs i escoltar la seva opinió i suggeriments. També es faran tallers tant a les escoles com per a la ciutadania en general i es visitaran els grans productors del municipi per escoltar-los i assessorar-los per aconseguir, entre tots i totes, un municipi més respectuós amb el medi ambient.

L’Ajuntament ha iniciat aquesta campanya aprofitant l’avinentesa de la instal•lació del nou sistema de recollida selectiva. Aquest nou desplegament consta de 18 illes distribuïdes pel municipi, on hi ha un contenidor de cada fracció, per facilitar la separació de residus a la ciutadania.

La campanya ja va començar aquest estiu, al mes d’agost, hi va haver un taller contra el malbaratament d’aliments a les piscines del poble. On els assistents van aprendre consells i van poder tastar i recopilar receptes de com fer batuts amb la fruita madura que a vegades tenim a casa i no sabem com aprofitar-la.

Durant aquests mesos, al llarg de la campanya #ElFuturQueVolem, es duran a terme diferents accions. Per una banda, es posaran punts informatius al municipi perquè la ciutadania pugui apropar-se per resoldre els seus dubtes sobre els residus i valorar el nou sistema de recollida selectiva municipal, fent arribar, també, els seus suggeriments o queixes per tal de millorar-lo. També es farà una xerrada informativa sobre el malbaratament alimentari: quina és la situació i que podem fer nosaltres per a evitar-lo o reduir-lo. També es faran més tallers de cuina per aprendre més trucs i receptes de reaprofitament.

Amb el context de la campanya també es visitaran les escoles on es realitzaran diferents tallers perquè l’alumnat conegui el nou sistema de recollida del municipi, amb els seus avantatges i inconvenients, la importància i les diferents maneres d’ aconseguir reduir la generació de residus.

Per altra banda, durant aquesta campanya, també es visitaran els grans generadors de residus d’Albatàrrec, per transmetre’ls-hi la importància del reciclatge i reaprofitament alimentari i la seva rellevància en aquesta campanya. També s’escoltaran els seus dubtes i inconvenients per tal de col•laborar i facilitar el bon funcionament de la gestió i reducció dels residus.

Aquesta campanya no es durà a terme exclusivament a Albatàrrec, és una acció conjunta amb altres municipis de la comarca i, per tenir més ressò i que la ciutadania pugui informar-se amb facilitat sobre la campanya, s’han creat el blog elfuturquevolem.wordpress.com i un compte de “twitter” conjunt amb el perfil @elfuturquevolem. Que serviran de micròfon de les diferents activitats que es faran, per conèixer consells i trucs per la reducció i el reciclatge dels residus a les llars i, també, per fer arribar suggeriments, experiències o dubtes als quals s’intentarà donar resposta.

 

Municipis: Segrià

La Cimera Global d'Acció Climàtica clou amb més de 500 compromisos i demana més acció als governs

17/09/2018
17/09/2018 - 13:39

Líders socials, empresarials, representants polítics i en definitiva persones de tot el món han compartit experiències d’èxits en la lluita contra el canvi climàtic a la Cimera Global d'Acció Climàtica celebrada a San Francisco del 12 al 14 de setembre. Un dels èxits de la cimera han estat els més de 500 compromisos adquirits en cinc àmbits de desafiament: sistemes d'energia saludables, creixement econòmic inclusiu, comunitats sostenibles, administració del territori i oceans, i inversions transformadores del clima.

 

Els principals representants de l'ONU han rebut amb satisfacció els resultats.Asseguren que les accions climàtiques presentades podrien representar la creació de 65 milions de "llocs de treball verds" per a l'any 2030 i ser un impuls definitiu per canviar el rumb, exigir més compromís dels estats i assolir els objectius de l'Acord de París.

En aquest sentit, la delegació del Parlament Europeu, encapçalada per l'eurodiputat català Francesc Gambús, va manifestar la seva intenció que la Unió Europea faci un pas endavant i lideri els esforços per mitigar el canvi climàtic davant l'absència dels Estats Units i de la intenció del seu president, Donald Trump, de retirar-se de l'Acord de París.

A la Cimera es van tractar els assoliments dels diferents agents per reduir les seves emissions i fomentar l'economia circular, entre d'altres. Durant la seva clausura, i després d'haver aconseguit que s'adquirissin més de 500 compromisos, es va fer una crida a l'acció per part de tots els actors per intensificar els esforços, i avançar fermament en l’acompliment dels Acords de París.amb la mirada posada l'any 2020, quan l'augment de gasos d'efecte hivernacle mundials s'hauria d'haver reduït.

En aquest sentit, un dels èxits de la cimera van ser, com deiem, els més de 500 compromisos adquirits en cinc àmbits de desafiament: sistemes d'energia saludables, creixement econòmic inclusiu, comunitats sostenibles, administració del territori i oceans, i inversions transformadores del clima. Seguint els eixos principals de la Cimera -reducció de les emissions i una nova economia climàtica-, alguns dels compromisos van ser:

- Apostar per l'agricultura sostenible i la protecció i restauració dels boscos i zones costaneres.

- 12 regions, incloent-hi Catalunya, Llombardia, Escòcia i l'Estat de Washington, amb més de 80 milions de persones i més del 5% del PIB mundial, tindran flotes públiques de zero emissions el 2030.

- 26 ciutats amb 140 milions de persones es comprometen a comprar només autobusos d'emissió zero a partir de 2025 i crear zones d'emissió zero a partir del 2030.

- 23 companyies multinacionals, amb ingressos de més de 470.000 milions de dòlars, es comprometen a la compra de flotes d'emissió zero.

- Gairebé 400 empreses globals, juntament amb proveïdors sanitaris, ciutats, estats i regions, apostaran per energies 100% renovables.

- 488 empreses de 38 països han adoptat vies de reducció d'emissions en línia amb l'Acord de París. Gairebé un 20% de les 500 corporacions més grans del món s'han compromès a establir objectius de reducció d'emissions.

Podeu accedir aquí a les accions presentades

A la Cimera va estar present també el govern de la Generalitat de Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va defensar la necessitat d’accelerar la transició cap a models de producció i consum més circulars a tot el món. Durant una taula rodona sobre l’estratègia cap a societats i economies que tendeixen cap al residu zero basades en l’economia circular, celebrada en el marc de la Cimera Global d’Acció Climàtica, Calvet va refermar el compromís de Catalunya amb aquest repte amb l’horitzó 2030, que posa l’accent en la prevenció dels residus, la reutilització, la reparació i el reciclatge de materials i productes.

Cal destacar que l'esdeveniment va tenir lloc en un context de grans impactes climàtics, com l'huracà Florence, una de les tempestes més fortes de les últimes dècades que continua devastant comunitats en les dues Carolines i a la costa est dels Estats Units.

 

 

 

 

 

 

 

Les ciutats europees connecten sobre l’acció climàtica i els ODS a Barcelona

17/09/2018
17/09/2018 - 13:33

El Recinte Modernista de Sant Pau acollirà l'esdeveniment. Foto: El País

La Diputació de Barcelona acollirà la organització de la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018. Serà la primera vegada que aquest esdeveniment s’organitzi al sud d’Europa i rebrà més de 200 representants d'institucions internacionals i de ciutats i pobles d'arreu del continent que connectaran i intercanviarian experiències amb ens locals catalans i de la resta de l'estat.

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona a través seu són membres de l’Aliança pel Clima. La Conferència es celebrarà al Recinte Modernista de Sant Pau els dies 2 i 3 d'octubre i comptarà també amb diversos esdeveniments complementaris els dies previs i durant els dos dies, com la Trobada estatal del Pacte d'Alcaldes.

El lema de la Conferència "Connectant ciutats: solucions locals per a desafiaments globals" se centra en la idea de connectar: amb associacions, cooperació i intercanvi.

"Connectant Ciutats" reunirà municipis catalans, espanyols i europeus, així com representants indígenes de l'Amazones, per trobar solucions al desafiament climàtic i intercanviar experiències.

El programa  posa el focus de manera especial sobre el Pacte dels Alcaldes i l'Agenda 2030, i també sobre la connexió entre àrees urbanes i no urbanes, un aspecte que és essencial per fomentar la sostenibilitat i la resiliència. 

L’agenda, que destaca les connexions a diversos nivells, obrirà  amb un fòrum polític que posarà en contacte diferents perspectives sobre el canvi climàtic i seguirà amb una mirada els passos conjunts cap a la pròxima Cimera del Clima a Katowice. El segon dia destaca la importància dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per aplegar desafiaments i solucions d'ampli abast. A través de xerrades locals d'acció climàtica, visites i altres espais d'intercanvi, els participants també tindran l'oportunitat d'establir connexions a nivell personal.

Així, a més de les presentacions i les taules rodones, tres visites de camp abordaran addicionalment qüestions de sostenibilitat en una zona urbana, un àmbit rural i un espai protegit que coexisteixen dins de l'àrea metropolitana densament poblada de Barcelona.

La participació de la Diputació de Barcelona en l'Aliança del Clima, l'única xarxa de municipis amb objectius explícits de lluita contra el canvi climàtic, encaixa perfectament amb el paper de la institució com a coordinadors del Pacte dels Alcaldes.

 

Etiquetes: Aliança del ClimaCategories: AiguaBiodiversitatCanvi climàticContaminacióEnergiaMobilitatReciclatge/ResidusSalutSmart cities/Planificació urbana

Malalts climàtics, una nova alerta per al futur de la nostra salut

17/09/2018
17/09/2018 - 11:40

Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que es gaudeix de bona salut ambiental quan s’ha assegurat un entorn saludable que eviti el desenvolupament de malalties que es poden prevenir, i així, millorar la qualitat de vida col·lectiva. Doncs bé: totes les dades indiquen que no en fruïm. Segons la mateixa OMS, cada any moren més de 12,6 milions de persones per la insalubritat del medi ambient, 8,2 milions de les quals, per malalties no transmissibles que es poden atribuir a la contaminació de l’aire: cerebrovasculars, càncers i pneumopaties. Les dades actuals de l’OMS sobre salut ambiental són ja absolutament preocupants.

La Terra està malalta i comença a tenir febre alta
Si prenem la temperatura a una persona i el termòmetre marca més de 37 °C, ens preguntem per què té febrícula. Però, si el termòmetre depassa els 38 °C, immediatament pensem en febre, símptoma d’infecció o de malaltia. Si el malalt té 39 °C, suscita ja una gran preocupació. Si fem una analogia (no científica) entre la temperatura del cos humà i la de l’atmosfera, podríem decidir, figurativament, si el planeta té o no té febre. Sabem, per les dades recollides i processades científicament, que la temperatura s’incrementa arreu del món a un ritme de 0,20 °C de mitjana cada decenni des del 1950, a conseqüència dels gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) que s’aboquen a l’atmosfera. A Catalunya, l’increment és més acusat, de 0,24 °C cada dècada. Amb aquestes dades, a mitjan segle XXI la temperatura haurà augmentat com a mínim 2 °C de mitjana arreu. Si, en canvi, fem servir com a mesura d’escalfament la quantitat de GEH abocats, l’augment de 2 °C s’assolirà abans, cap al 2040.

Aquí teniu el Comptador de Pressupost Global de Carboni en directe.

A Catalunya, l’increment serà més alt, de 2,4 °C a mitjan segle o el 2040 segons quin mètode hi apliquem. Un augment de 2 °C des del 1950 és precisament el límit de temperatura que mai no s’hauria de superar, segons els Acords de París. Si executem l’analogia i sumem als 37 ºC, llindar humà de la febre, l’augment de la temperatura per culpa de l’escalfament –els efectes dels patògens i gasos acumulats a l’atmosfera perduren fins a 30 anys–, obtenim un equivalent a la Terra ara mateix de 38,36 de mitjana i de 38,64 a Catalunya. Abans de mitjan segle serà superior a 39 ºC de mitjana arreu –39,4 ºC a Catalunya. Gaia, doncs, té febre alta. El tractament és urgent i cal aplicar-lo ara mateix si es vol tenir èxit.

Escalfament del planeta i conseqüències per a la salut
El sistema capitalista obté l’energia fonamentalment dels combustibles fòssils. El seu ús generalitzat ha propiciat el gran desenvolupament econòmic que ha viscut la humanitat els últims 200 anys; això sí, de forma desigual, no equitativa. Alhora i en contrapartida, aquests combustibles fòssils han contribuït en gran mesura a l’escalfament. Més enllà, la combustió de matèria orgànica, de la qual els combustibles fòssils en són un derivat, ha provocat dues grans causes de malalties més: la contaminació atmosfèrica i els productes tòxics abocats.

La causa fonamental de l’escalfament són els gasos d’efecte d’hivernacle (GEH): bàsicament, el diòxid de carboni (CO2), l’òxid de dinitrogen (N2O), el metà (CH4) i els gasos fluorats. Aquí podeu consultar l’inventari d’emissions de GEH.

Aquests gasos són el resultat de l’ús generalitzat d’energies fòssils emmagatzemades durant 4.000 milions d’anys. En els balanços oficials i per tal de fer-les passar per ‘econòmiques’, no s’hi inclou ni la seva difícil reposició –que implicaria un procés de milions d’anys– ni les conseqüències que se’n deriven: desigualtats, inequitat, escalfament, canvi climàtic i danys molt greus en la biosfera i en el medi ambient.

Onades de calor: més morts per una calor excessiva
Les onades de calor a l’estiu seran cada cop més intenses, freqüents i llargues. Cada any moren més de 300 persones a Catalunya a causa de la calor excessiva. Cap a mitjan segle, es calcula que seran bastants més de 2.500 morts. I en seran més si hi afegim la feblesa que genera l’envelliment. Totes aquestes dades estan publicades en l’apartat de Salut del Tercer Informe de Canvi Climàtic de Catalunya impulsat per la Generalitat. El 2003, hi va haver a Europa 70.000 defuncions prematures a causa de l’onada de calor entre el juny i l’agost. A Espanya, en van ser 8.000, i a Catalunya, 537. De resultes de l’escalfament, augmenta la morbiditat, la quantitat d’éssers vius que emmalalteixen en un lloc i temps determinat, i la mortalitat.

Cada any moren més de 300 persones a Catalunya a causa de la calor excessiva

Hi ha també més nits tropicals i tòrrides a Catalunya. Si emprem les dades del 2017 de l’Estació Meteorològica de Barcelona del Raval, el nombre de nits tropicals –cosa que implica que la temperatura no baixa de 20 °C– ha estat de 91. I el de nits tòrrides –quan la temperatura és de mínim 25 °C– va ser d’11 al llarg de tot l’any. Vol dir que durant més de tres mesos la temperatura mínima a la ciutat no va baixar de 20 °C en cap moment ni del dia ni de la nit. El descans nocturn reparador, físicament i mental, esdevé cada cop més difícil. “Tant la mortalitat com la morbiditat augmenten més amb les temperatures mínimes altes que no pas amb les màximes i seria bo que els serveis meteorològics emetessin alertes”, remarca Javier Martín Vide, catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona i coordinador científic del ‘Tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya‘.

 

Contaminació atmosfèrica, sobretot a les ciutats
La contaminació atmosfèrica antropogènica la causen, bàsicament, els mateixos productes derivats de la combustió de matèria orgànica i els seus derivats (energies fòssils) que causen el canvi climàtic, i productes químics molt diversos. El 80% dels habitants de les ciutats europees viuen amb una qualitat de l’aire que no satisfà les exigències de l’OMS. La font principal de contaminació en les grans àrees metropolitanes és el trànsit i el transport. A l’àrea de Barcelona, això representa més del 50% de les emissions. A la resta del territori no és menyspreable l’aportació de tòxics per part dels processos industrials i la crema de residus.

Els contaminants principals són les partícules (especialment les fines, ja que tenen una capacitat de penetració molt alta en el sistema respiratori), l’ozó i el diòxid de nitrogen. A Europa, només les partícules emeses pels vehicles dièsel [PM2,5 / 2,5 micres] van causar 428.000 morts prematures en 41 països el 2014, 399.000 a la UE, segons un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA). A Espanya en van morir 31.520, de les quals 23.180 van ser per PM2,5; 6.740 per diòxid de nitrogen (NO2), i 1.600 més per ozó troposfèric O3. Pel que fa a partícules, no se superen en molts llocs de Catalunya els nivells de perill que assenyala la Comissió Europea, però sí els de l’OMS. A Barcelona, hi ha 16,6 micrograms per metre cúbic de PM2,5 i, segons l’OMS, s’hauria d’estar per sota de 10. Tampoc no s’ha aconseguit estar per sota dels límits ni de la UE ni de l’OMS pel que fa al diòxid de nitrogen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’ozó és un perill per a la Catalunya central.

 

A Catalunya, hi ha unes 3.500 morts abans d’hora cada any per afectacions derivades de la contaminació de l’aire

A Catalunya, hi ha unes 3.500 morts abans d’hora cada any per afectacions derivades de la contaminació de l’aire. Un dia amb contaminació alta provoca, de mitjana, un augment de mortalitat prematura de l’1%. L’exposició continuada fa pujar fins al 5% les morts addicionals. 1,7 milions de nens moren al món, com a mínim cada any, per la contaminació ambiental, segons l’OMS.

La contaminació atmosfèrica redueix l’esperança de vida i afavoreix casos de malalties cardiovasculars (infarts de miocardi, ictus, arterioesclerosi…), del sistema nerviós, mentals, respiratòries, diabetis, del sistema urinari, i càncers, sobretot de pulmó. També és rellevant l’alt augment de les múltiples al·lèrgies. La població més vulnerable són els malalts crònics, persones grans, dones embarassades i nens. Els nens que viuen en zones contaminades o van a escoles situades en aquestes zones tenen més dificultats: els disminueix la capacitat pulmonar i el desenvolupament cerebral i cognitiu.

Mireia Gascón Merlos, investigadora d’ISGlobal, parla de l’impacte de la contaminació sobre el desenvolupament cognitiu de nens i nenes que estudia el projecte Breathe: “L’embaràs i els primers tres anys de vida són clau, i qualsevol impacte en aquesta etapa pot ser, fins i tot, permanent en el desenvolupament cerebral dels nens. I la contaminació té força impacte en l’àmbit cognitiu –també respiratori– durant aquests primers anys. Breathe ha fet un seguiment a 4.000 nens i nenes de 7 a 9 anys de 40 escoles de Barcelona. Se’ls han fet proves de neurodesenvolupament quatre cops l’any. Els nens i nenes d’escoles més contaminades ja tenien una pitjor puntuació a l’inici de la fase d’estudi, i en el decurs dels mesos la situació empitjora. En conclusió, hi ha nens i nenes que tenen desavantatges físics i cerebrals respecte d’altres, perquè estudien en escoles amb més contaminació atmosfèrica”. A la web de Breathe es conclou: “Estudis experimentals en humans mostren que els fetus i els nens petits són especialment susceptibles als efectes tòxics de contaminants com partícules fines en suspensió, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos orgànics volàtils, el fum del tabac, els metalls i l’ozó”. Un procés similar passa quan el cervell inicia la fase de vellesa: es pot tenir una decadència del cervell més ràpida si vius en una zona més contaminada. La contaminació per si sola no crea les demències, però hi ha força estudis que assenyalen que les agreuja.

Tòxics que reapareixen pel canvi climàtic
Eduardo Rodríguez Farré, professor d’investigació de l’IIBB-CSIC (Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques), especialista en toxicologia i farmacologia afirma: “El sistema econòmic no té en compte les malalties que provoca. El que li importa és el guany”. El canvi climàtic remou el planeta: “L’escalfament ho altera tot: el riu que no es desbordava ara ho fa, i un lloc que era humit ara és sec. El desglaç origina un desplaçament de substàncies: on van a parar i com es redistribueixen? Estan apareixent contínuament coses que s’havien oblidat”, diu Rodríguez Farré. Els fenòmens meteorològics s’han radicalitzat. El catastròfic accident de la central nuclear de Fukushima n’és un exemple. El mur, calculat d’acord amb les estadístiques i per abaratir costos a fi de guanyar més diners, el van fer més baix del que calia en no considerar que el pitjor tsunami, probablement radicalitzat per l’escalfament, no havia de passar. Però va passar. Fukushima demostra que les nuclears també són vulnerables al canvi climàtic.

El canvi climàtic també provoca que productes tòxics fins ara ocults retornin a la superfície o contaminin les aigües

La regió de Sibèria, per exemple, és un mostrari de perills latents: perquè s’hi està desglaçant el permafrost, tot alliberant grans quantitats de metà. Amagats, hi ha altres riscos. A l’agost del 2016, un nen de 12 anys va morir i una vintena de persones van quedar infectades a Rússia perquè el desglaç desenterrà rens morts per àntrax als anys quaranta del segle XX. El carboncle alliberat contaminà aigües, sòl i persones. El desglaç del permafrost desenterrarà altres tòxics, com, per exemple, mercuri. A més, en reduir-se l’efecte albedo (el percentatge de radiació que és retornada a l’atmosfera), s’escalfarà encara més la superfície del planeta i es realimentarà el procés.

Mapa de les plantes de producció de lindà i dels llocs d’abocament de residus d’HCH a la UE / ECOLOGISTES EN ACCIÓ

El canvi climàtic també provoca que productes ocults retornin a la superfície o contaminin el freàtic. És el cas del lindà, principi actiu més utilitzat en els insecticides que es feien servir els anys setanta, un contaminant orgànic persistent, bioacumulable, cancerigen, molt neurotòxic i disruptor endocrí. S’emprava per matar polls i fou prohibit el 2009 en el marc del Conveni d’Estocolm. En alguns països encara s’utilitza, i en d’altres, com es veu en un mapa difós per Ecologistes en Acció, pot reaparèixer. Enterrat com estava, ha reaparegut aquest 2018 a la zona d’O Porriño, a Pontevedra, perquè les pluges i les inundacions l’han fet aflorar. El mateix va passar el 2014 a Sabiñánigo, Osca. I pot aparèixer a l’aeroport de Bilbao, construït sobre un abocador de lindà. A Barcelona fabricava lindà l’empresa Zeltia. On són els residus d’aquesta empresa?

Rodríguez Farré lamenta que els informes sobre aquests perills que es presenten al Comitè de Nous Riscos per a la Salut de la Comissió Europea, del qual n’ha format part, no tiren endavant per l’oposició de les grans empreses: “La indústria presenta contrainformes que diuen que les evidències no són suficients. I passa el que ha passat amb el glifosat, que es continua fabricant perquè hi ha Monsanto darrere”. I no oblidem altres desafiaments, com l’amiant: les fibres, per causa de l’agreujament de les condicions climàtiques, podrien disseminar-se de forma diferent i a llocs imprevistos en els models actuals.

Augment de malalties associades amb els disruptors i alteradors endocrins
Carme Valls-Llobet, metgessa endocrinòloga, autora del llibre ‘Medi ambient i salut. Dones i homes en un món de nous riscos’, alerta de l’augment de les malalties associades amb els disruptors endocrins. Aquestes substàncies químiques, habitualment produïdes per l’ésser humà, alteren i produeixen canvis en l’equilibri hormonal. És el cas de productes com el clor, els herbicides, els pesticides, els bisfenols, els metalls pesants… “Els disruptors endocrins estan àmpliament distribuïts al planeta, al medi ambient, als animals i a les persones i poden afectar les funcions sexuals, la fertilitat, la immunitat, el creixement i el metabolisme”. Eventualment, estan associats amb un augment del càncer de mama, en el cas de les dones, i amb el càncer de pròstata i testicular, en el cas dels homes. La incidència és encara més acusada en els fetus, als quals produeix problemes de desenvolupament, i en els casos més greus, malformacions congènites. Per exemple, de genitals, el que es coneix per “testicles en ascensor”, que estan directament relacionats amb el càncer de testicles.

A la zona de Tarragona, on hi ha la petroquímica, es detecten més casos de malformacions congènites

La doctora Valls assegura que a la zona de Tarragona, on hi ha la petroquímica, es detecten més casos d’aquest tipus de malformacions congènites, però que “no interessa estudiar-ne la relació”. També alerta que quan, pel motiu que sigui, l’aigua tractada amb clor es barreja amb brutícia, hi ha risc que es produeixin trihalometans, que al seu torn poden causar càncer de bufeta. Josep Martí Valls, doctor i membre del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), hi afegeix que no es poden deixar de banda les síndromes de sensibilització central, fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, sensibilitat química múltiple i electrosensibilitat, totes molt invalidants i que han emergit coincidint amb el canvi climàtic. Martí Valls apunta els efectes nocius de la incineració de residus, que generen productes resultants més tòxics que els originals. També els efectes molt negatius dels contaminants orgànics persistents (COP), compostos que resisteixen la degradació i que es dispersen fàcilment.

L’any 2009 es va editar el llibre ‘La nostra contaminació interna’, del catedràtic Miquel Porta, del doctor Ferran Ballester i de la biòloga Elisa Puigdomènech, en el qual es mesuren les concentracions en sang de 19 contaminants orgànics persistents d’una mostra representativa de la població de Catalunya. Entre altres conclusions, estableix que, malgrat ser prohibits des de fa temps, el 85% de les persones analitzades tenen 11,3 d’aquests compostos de mitjana. I les seves concentracions augmenten amb l’edat, són superiors en les persones obeses (acumulació al teixit gras) i en el sexe femení, que pot transmetre aquests tòxics als fetus a través del cordó umbilical i als nadons amb la lactància.

Mosquit tigre / James Gathany/CDC

Globalització de virus tropicals
El canvi climàtic és un potenciador de malalties ja existents. Pot fer que n’apareguin on no n’hi havia, o que en reapareguin d’erradicades. La globalització transporta malalties i les espècies troben nous llocs on adaptar-se. Natàlia Rodríguez Valero, especialista en medicina interna i medicina del viatger al Departament de Salut Internacional i Medicina Tropical de l’Hospital Clínic de Barcelona, mira el futur imminent, cada cop més càlid, i la preocupen un mosquit, el tigre, i tres malalties: el dengue, el chikungunya i el Zika.

El mosquit tigre no és encara l’amenaça que pot arribar a ser. Amb l’augment de la temperatura, la seva capacitat de transmetre malalties, ara molt baixa, millorarà i el podria convertir en eficaç difusor de les tres malalties citades. El tigre adaptat a Catalunya és de l’espècie ‘albopictus’ i el gènere ‘aedes’, el més invasiu del món. Per sobre de 27  °C, l”albopictus’ s’assembla a l”aegypti’, vector eficaç i habitual d’aquestes malalties. Ni el dengue, ni el chikungunya ni el Zika no són malalties autòctones. Per tal que arrelessin, caldria que una persona les importés i que el tigre la piqués en un estadi avançat i en condicions de temperatura alta. Difícil, sí. Però ja no impossible. A Itàlia, al Laci, el tigre perdura tot l’any i el virus chikungunya és una malaltia autòctona. Se n’han confirmat 176 casos. A Europa, un total de 402.

A Catalunya, s’han comptabilitzat 9 casos de Chikungunya importats; del virus dengue, 59 casos també importats, i de la febre vírica del Zika, 33 casos importats. Aquí es poden consultar les xifres de casos de chikungunya, dengue i Zika a Catalunya i en altres zones del món durant el 2017.

Les amenaces s’acosten. El més perillós mosquit del gènere ‘aedes’, l”aegypti’, ja habita a les illes Canàries i a Madeira, i, a més del chikungunya, del dengue i del Zika, pot transmetre la febre groga. Hi ha casos autòctons de malària per ‘Plasmodium vivax’, la més benigna, a Grècia. Els mosquits que la transmeten són d’alguna de les 30 o 40 espècies d”Anopheles’ del total de 400 que estan capacitades. A Catalunya habita l”Anopheles atroparvus’, incapaç d’encomanar-la. També sorprèn que a Madrid, a Castella-la Manxa, a Castella i Lleó i a Extremadura la febre de Crimea-Congo és autòctona. Fa un any, va morir un home que la va encomanar a una infermera, que es va salvar.

A més de les malalties descrites, a Catalunya també es controla la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS), per l’augment de viatgers a la península Aràbiga. I la febre de Lassa, endèmica a l’Àfrica Occidental. El canvi climàtic també influeix en algunes malalties infeccioses com la legionel·losi. O en patologies en les quals l’aigua contaminada sigui determinant. I la doctora Carme Valls assegura que no tan sols les infeccions seran més virulentes, sinó que el sistema immunològic estarà menys preparat.

Com prevenir-ho?
La Generalitat ha establert mecanismes de control de les malalties tropicals i protocols d’actuació. Quan se’n detecta una, s’avisa l’Agència de Salut Pública, que entrevista el pacient. Un cop se sap on ha estat i les característiques dels mosquits de la zona, es prenen les mesures per evitar un brot autòcton. Però no és suficient. Cal prevenir. I no són majoria els i les professionals que han rebut la formació suficient per detectar a temps aquestes malalties emergents. Ho explicava el diari CRÍTIC al reportatge “Alerta climàtica: quins perills afronta la Catalunya de l’any 2040?“: “Ha de ser l’atenció primària, la medicina preventiva, la clau del sistema sanitari i no els hospitals, cars, ineficients energèticament, perillosos i insostenibles. I menys encara els hospitals privats creats per donar beneficis als seus accionistes i corporacions propietàries”.

La prevenció i l’actuació sobre els determinants socials de la salut en són la clau. La responsabilitat és de la conselleria de Salut de la Generalitat i del Govern. I no hi ha notícia que aquesta prevenció a la primària sigui efectiva. L’escalfament, la contaminació, la toxicitat, malmeten la biosfera, l’espai on transcorre la vida. Amb la biosfera emmalaltida, la vida queda amenaçada de mort, tota la vida, no solament la humana, tota la biodiversitat. Els experts consultats alerten que hem de tenir-ne cura i formar-ne part responsablement. Si no ho fem, la Terra es recuperarà, però ‘nosaltres’ i tots els éssers vius podem desaparèixer.

Aquest reportatge és una investigació de Josep Cabayol Virallonga, Siscu Baiges Planas i Ester González Garcia en nom de SICOM. Ha estat publicat originàriament a Crític.

 

    Categories: Canvi climàticSalutEtiquetes: Canvi ClimàticSalut

Emília Briones: "Volem naturalitzar Cornellà per humanitzar-la"

17/09/2018
Lídia Hervás Periodista 17/09/2018 - 10:50

Cornellà de Llobregat ha estat reconeguda amb el European Green Leaf 2019, un premi atorgat per  la Comissió Europea a ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants. El premi reconeix el compromís de Cornellà en transformar-se en una ciutat realment sostenible dins d'una àrea metropolitana d'alta densitat, i que podria ser un model per a altres àrees urbanes compactes. El jurat s'ha mostrat particularment impressionat per les mesures de pacificació del trànsit i per la promoció de modes de transport sostenibles. Hem volgut parlar amb Emília Briones Matamales, Regidora Delegada de l'àrea d'Innovació Urbana per conèixer millor el projecte que ha impressionat Europa.

"Aquest reconeixement ens facilitarà el treball en xarxa amb altres ciutats per compartir bones pràctiques i experiències, i ens obre les portes a col·laborar en projectes d’àmbit internacional"

Què significa per Cornellà de Llobregat haver obtingut el premi European Green Leaf 2019?
Primer de tot, és un reconeixement a la nostra ciutat que, com no pot ser d’una altra manera, ens omple d’orgull. Segon, posa de manifest que municipis com el nostre, amb una alta densitat de població i amb condicionants ambientals que, en principi, podrien semblar adversos, estan fent grans esforços per millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

També, evidentment, ens aporta molta visibilitat en tots els àmbits: català, estatal i europeu. Aquest fet és sobretot rellevant perquè ens facilitarà el treball en xarxa amb altres ciutats (de característiques similars o no) per compartir bones pràctiques i experiències. Alhora, ens obre les portes a col·laborar en projectes d’àmbit internacional.

Per últim, el premi ens anima a continuar impulsant el nostre projecte d’ambientalització de la ciutat, Cornellà Natura, mitjançant el qual volem fer de Cornellà un municipi més amable, més saludable i més sostenible, per tal d’augmentar el benestar de la nostra ciutadania.

"Cornellà Natura és un projecte estratègic de ciutat que, en un horitzó temporal d'una dècada (2016-2026), cerca naturalitzar la ciutat, posant en relleu els seus valors ambientals, socials i paisatgístics"

Les diferents mesures en diferents àmbits s’han posat en marxa a través de Cornellà Natura. Què és Cornellà Natura?
Cornellà Natura és un projecte estratègic de ciutat que, en un horitzó temporal d'una dècada (2016-2026), cerca naturalitzar la ciutat, posant en relleu els seus valors ambientals, socials i paisatgístics. Això suposa endegar actuacions en la línia de la potenciació i millora del patrimoni verd generat durant els darrers anys i el desenvolupament de noves actuacions que cerquin l’encaix de la natura en la ciutat mitjançant la vertebració d’un seguit d’eixos verds.

Quin són els seus objectius concrets?
Les actuacions a realitzar s’han dissenyat a partir d’una anàlisi de la urbanització existent i afecten l’estructura orgànica del territori i a la seva manera de viure i desenvolupar-se. Així doncs, Cornellà Natura s’estructura en coherència amb la distribució d’espais lliures, dels seus equipaments i la vialitat cívica del municipi, i prova de desenvolupar els objectius generals següents:

  • Reforçar el model de ciutat urbana previst d’acord amb el planejament de naturalitzar-la, a fi de fer front a les necessitats ambientals, socials i econòmiques, garantir la cohesió i el desenvolupament sostenible del territori urbà.
  • Potenciar una xarxa de mobilitat sostenible interconnectada entre el transport públic i els recorreguts per a bicicletes i vianants.
  • Planificar i desplegar programes i actuacions que fomentin la millora de la qualitat ambiental.

Aquests objectius generals assenyalen l’horitzó de ciutat moderna que es vol des del punt de vista de la integració del paisatge urbà amb la natura i en la vida quotidiana de la ciutadania.

Quins són els projectes de sostenibilitat més rellevants en els diferents àmbits?

Naturalitzar

Aquest és el gran repte del projecte Cornellà Natura, naturalitzar la ciutat per humanitzar-la.

Volem aconseguir el màxim de superfície verda i treballar-ne la seva connectivitat mitjançant els corredors verds per tal d’:

  1. Obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i la biodiversitat.
  2. Conservar i millorar el patrimoni natural del municipi.
  3. Fer la ciutat més resilient davant de reptes com el canvi climàtic.

El 2018, les actuacions principals en aquest àmbit són:

  • Remodelació dels parcs de Rosa Sensat i Canal de la Infanta i placetes de l’av. Baix Llobregat.
  • Incorporació de verd urbà a les obres de renovació de l’av. Sant Ildefons, av. dels Alps, av. Pablo Picasso i crta. del Prat.
  • Plantació d’escocells, incorporació de jardins verticals i instal·lació de caixes nius.
  • Promoció del verd urbà privat a través de la programació d’activitats educatives i actes per a la ciutadania.

Mobilitat sostenible, saludable i segura

El projecte Cornellà Natura cerca la recuperació d’espais per a les persones i per a l’ús de mitjans de transport com la bicicleta, en un entorn agradable, tranquil i segur. Amb aquest objectiu general, estem treballant en:

  1. L’augment de la mobilitat en transport públic col·lectiu i mitjans no motoritzats (a peu i en bicicleta)
  2. La disminució del efectes negatius generats per l’ús del vehicle privat
  3. La millora de la qualitat ambiental, seguretat viària i eficiència del conjunt del sistema de mobilitat

Les actuacions destacades al 2018, són:

  • Vianalització del carrer Verge de Montserrat al centre de la ciutat.
  • Millora de la seguretat dels 13 trams de carrils bicis ja existents als barri d’Almeda.
  • Calçades de cohabitació en carrers estrets, on el vehicle privat i la bicicleta puguin conviure.
  • Increment de la xarxa ciclable actual de 9.500 metres en 7.600 metres, de manera que comptarem amb un total aproximat de més de 17 Kilòmetres.
  • Inauguració dels nous camins per al gaudi a la zona rural del municipi, que alhora ens aproximin de manera saludable a municipis propers com Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí.
  • Augment del nombre d’aparcaments de bicicletes a centres educatius, equipaments municipals, etc.
  • Desenvolupament d’un projecte de camins escolars als barris d’Almeda i Pedró, que complementen els altres 3 camins escolars ja existents.

Qualitat ambiental

La millora de la qualitat ambiental de la nostra ciutat implica mesures com la gestió integral de l’aire, l’impuls de sistemes energètics més eficients o la reducció dels residus en origen. Alhora, l’augment d’espais verds i el foment de la mobilitat sostenible (objectius del projecte Cornella Natura esmentats anteriorment) incrementen la qualitat de l’entorn urbà i el medi ambient.

En especial, ens concentrem en:

  1. Actuacions per a la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de soroll.
  2. Implantació de mesures per a l’adaptació al canvi Climàtic.
  3. Augment en l’eficàcia de la gestió dels recursos hídrics.
  4. Foment de la prevenció de residus i la recollida selectiva en origen.
  5. Increment de l’eficiència energètica municipal i privada.

Per aquest 2018, distingim les següent actuacions:

  • Aplicació de la ZBE Barcelona rondes al nostre municipi i definició d’una  zona urbana d’atmosfera protegida (ZUAP) al barri Riera.
  • Incorporació de SUDS als parcs municipals i aprofitament de les aigües freàtiques per a usos no prioritaris.
  • Redacció del nou pla de prevenció i gestió de residus, amb la incorporació d’accions com la implantació de la recollida porta a porta comercial.
  • Consolidació de l’oficina d’eficiència energètica, amb actuacions per prevenir la pobresa energètica i incorporació de noves fonts d’energies renovables als equipaments municipals com 7 calderes de biomassa per a les escoles i una instal·lació d’autoconsum fotovoltaic al mercat municipal de Sant Ildefons.

Quan va començar Cornellà a imaginar-se com a ciutat sostenible? Quins van ser els primers passos?
A Cornellà fa prop de 25 anys que treballem vers la sostenibilitat. El primer pas va ser crear el Departament de Medi Ambient, que en aquell moment tenia com a principal tasca fer educació ambiental a diferents nivells (escoles, famílies, etc.). Cal dir que d’ençà fins ara, l’educació ambiental s’ha mantingut com un dels pilars bàsics de les polítiques ambientals de l’Ajuntament.

Com a eina de planificació estratègica del municipi durant molts anys i, a l’igual que la resta de municipis de la província es va comptar amb l’agenda 21 local (aprovada pel Ple al 2002). Aquesta eina s’ha vist substituïda per altres instruments de planificació sectorial com el pla de prevenció i gestió de residus, el pla d’acció d’energia sostenible i clima, el pla director de la bicicleta, etc. I, aquests ara formen part del projecte de ciutat Cornellà Natura, esmentat anteriorment.

"És molt significatiu que un alt percentatge de les propostes ciutadanes dels pressupostos participatius del 2018 estiguin alineades amb els objectius del projecte"

 

Com ha estat aquest procés? Ho ha entès la ciutadania? Heu incorporat la participació?
Des del principi, hem tingut molt clar que  en un projecte d’aquesta magnitud, la comunicació amb la ciutadania és fonamental. Per això, hem incorporat una sèrie de mecanismes informatius de caràcter regular:

  • Reunions informatives.
  • Comunicacions específiques a entitats i ciutadania afectades directament per les obres de transformació.
  • Publicacions als mitjans de comunicació locals.
  • Creació d’una exposició divulgativa del Cornellà Natura, amb el suport de l’AMB, que ha acollit, a dia d’avui, a més de 4.500 visitants.
  • Integració del Cornellà Natura als diversos actes de ciutat.

D’altra banda, els processos de participació deliberativa s’han incorporat principalment en les exposicions publiques de les actuacions urbanístiques, on tots els projectes han tingut un període d’al·legacions.

Finalment, si ens referim a la construcció col·lectiva del projecte amb la ciutadania, Cornellà compta amb múltiples òrgans de corresponsabilitat com són: pressupostos participatius, Consell del medi ambient, Acord Social, etc., on el projecte Cornellà Natura ha estat compartit.

De fet, per a nosaltres és molt significatiu que un alt percentatge de les propostes ciutadanes dels pressupostos participatius del 2018 estiguin alineades amb els objectius del projecte.

"El reconeixement ens anima a continuar treballant en el nostre projecte de transformació de la ciutat"

El premi europeu és un incentiu, imagino per seguir en la mateixa línia, però també una responsabilitat, com a ciutat model per altres ciutats. Heu demostrat que es pot ser sostenible dins una àrea metropolitana d’alta densitat? Quins projectes de futur teniu?
Per suposat. El reconeixement ens anima a continuar treballant en el nostre projecte de transformació de la ciutat. De fet, la presentació de la candidatura ha estat un bon exercici d’autoavaluació del projecte que, alhora,  ens ha obert noves línies de treball que ens ajudaran, de ben segur, a millorar-lo.

Una d’aquestes línies és precisament fer de “Green ambassadors” (ambaixadors verds) del Green Leaf. Per això, per a l’any vinent, 2019, estem començant a programar tota una sèrie d’accions vinculades al premi. A mida que les anem concretant, us anirem informant perquè hi pugueu ser partícips.

 

Categories: BiodiversitatCanvi climàticMobilitatSmart cities/Planificació urbanaMunicipis: Baix LlobregatCorbera de LlobregatEtiquetes: Renaturalització

Més de 700 activitats durant la Setmana Europea de la Mobilitat 2018, del 16 al 22 de setembre

17/09/2018
El món local i les entitats de nou protagonistes en l'organització d'accions

Font: Generalitat de Catalunya i altres

17/09/2018 - 08:45

Sota el lema ‘Combina i mou-te!’, la Setmana Europea de la Mobilitat (SEM) 2018, a més de vetllar per una vida saludable, sostenible i segura, promou la utilització de diferents modes de transport segons el tipus de desplaçament.

Del 16 al 22 de setembre s’organitzaran, amb el suport de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de l’àrea de Barcelona, les Autoritats Territorials de la Mobilitat de Girona, Camp de Tarragona i Lleida, i els Serveis Territorials de Transports de les Terres de l’Ebre, més de 700 activitats. Caminades, pedalades, i dinàmiques sobre qualitat ambiental, per apropar formes de transport més sostenible, segur i saludable enfront del vehicle privat, com el Dia sense cotxes.

Al capdavant d’Europa

Les dades de la Setmana són provisionals, ja que fins el 16 de setembre, dia d’inici de la celebració, els municipis poden adherir-se i informar de les activitats i mesures permanents. Hores d’ara, Catalunya se situa en segona posició, darrera d’Àustria, en nombre d’adhesions d’ajuntaments. Enguany ha obtingut 413 adhesions, de les quals 286 són d’ajuntaments. A més, un 81% dels municipis de més de 10.000 habitants s’hi han adherit.

Es duran a terme més de 700 activitats promogudes per la Comissió Institucional de la Setmana: 233 caminades i 165 pedalades i més de 400 activitats relacionades amb la bicicleta. L’organització implica 413 organismes –286 ajuntaments, 21 consells comarcals i 106 entitats i operadors.

Les accions estan repartides per tot el territori. A Barcelona es faran més de 270 activitats; a Girona i a Lleida, més d’un centenar; al Camp de Tarragona, al voltant de cent, i a les Terres de l’Ebre, una trentena. A més, el Dia sense cotxes se celebrarà a 65 municipis de tot Catalunya.

Alguns exemples

Pel que fa a les activitats promogudes per la Comissió Institucional sobre qualitat ambiental, sis municipis faran una campanya de control de vehicles bruts; s’organitzaran visites a diferents estacions de la xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica a Mont-roig del Camp; diverses unitats mòbils de vigilància de la contaminació atmosfèrica es trobaran repartides a vuit municipis.

En col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, s'organitzaràn diverses sessions del tallers Quin soroll fem? Quin aire respirem? com a complement a diverses accions municipals: l'acció consisteix en escollir dos punts per realitzar mesuraments amb un sonòmetre; un mesurament en un punt amb trànsit elevat de vehicles, i un altre a la zona tranquil·la escollida, sense cotxes.  Els participants ompliran la fitxa de registre anotant els resultats dels mesuraments, i definint la font de soroll detectada, i classificant les mesures dins el rang de l’escala de decibels. 

La Diputació de Barcelona també s'organitzarà el taller Pedalem amb energia i per un aire més net que té com a objectius:  descobrir el potencial de les energies renovables; comprovar com es poden fabricar productes amb l’energia generada amb les bicicletes; promoure l’ús de transports alternatius com la bicicleta per fomentar hàbits de mobilitat més saludables; reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, millorar la qualitat de l’aire i la salut de les persones; i reflexionar sobre els efectes de l’ús excessiu del transport motoritzat en la nostra salut.

A Rubí celebren la Setmana de la Mobilitat amb l’organització d’una nova edició de la bicicletada del Mercat Municipal, els actes commemoratius del centenari de l’arribada del ferrocarril a la ciutat, programats conjuntament per l’Ajuntament i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el ral·li eficient que organitza Som Mobilitat, on es posaran en valor aquells cotxes que hagin fet el recorregut marcat amb el menor consum energètic. Els vehicles sortiran cap a Mataró, passant per Castellbisbal i Santa Perpètua de Mogoda.

Rubí s’adhereix a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura amb un ral·li eficient i la bicicletada del Mercat https://t.co/vG6nnqx1h2 #rubicity pic.twitter.com/tFMIy43tFE

— Ajuntament de Rubí (@AjRubi) 14 de setembre de 2018

A Tarragona, durant aquesta setmana l’Ajuntament té previst dur a terme diverses activitats amb l’objectiu de donar un nou pas per a la conscienciació social sobre la necessitat d’una nova mobilitat urbana, que eviti els efectes negatius derivats de l’ús inadequat del cotxe a la ciutat. Un Parc d’educació viària, una exposició i proves de vehicles ecològics (elèctrics i similars) i simuladors de conducció segura (motos) patrocinat per la marca Honda.

A Lleida organitzaran una pedalada popular o una Macro-enquesta de mobilitat escolar. El Museu del Clima i de la Ciència de Lleida acollirà el 22 de setembre una Fira de Mobilitat elèctrica que inclourà una concentració de cotxes elèctrics, amb exposició i demostració així com un cicle de conferències sobre aquesta modalitat de mobilitat: la bicicleta elèctrica a Lleida, el cotxe elèctric i com gestionar la recàrrega del vehicle en una comunitat de propietaris.

Dissabte 22 t'esperem a la Fira de la Mobilitat elèctrica, on hi trobaràs una mostra de vehicles elèctrics, demostracions i conferències. On? Al Museu del Clima i la Ciència, de 10 a 14 h.
Entre tots farem una Lleida més sostenible!#jofaiglleidaenverd @paeriacomunica pic.twitter.com/dUVzv8VROH

— Lleida en verd (@lleidaenverd) 14 de setembre de 2018

A Sant Cugat del Vallès també organitzaran diverses activitats com el taller Aprèn a anar en bicicleta, una Pedalada popular o un circuit de karts a pedals per a nens i nenes.

Activitats arreu del país

En resum, a la demarcació de Barcelona, 106 ajuntaments, 21 empreses/operadors i un consell comarcal s’han organitzat al voltant de 700 mesures permanents; 64 caminades; més d’un centenar de pedalades o activitats relacionades amb la bicicleta; i dues curses de transport, una urbana i una altra d’interurbana.

A la de Girona, 64 ajuntaments, sis consells comarcals, set entitats i quetre operadors realitzaran unes 180 mesures permanents; 40 caminades; una cinquantena d’activitats relacionades amb la bicicleta; i una cursa de transport interurbana.

A Lleida s’hi han adherit 70 ajuntaments, vuit consells comarcals i 52 entitats amb més de 150 mesures permanents, 86 caminades; una cinquantena de pedalades o activitats relacionades amb la bicicleta; i una cursa de transport interurbana i una d’escolar.

A Tarragona i Terres de l’Ebre 46 ajuntaments, cinc consells comarcals i 10 empreses / operadors s’encarregaran de més de 100 mesures permanents; 43 caminades; una trentena de pedalades o activitats relacionades amb la bicicleta; una cursa de transport urbana a Tarragona, i una d’interurbana.

Més de 1.100 mesures permanents

Les mesures permanents són aquelles accions que els organismes adherits mantenen més enllà de la Setmana. Les més habituals són les relacionades amb l’accessibilitat –creació de rampes per a cadires de rodes, rebaixada de voreres, ampliació de voreres, etc.–; la conversió en zones de vianants –creació o ampliació dels itineraris i zones de vianants, millores de les seves infraestructures, ampliació o creació de noves vies verdes, etc.– i la gestió de la mobilitat –promoció de l’adopció de plans de mobilitat sostenible per a col·legis, llançament de campanyes de sensibilització, elaboració de materials educatius, accés restringit al centre de la ciutat de manera permanent, etc.–.

També s’impulsen mesures relacionades amb la distribució de mercaderies, noves formes d’ús racional del cotxe, moderació del trànsit i sistemes de control d’accés, transport públic, noves instal·lacions per a bicicletes o millora de les existents. Enguany també s’han afegit mesures com la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, la introducció de bicicletes de càrrega o la prova de vehicles automatitzats.

La Setmana a les xarxes socials

En el marc de la Setmana, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha organitzat la setena edició del concurs fotogràfic a través de la xarxa social Instagram, “Clic Mob!”, del 12 al 26 de setembre. Els participants han de publicar imatges sobre el transport i la mobilitat sostenible i les activitats que es realitzen durant la Setmana amb l’etiqueta #mobilitat2018. La novetat d’aquest any és la incorporació del vídeo en el concurs, d’aquesta manera els amants de les imatges en moviment podran participar-hi amb un vídeo de com a màxim 30”, un boomerang o un gif animat. Els participants podran optar a un dels tres premis següents:

Premi FOTO: Un abonament de transport públic per a tot un any.

Premi VÍDEO: Una estada a la Vall de Núria. Vàlid per una estada d’una nit per a dues persones a l’Hotel Vall de Núria en règim de dormir més esmorzar. Cal consultar disponibilitat abans de fer la reserva. Vàlid per a la temporada d’hivern 2018/2019.

Premi DIFUSIÓ: Un bitllet a Port Aventura per a dues persones. Vàlid per a dos bitllets combinats amb el parc Port Aventura World. Inclou el desplaçament d'anada i tornada des de qualsevol estació de Rodalies de Catalunya i l'entrada d'un dia al parc.

Per consultar totes les activitats, la Setmana Europea de la Mobilitat compta amb un web adaptable a qualsevol dispositiu. La plataforma ofereix  tota la informació de la Setmana: adhesions, agenda d’activitats, mapa d’activitats, entre d’altres, i també permet la possibilitat de subscriure’s per rebre les notícies via RSS.

La comissió institucional de la Setmana de la Mobilitat va apropar-se a la Setmana europea adoptant el nom europeu. Per tant, a partir d’aquesta edició, la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura s’ha passat a anomenar Setmana Europea de la Mobilitat.

 

Etiquetes: setmana mobilitat 2018Categories: Mobilitat

Barcelona vol ser una ciutat més verda i menys contaminada per la Setmana de la Mobilitat

16/09/2018

Font: Ajuntament de Barcelona i Betevé

16/09/2018 - 08:13

Del 16 al 22 de setembre se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat 2018 a Barcelona, amb més de quaranta activitats per promoure hàbits de mobilitat sostenibles, segurs i saludables. La setmana es clourà amb el ja tradicional Dia sense Cotxes, durant el qual es tallaran la via Laietana i el carrer Gran de Gràcia.

La mobilitat sostenible és clau per construir una ciutat més verda, més confortable i menys contaminada. Fer servir el transport públic i desplaçar-se d’una manera sostenible (en vehicle elèctric, a peu o en bicicleta) millora la qualitat de l’aire, ajuda a prevenir els accidents de trànsit, redueix les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i contribueix a un consum racional dels recursos energètics.

L’objectiu de la Setmana Europea de la Mobilitat és conscienciar la ciutadania sobre l’impacte mediambiental del transport i la importància d’apostar per mitjans de desplaçament més saludables i sostenibles. A més, la transformació dels hàbits de transport va acompanyada d’una recuperació de l’espai públic per a la ciutadania, que fa possible aquest canvi cap a una mobilitat més eficient i més respectuosa amb el medi ambient. Totes aquestes accions formen part de l’estratègia municipal i es recullen en el Pla de mobilitat urbana (PMU) 2013-2018.

La celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat també donarà peu a l’estrena del nou web de mobilitat de l’Ajuntament, un nou portal actualitzat en l’aspecte tècnic i de continguts que prioritzarà els serveis municipals més consultats.

“Combina i mou-te!”

Enguany amb el lema “Combina i mou-te!” es vol destacar la importància de fer servir diferents mitjans de transport segons el tipus de desplaçament. Amb freqüència, els usuaris i les usuàries de vehicles motoritzats fan servir el mateix mitjà de transport per a tots els seus desplaçaments. L’ampliació de la xarxa de transport públic i la millora de les connexions a peu i en bicicleta obre la porta a una diversitat de la mobilitat a disposició de tota la ciutadania, perquè es pugui escollir en cada moment quina és la millor manera de moure’s per la ciutat. Així, per arribar a qualsevol punt de la ciutat, es poden combinar les diferents opcions per fer el trajecte més eficient i saludable.

Més de quaranta activitats entorn de la mobilitat sostenible a Barcelona

El programa de la Setmana Europea de la Mobilitat inclou més de quaranta activitats distribuïdes arreu de la ciutat, entre les quals destaquen les següents:

Dia Mundial sense Cotxes – “La Mercè respira!”

Enguany el Dia Mundial sense Cotxes coincideix amb la celebració de les Festes de la Mercè, una circumstància que ha propiciat la fusió d’ambdós esdeveniments en una jornada anomenada “La Mercè respira!”. D’aquesta manera, la Mercè suma al seu programa la mobilitat sostenible i segura amb un grapat d’activitats que es duran a terme durant el dissabte 22 de setembre.

L’esdeveniment principal d’aquesta jornada serà “La via Laietana respira amb la mobilitat sostenible”, i comportarà la transformació d’un tram d’aquest gran eix de la ciutat en una via pacificada, un espai lliure de vehicles motoritzats que serà l’escenari d’un grapat d’activitats: propostes esportives, artístiques i d’oci, amb classes magistrals de ioga, circ i swing, un parc de patinatge i una roller disco, a més de tallers de reciclatge.

El carrer Gran de Gràcia també serà protagonista d’aquesta jornada, en què, com cada any, es tallarà el trànsit entre l’avinguda Diagonal i la rambla de Prat, entre les 17.00 i les 21.00 hores. Sobre les afectacions i recomanacions de mobilitat a tota la ciutat, el 010 oferirà informació actualitzada, que es podrà seguir a través de les etiquetes #BCNsensecotxes i #MercèRespira.

Parking Day

La recuperació de l’espai públic a la ciutat s’estendrà a les places d’aparcament durant el dia 21 de setembre, una iniciativa que va sorgir a San Francisco l’any 2005 i que enguany ja se celebra a 200 municipis d’arreu del món. L’objectiu és reivindicar un model de ciutat centrat en les persones i en el medi ambient i visibilitzar el potencial de l’espai que normalment ocupen els vehicles motoritzats.

Cursa de Transports 

El 19 de setembre tindrà lloc aquesta particular cursa, que té com a objectiu comparar els temps de viatge, el consum energètic, el cost econòmic i les emissions contaminants dels diferents mitjans de desplaçament. Participants a peu, en bicicleta, amb patins, amb transport públic, amb moto i amb cotxe competiran per assolir la mobilitat més sostenible i saludable.

Expoelèctric 

Tot i que no coincideix amb les dates de la Setmana Europea de la Mobilitat, ja que tindrà lloc el cap de setmana del 6 i 7 d’octubre, aquesta fira d’exposició de vehicles elèctrics, tecnologies eficients i autoconsumforma part del programa d’activitats per aportar innovació i avantguarda entorn de la mobilitat sostenible.

 

Municipis: BarcelonèsBarcelonaEtiquetes: setmana mobilitat 2018Categories: Mobilitat

Pere Alzina: "De vegades coneixem millor la fauna i biodiversitat més llunyana que la que tenim al costat"

14/09/2018

Font: Carme Escales. El Periódico

14/09/2018 - 17:38

Vet aquí una bona presa de Félix Rodríguez de la Fuente. Pere Alzina (Arenys de Mar, 1967) va ser un de tants nens que mantenia la seva mirada clavada a la pantalla del televisor mentre la peculiar veu de l’‘amic Félix’ detallava com unes bèsties en devoraven d’altres. El medi natural va ser l’espai de joc d’aquest biòleg durant la seva infantesa i adolescència. Amb els seus companys de colla buscava bolets i cargols, i simulaven trinxeres armats amb branques d’arbustos. Pescar pops i congres i construir-se coves al costat de les roques eren altres dels seus plans.

Divertiment altament sostenible.
Anàvem i veníem de l’escola a peu. Teníem ganes de córrer i explorar llocs desconeguts. No era ni millor ni pitjor que els jocs actuals, però era molt diferent, i és una cosa que conforma la teva personalitat.

I en el seu cas també el camí laboral.
A mi ja m’agradaven els temes de naturalesa, però també la música, l’art, la literatura i la filosofia. I un germà caputxí, el pare Lluís de Reus, que cuidava un jardí botànic al convent d’Arenys, ens va portar una setmana a caminar per la muntanya. Vam anar a La Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà) i va ser un viatge iniciàtic per a mi, el primer gran detonador. El pare Lluís era un humanista, coneixia la naturalesa i la filosofia.

Sempre hi ha un gran mestre que marca.
I en vaig tenir d’altres. L’Ajuntament d’Arenys organitzava activitats d’estiu. Jo volia fer un curs de mamífers, però no hi va haver prou gent i em vaig apuntar al que sí que tenia quòrum, el d’ocells. Vaig pensar que seria un rotllo. El professor era un tal Martí Boada. El científic naturalista i geògraf encara no era gaire conegut, però en aquell curs ens va captivar a tots, va ser una meravella. Més tard vaig conèixer i vaig treballar al costat de Jordi Sargatal, l’ornitòleg que va dirigir el Parc Natural dels Aigüamolls de l’Empordà i la Fundació Territori i Paisatge.

"L’acció local és molt important i és que quan mires les coses amb detall veus molt més"

¿Què va aprendre d’aquests dos grans referents en l’estudi de la naturalesa?
Em va quedar sobretot la seva manera de transmetre la seva passió i entusiasme, la seva acció. Amb un pressupost molt limitat aconseguien fer moltes coses. I no anaven amb el pilot automàtic, no. Ells anaven sempre més enllà, en les seves explicacions i la seva tasca. Amb ells i a l’Escola de Natura del Corredor, vaig descobrir que hi havia gent que es guanyava la vida fent el que a mi m’agradava. I després de Biologia vaig fer un màster en enginyeria i gestió ambiental sobre aigües, residus, contaminació, aire...

Tot el que avui preocupa molt més.
De la meva participació en auditories ambientals i consultoria en temes de medi ambient, tinc clares dues idees: que l’acció local és molt important i que quan mires les coses amb detall veus molt més, però solem anar amb el nas apuntant a terra. Estaria bé que tothom conegués el cicle de l’energia del seu poble o ciutat, d’on venen la llum i l’aigua i on van els residus. Però sense tremendisme, el món no s’acaba, però és bo saber el que va bé i el que cal decidir. Prendre consciència.

Podeu llegir l'entrevista complerta aquí

 

Categories: Biodiversitat

L’Expoelectric compta en la seva 8a edició amb la màxima presència de la indústria del motor i l’energia

14/09/2018
La fira del vehicle elèctric reunirà a l’Arc de Triomf 60 expositors14/09/2018 - 17:17

Del 4 al 7 d’octubre a Barcelona torna l’Expoelectric, una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, ENGINYERS BCN i l’Area Metropolitana de Barcelona. Amb activitats totalment gratuïtes per a tots els públics, l’esdeveniment apropa el vehicle de zero emissions i tota la tecnologia que l’envolta als ciutadans. Com a novetat també d’enguany, l’Expoelectric serà la primera cita que practica l’autoconsum, entès com la producció d’electricitat per al consum propi.

L’Expoelectric, l’esdeveniment més important de vehicles elèctrics del sud d’Europa, torna a Barcelona del 4 al 7 d’octubre per celebrar la seva 8a edició, i ho fa amb la màxima presència de la indústria del motor i de l’energia. La cita, plenament consolidada a la ciutat comtal, incorpora cada any nous expositors i ofereix noves propostes i activitats, fet que confirma l’auge de la mobilitat elèctrica a la nostra societat.

L’Expoelectric, impulsat per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català d’Energia, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, ENGINYERS BCN i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), comptarà enguany amb la participació de 60 expositors a l’Arc de Triomf, els dies 6 i 7 d’octubre. Participen marques automobilístiques de renom com Nissan, Volkswagen, Renault, KIA, Jaguar-Land Rover i BMWi, entre les principals, així com empreses que ofereixen solucions per al vehicle elèctric i companyies que utilitzen vehicles elèctrics a la seva flota. Ibil és la companyia que farà de gestor de càrrega per a l’edició d’enguany.

 

A més a més, la cita dona un pas endavant en aquesta nova edició i es convertirà en la primera fira del sud d’Europa que s’abasteix energèticament mitjançant l’autoconsum fotovoltaic i disposa de vehicles interconnectats a la xarxa (V2G). Un sistema que permet interaccionar de forma bidireccional als vehicles elèctrics amb la xarxa elèctrica. En aquest sentit, gran part de l’electricitat de l’esdeveniment serà subministrada per una anella energètica que es proveirà d’energia elèctrica d’origen renovable, generada localment amb plaques fotovoltaiques, bateries d’emmagatzematge i les aportacions energètiques procedents de vehicles.

L’Expoelectric es consolida com l’aparador de les últimes novetats entorn la mobilitat sostenible
Un any més, els visitants tindran l’oportunitat de conèixer i provar a l’Expotest els últims models de vehicles elèctrics i híbrids endollables com els Nissan LEAF i e-NV200, els Volkswagen e-Golf i e-Up, els Renault Kangoo, Zoe i Twizy, els KIA Soul EV, Niro PHEV i Optima PHEV, el Jaguar I-PACE i Land Rover Range Rover Sport PHEV, i el BMW i3. També es disposarà d’un circuit tancat de proves especial per a motocicletes i bicicletes elèctriques i d’un circuït en trànsit obert per a les proves de cotxes, el Test & Drive, que aquest 2018 compta amb la col·laboració de la plataforma LIVE, una iniciativa público-privada destinada al desenvolupament de la mobilitat sostenible a Barcelona i Catalunya a través de projectes basats en la sostenibilitat, polítiques estratègiques i crear xarxa de coneixement i difusió d'informació. Aquest any, com a novetat, LIVE impartirà a l’Expoelectric el taller “Carregar el teu vehicle a casa, net i fàcil”, amb la finalitat de donar resposta als visitants a aquells dubtes que sorgeixen en el moment de tramitar i instal·lar un endoll per carregar el vehicle elèctric a casa.

L’Expoelectric és pioner en desenvolupar iniciatives úniques a nivell europeu que fomenten l’eficiència i l’estalvi energètic com l’e-Casa, “la llar eficient endollada al vehicle elèctric”, promoguda per l’Institut Català d’Energia amb la col·laboració de Webatt, Sud Energies Renovables i Nissan , que mostra als ciutadans com s’abasteix amb l’energia del sol i la que li proporcionen les bateries del vehicle elèctric.

L’e-Concert, el concert musical en directe que té lloc al mateix temps que circulen vehicles elèctrics al voltant, entre l’escenari i l’auditori, i que compta de nou amb el patrocini de Catalana Occidente, és una altra de les iniciatives pioneres a nivell europeu posada en marxa per l’Expoelectric.

En la cita d’enguany, tornen també els e-Col·loquis una activitat que té una gran acollida entre el públic assistent al ser un espai de debat obert a tots els visitants on poden participar amb les seves opinions i preguntes sobre el vehicle elèctric i que un panell d’experts s’encarregarà de resoldre.

L’Expoelectric també aproparà la mobilitat de zero emissions als més petits amb els circuits de motos elèctriques i de karts elèctrics, combinats amb xerrades sobre seguretat viària i jocs infantils, per sensibilitzar els infants sobre la importància d’adquirir uns hàbits de consum energètic sostenibles i responsables en tots els àmbits.

Les e-Jornades s’incorporen en aquesta 8a edició al ventall d’activitats, el 4 i 5 d’octubre

L’Expoelectric compta en aquesta nova edició amb les e-Jornades, un espai dirigit als professionals del sector amb l’objectiu de debatre sobre el present i el futur del vehicle elèctric, amb un programa de conferències, que tindran lloc el 4 d’octubre a la Diputació de Barcelona (Escola industrial), i el 5 d’octubre a la seu d'ENGINYERS BCN.- e-Jornades – 1a jornada. Diputació de Barcelona: programa i inscripcions

e-Jornades – 2a jornada. ENGINYERS BCN: programa i inscripcions

Les e-Jornades tenen la finalitat de buscar solucions per superar les dificultats actuals, tant administratives com tecnològiques, amb les que es troba el vehicle elèctric; promoure entre els enginyers la cerca de millores en el desenvolupament d’aquesta tecnologia; educar i difondre sobre la diversitat de vehicles elèctrics que ja hi ha disponibles al mercat; i establir les línies d’actuació per a un correcte traspàs social cap a la mobilitat sostenible.

 

Etiquetes: expoelèctricvehicle elèctricCategories: EnergiaMobilitat

Gairebé 1,7 milions de llars estan en risc de perdre les ajudes per pagar la llum

14/09/2018

ELENA FREIXA. Diari ARA

14/09/2018 - 13:44

Un quadre de comptadors de la llum en un bloc de pisos a Barcelona. / CRISTINA CALDERER

El bo social ajuda cada mes 2,44 milions de llars a tot l’Estat a poder fer front al pagament del rebut de la llum. La xifra de perceptors d’aquestes bonificacions hauria de ser molt més alta, gairebé el doble tenint en compte les llars que pateixen pobresa energètica a Espanya, tal com ha reconegut la mateixa ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. A més, pràcticament tres quartes parts dels consumidors que actualment perceben l’ajuda podrien deixar d’ingressar-la el mes que ve, quan entri en vigor el nou bo social -amb nous requisits- i si no s’han inscrit i presentat la documentació correcta abans del 8 d’octubre vinent.

A hores d’ara hi ha 706.285 consumidors que tenen aprovat el nou bo social i que, per tant, tenen garantida la bonificació, segons les dades del ministeri a dia 4 de setembre. La xifra representa menys d’una tercera part dels que actualment constaven inscrits com a beneficiaris de l’antic bo. El risc de desprotecció amenaça, doncs, gairebé 1,7 milions de clients, que tenen menys d’un mes per presentar la sol·licitud a les companyies elèctriques que tramiten aquestes ajudes.

Tant el ministeri com les companyies elèctriques defensen que estan impulsant campanyes d’informació sobre els tràmits que han de fer els clients per seguir beneficiant-se de les ajudes. Fonts d’Endesa especifiquen que, a part de la comunicació tradicional per correu, s’ha creat una aplicació mòbil específica per tramitar el nou bo, i que també s’ha contactat amb els serveis socials municipals per formar-los en les noves condicions que entraran en vigor pròximament.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que és crítica amb l’abast “limitat” que tindrà el futur bo social, lamenta la burocràcia a la qual se sotmet els consumidors. “La tramitació és feixuga i complexa”, sosté la portaveu de la plataforma, Maria Campuzano, al·legant les queixes que els usuaris els estan fent arribar. “Hi ha oficines d’atenció al client que estan obertes fins a les vuit del vespre, però quan els demandants del bo social hi arriben els diuen que aquest tràmit només es pot fer fins a les cinc de la tarda”, afegeix. Segons l’APE, la situació de risc en què poden quedar molts consumidors vulnerables és especialment delicada “a les portes de la tardor, quan les factures de la llum acostumen a anar a l’alça”. Temen que els clients que quedin sense el paraigua del bo social, encara que sigui de manera temporal, hagin d’afrontar unes despeses superiors a les que poden, i que això generi un risc real d’impagaments.

Podeu llegir l'article complert aquí

 

Etiquetes: pobresa energèticaCategories: EconomiaEnergia

L'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera va estalviar més de 20.000 euros en la despesa energètica municipal de 2017

12/09/2018
12/09/2018 - 20:09

Des d’abril de 2015 el municipi s’abasteix d’energia renovable. Amb aquesta mesura s’han reduït progressivament les emissions de CO2  associades als consums elèctrics dels edificis municipals i l’enllumenat públic fins arribar a valors d’emissions nuls. 

La factura energètica municipal de 2017 va ser de 328.055 €, cost equivalent a 29,1 € per habitant. Aquesta despesa és un 6,1% inferior a la de l’any anterior, i s’ha assolit gràcies a la reducció del preu de l’electricitat i, en menor mesura, del consum en l’enllumenat públic. L’any 2017 ha resultat el més econòmic dels últims cinc anys i la disminució s’ha produït en els subministraments elèctrics, mentre que la factura del gas natural ha augmentat.

El consum energètic municipal el 2017 va ser un 4,7% superior al de l’any anterior. Es van consumir 2.747.316 kWh d’electricitat, el 65% en edificis municipals i el 35% en enllumenat públic. L’augment del consum es va produir en els equipaments, mentre que es va reduir lleugerament en l’enllumenat públic.  

Pel que fa a la distribució, el principal consum energètic en els edificis municipals ha tingut lloc en els equipaments educatius (45%), seguits dels esportius (20%), els culturals (11%), els d’oficines (10%) i els de bombeig (4%).

 

Categories: Canvi climàticEconomiaEnergia

Sant Sadurní estrenarà un cotxe elèctric compartit

12/09/2018

Font: Ajuntament de Sant Sadurní

12/09/2018 - 19:18

L'Ajuntament de Sant Sadurní, gràcies a un acord amb l'empresa MEC Carsharing, posarà a disposició de la ciutadania un nou servei de cotxe elèctric compartit i respectuós amb el medi ambient. Es podrà reservar i pagar a través d'una aplicació mòbil.

Aquell que ho desitgi, es podrà descarregar l'aplicació mòbil, donar-se d'alta i reservar el vehicle per hores, pagant a través de la pròpia aplicació, que mostrarà l'import indicat depenent de les hores reservades. El servei inclou l'assegurança del vehicle, la neteja, la càrrega i el manteniment, a banda dels peatges de la Generalitat de Catalunya, que, al ser un vehicle elèctric són gratuïts en dies feiners no festius.

En horari de matí, el vehicle estarà a disposició dels treballadors de l'Ajuntament, mentre que, a la tarda, estarà obert a la ciutadania.

Aquest nou servei, que actualment es troba en període de proves internes, es presentarà el proper 29 de setembre coincidint amb la setmana de la mobilitat i entrarà en funcionament l'1 d'octubre.

 

Categories: EnergiaMobilitat

Es reparteixen 82.000 Agendes Escolars i 6.500 calendaris de Medi Ambient a alumnes de 112 municipis

12/09/2018
12/09/2018 - 13:36

Més de 82.000 agendes escolars i 6.500 calendaris del Medi Ambient ja estan a les aules de centres escolars de 112 municipis de Catalunya per al curs 2018-2019. L'agenda i el calendari són recursos d'educació ambiental adreçats respectivament a l'alumnat de secundària i primària, que la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat elaboren des de ja fa disset anys.

Com a novetat d’enguany i amb la voluntat de fer més visible el missatge ambiental, l’Agenda Escolar s’estrena a Instagram amb l’usuari @agendaescolardiba. També es pot consultar al facebook i a l’adreça web agendaescolar.diba.cat.

Aquests materials són, alhora, una contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, als quals la Diputació de Barcelona també hi està compromesa com a administració. 

Les agendes i els calendaris d’aquest nou curs escolar conviden els alumnes a connectar-se al món i recorden que les nostres accions, per petites i insignificants que puguin semblar, poden tenir efectes a curt, mitjà o llarg termini.

Les agendes contenen els apartats característics d'una agenda escolar amb la particularitat que al llarg del curs s'inclouen continguts relacionats amb la sostenibilitat, en forma d'activitats o informacions setmanals diverses.

En aquests projectes hi ha participat també la Diputació d’Osca, de manera que, com ja és habitual, les agendes i els calendaris es tradueixen al castellà i s’adapten a les particularitats del seu territori.

 

Etiquetes: agenda escolarCategories: Educació ambiental

El Delta de Birding Festival destinarà els seus beneficis a estudiar el declivi de la tórtora europea

11/09/2018

Font: Ecodiari

11/09/2018 - 17:26

Tórtora europea (Streptopelia turtur) SeoBirdLife

La tórtora europea ha passat de ser una au molt abundant en zones rurals de gran part d'Europa a estar en perill d'extinció. Per ajudar a evitar la seua desaparició, els beneficis del Delta Birding Festival 2018, que se celebrarà a Amposta del 21 al 23 de setembre, seran dedicats a estudiar les rutes migratòries de les poblacions estables d'estes aus, en contraposició a les poblacions en declivi.

El projecte, que ha estat iniciat ja, consisteix a marcar tórtores amb dispositius de seguiment a distància, des d'emissors de ràdio a GPS, i la seua durada serà de diversos anys.

El Delta de Birding Festival és l'esdeveniment més important de la Mediterrània per als amants dels ocells i la natura. Organitzat per la Fundació Catalunya-La Pedrera, l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i la botiga de naturalesa ORYX, té lloc cada any, des de fa cinc, al sud del Delta de l'Ebre. En esta ocasió, serà celebrat del 21 al 23 de setembre.

Entre les activitats d'esta edició, la Fundació Ecoagroturismo mostrarà en què consisteix el ecobirding i quins són els requisits que han de complir-se per a realitzar esta activitat. Esta ponència, amb el títol "Ecobirding tour: prepara't per veure aus de manera més responsable", tindrà lloc el diumenge 23 de setembre a les 10 del matí.

"Espanya és el país d'Europa amb major varietat d'espècies -més de 500- i ecosistemes per gaudir de l'observació d'aus", comenta Mireia Cabrero, coordinadora de ecobirding. "En observar animals silvestres, cal tenir en compte que el respecte per la fauna és el més important, per sobre d'una bona fotografia" afegeix l'aragonesa.

Tallers, cursos, conferències, concursos ... formen l'àmplia oferta del Delta Birding Festival 2018. L'esdeveniment inclou també sortides fotogràfiques per a l'observació d'aus. I experts internacionals també acudiran en esta edició per contribuir amb el seu coneixement al que constitueix l'únic festival ornitològic que se celebra a Catalunya.

 

Etiquetes: Delta de l'Ebreocells

Aigüestortes, a punt de ser reconegut com a Reserva Starlight per la Unesco

10/09/2018
La fundació certificarà que el cel té una qualitat excel·lent per a l'observació d'astres i, a més, és un exemple de protecció i conservació d'espècies que necessiten la foscor de la nit per sobreviure12/09/2018 - 09:46 El parc organitzarà sortides nocturnes per observar els astres (Font: Joan Masdeu Viñas / Parc Nacional d'Aigüestortes)

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici encara la recta final per ser reconegut com a Reserva i Destinació Turística per la Fundació Starlight, vinculada a la Unesco. Aquesta fundació certificarà, a partir de l'octubre, que tant el parc com la seva perifèria compleixen els requisits per rebre aquesta distinció; és a dir, que el cel té una qualitat excel·lent per a l'observació d'astres i, a més, és un exemple de protecció i conservació d'espècies que necessiten la foscor de la nit per sobreviure.

El president del patronat del parc, Josep Enric Llebot, ha explicat que, tot i que hi ha algunes condicions que "no poden controlar", sí que poden fer-ho amb "la foscor".

"Hi ha d'haver, com a mínim, un 50% de dies que no estigui núvol. Perquè, per molt bon cel que tinguem, si hi ha molts dies que està núvol, llavors ja no serveix. Això no ho podem controlar. Però si que podem controlar la foscor. La foscor vol dir que, en aquests llocs on es poden fer observacions del cel, més enllà de 8 graus d'alçada sobre l'horitzó no ha d'haver-hi pertorbació lumínica."

El parc ja ha superat pràcticament tots els tràmits, que es van iniciar el 2016 i van culminar amb la visita dels auditors aquest mes de juny. Aquests auditors van fer un informe favorable de la candidatura del parc nacional i ara s'està a l'espera d'un darrer tràmit administratiu per aconseguir el certificat.

El cel del parc té una qualitat excel·lent per a l'observació d'astres. (Font: Toni Fernández / Parc Nacional d'Aigüestortes)

La certificació ampliarà el ventall d'activitats a la zona del parc i s'espera que generi activitat econòmica a través del turisme astronòmic. Aquest indret, que va comptar amb més de mig milió de visitants l'any passat, espera augmentar les visites quan s'organitzin sortides nocturnes.

La directora del parc, Mercè Aniz, ha explicat que ja s'ha dissenyat un pla d'actuacions futures per quan arribi el certificat. Entre aquestes actuacions destaca formar monitors per fer sortides d'observació del cel, crear productes específics d'astronomia i vetllar per la conservació de la cultura de la zona relacionada amb el cel, les collites i els astres.

Actualment hi ha 21 destinacions i 10 reserves Starlight, en llocs tan diversos com el Canadà, Xile, Portugal, les Canàries o Catalunya, on, l'any 2013, el Montsec va ser declarat reserva Starlight.

 

 

Etiquetes: contaminació lluminosacontaminació lumínicaCategories: Contaminació

Catalunya, Andorra i França creen el Parc Pirinenc de les Tres Nacions

10/09/2018
Servirà per a la promoció turística conjunta, la dinamització socioeconòmica i els intercanvis en matèria de sostenibilitat i patrimoni natural.10/09/2018 - 11:25

El Parc Pirinenc de les Tres Nacions suma més de 428.700 hectàrees i 158 municipis, 15 de catalans, dos d’andorrans i 141 de francesos. Servirà per a la promoció turística conjunta, la dinamització socioeconòmica i els intercanvis en matèria de sostenibilitat i patrimoni natural. El Parc Pirinenc de les Tres Nacions és una marca d’identitat comuna per millorar la gestió i promoció d’una de les àrees transfrontereres protegides més extenses d’Europa, entre Catalunya, Andorra i França.

Aquest 24 d’agost s’ha signat el protocol del creació del Parc, l’acte, que s’ha celebrat al Centre d’Interpretació del Comapedrosa (Andorra), ha servit per materialitzar el compromís de les parts amb aquest projecte que es va començar a gestar fa nou anys amb la creació del Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises.  Va ser el ja difunt pirineista Michel Sebastien, gran apassionat de la muntanya, el paisatge i la conservació de la natura, qui va començar a posar sobre la taula la idea de crear un espai transfronterer protegit per millorar la gestió del seu patrimoni més enllà de les fronteres administratives.

A més,  l’elevat interès científic dels quatre espais naturals protegits, juntament amb els esforços que s’hi realitzen per a la conservació i la protecció de la biodiversitat i el seu desenvolupament econòmic i humà, recomanen la cerca conjunta d’un reconeixement internacional.

El protocol per la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions ha estat signat per Damià Calvet,  conseller de Territori i Sostenibilitat, en representació del Parc Natural de l’Alt Pirineu; David Baró, cònsol major de la Massana i president de l’òrgan rector del Parc Natural comunal de les Valls del Comapedrosa (Andorra), Josep Àngel Mortés, cònsol major d'Ordino i president de l´òrgan rector del  Parc Natural de la Vall de Sorteny (Andorra) i André Rouch, president del Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises (França).

Hàbitat de la sargantana pallaresa
Les quatre parts signatàries aportaran al projecte recursos materials i personals per col·laborar i avançar en accions conjuntes. En aquest sentit, treballaran per obtenir el finançament necessari per impulsar un pla d’accions, mitjançant fons propis i fons europeus, especialment els Interreg POCTEFA (Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra) o d’altres d’interès, com els  LIFE o FEDER.

El Parc Pirinenc de les Tres Nacions  té com a principals atractius ser una de les zones dels Pirineus més ben conservades. Destaca la presència de la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi), un endemisme exclusiu mundial. També hi són presents les majors poblacions d’espècies de fauna pirinenca en perill d’extinció, com l’almesquera, la perdiu blanca, el gall fer i l’os bru, així com l’herc,  reintroduït el 2014, i diverses races domèstiques indígenes com ara l’ovella xisqueta, l'aranesa i tarasconesa,  el cavall Castillonnais, el català pirinenc, i la vaca bruna, la pallaresa i la casta.

A més, acull una molt bona representació dels hàbitats de boscos subalpins i montans de coníferes i caducifolis dels Pirineus, prats alpins, estanys i molleres d’alta muntanya amb un bon estat de conservació. Cal posar en valor que estan representats tots els estatges vegetals pirinencs, des de la plana atlàntica, a la muntanya submediterrània, passant pels diferents estatges altitudinals i d’exposició. També destaca el manteniment d’una activitat ramadera extensiva activa que contribueix a conservar un paisatge de mosaic divers de prats florits, pastures, matollars i boscos, i un patrimoni cultural associat en forma de cabanes, camins ramaders, pletes, orris i bordes.

Alt valor paisatgístic
La línia fronterera que agrupa els quatre parcs és la zona més extensa dels Pirineus sense afectació de cap gran infraestructura transfronterera com carreteres, vies de tren i línies elèctriques d’alta tensió. En destaquen paratges fronterers de gran atractiu paisatgístic com, d‘oest a est, el Mont Valièr, Bonabé, el port de Salau, Mont-roig, Noarre, el port de Marterat, Certascan, el pla de Boavi, el circ de Cagateille, les cascades d’Ars, el pla de Boet, la vall de Solcén, el circ de Baiau, el Comapedrosa i la Vall de Sorteny. En destaca el massís de la Pica d’Estats, on s’agrupen els pics de més de 3.000 metres del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, com la mateixa Pica (3.143 m), el Montcalm (3.077 m) i el Sotllo (3.073 m).

Fruit de la signatura del protocol de col·laboració es formarà una comissió de treball conjunt per estudiar i programar accions a desenvolupar els propers anys. Les primeres seran la creació, ús i promoció d’un logotip identificatiu comú, així com la publicació d’un mapa divulgatiu del Parc Pirinenc de les Tres Nacions i un apartat específic sobre aquest a la web de cadascun dels Parcs que en formen part. Paral·lelament es preveu començar a dissenyar un projecte conjunt per presentar-lo a la propera convocatòria dels fons Interreg POCTEFA, on es prioritzarà la col·laboració entre comunitats i valls frontereres d’una banda i altra de la frontera.

Col·laboració prèvia
La voluntat de treballar conjuntament per al desenvolupament d’aquesta àrea transfronterera ve de lluny. En aquest sentit, els quatre parcs des de la seva creació col·laboren en la planificació i execució d’activitats i iniciatives conjuntes. Un exemple és el projecte Interreg POCTEFA GREEN, a través de la qual el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Nacional Regional de Pyrénées Ariégeoises i el Parc Natural de la Vall de Sorteny participen per posar en funcionament la xarxa de Parcs Pirinencs i accions diverses conjuntes com la valorització dels productes agroramaders, la millora de la biodiversitat d’hàbitats de pastura, estanys, molleres i boscos. 

També s’han impulsat accions conjuntes entre l’Alt Pirineu i Pyrénées Ariégeoises de promoció de productes locals en fires d’una banda i l’altra, mercats d’intercanvi i trobades transfrontereres, com les del port de Tavascan (Marterat) i la de Boet; i entre l’Alt Pirineu i Comapedrosa, amb la creació de l’itinerari interpretatiu transfronterer la Molinassa-Comapedrosa.

El conseller Calvet ha destacat que el nou parc el formen quatre parcs de tres nacions, amb el pic Meracorba com a vèrtex comú, “un cas únic a Europa”. Ha assenyalat que “el progrés està al costat de qui preserva el territori, la modernitat està al costat de qui preserva la biodiversitat”. També ha remarcat el valor de l’activitat humana que s’hi desenvolupa, mitjançant el turisme i la ramaderia, principalment.

Per la seva part, el cònsol major David Baró ha destacat la voluntat “d’esdevenir una eina eficaç de promoció turística i dinamització, a més de millorar la gestió d’espais protegits, mitjançant un pla d’acció i una comissió de treball conjunta”. Ha recordat que “les muntanyes no tenen fronteres, i que els excursionistes, igual que la fauna, passen d’un territori a l’altra sense haver d’aturar-se”.

Finalment, el president del parc francès, André Rouch, ha recordat que fa molts anys que es treballa en aquest projecte i ha remarcat la singularitat d’aquest espai a nivell europeu. Ha lligat la nova marca amb “la voluntat de potenciar la qualitat d’aquests espais, que són excepcionals també des del punt de vista de les espècies, i els productes locals”.

Categories: Parcs naturals/Paisatge

Un estudi descriu les mesures de planificació de transport més beneficioses per a la salut

09/09/2018
09/09/2018 - 15:16

Algunes mesures de polítiques de transport urbà clau poden produir nombrosos impactes positius sobre la salut dels ciutadans, mentre que unes altres implicarien poques millores o fins i tot cap. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi liderat un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per l'Obra Social “la Caixa”, i per l’Institute for Transport Studies de Leeds. La recerca va analitzar els beneficis potencials per a la salut humana d'un total de 64 mesures que les ciutats acostumen a considerar a les seves planificacions de transports.

Els resultats d'aquesta recerca, publicats en Journal of Transport and Health, indiquen que mesures com un bon ús i planificació del sòl que eviti l’expansió urbana, la tarificació de l'ús del cotxe o una millor provisió de transport actiu i transport públic estan entre les més beneficioses per a la salut. Aquestes mesures concretes produeixen múltiples efectes positius, gràcies a la reducció de la contaminació atmosfèrica i del soroll, de les illes de calor i de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, del tràfic i de les col·lisions de vehicles motoritzats i de l'exclusió social i la divisió de comunitats. També contribuirien a incrementar el transport actiu (anar a peu o amb bicicleta, per exemple) i la disponibilitat d'espais verds.

Un segon grup de mesures que inclou les zones de baixes emissions i la promoció de vehicles amb baixes emissions de carboni no està associat amb tants impactes positius, encara que també contribueixen a una millora de la salut gràcies a la seva capacitat per reduir la contaminació atmosfèrica. Les mesures polítiques en les categories de conscienciació i informació van resultar més difícils de jutjar i depenen fonamentalment del seu disseny. Algunes mesures d'infraestructures, com la provisió de noves carreteres poden tenir impactes negatius en la salut, incrementant els accidents de trànsit, la contaminació, el soroll, les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la inactivitat física i la separació de comunitats.

L'estudi va combinar una revisió literària sobre els impactes del transport en la salut amb el coneixement i les opinions de tres experts independents procedents d'àmbits diferents: planificació i polítiques de transport; salut pública ambiental; i transport i salut. Els investigadors van utilitzar una eina consolidada i d'accés lliure a través d'internet: la base de dades de coneixement sobre ús sostenible del sòl urbà i del transport KonSULT, en la qual es troben indexades i descrites les 64 mesures estudiades. En un següent pas, els autors pretenen afegir la salut pública com un objectiu formal en KonSULT, fent possible que els responsables de formular polítiques i el públic generin els paquets de mesures que contribueixin més a la millora de la salut pública a les seves ciutats.

S'estima que el 2050 prop del 70% de la població mundial viurà en àrees urbanes, la qual cosa representarà el major creixement humà en la història. Les ciutats estan reconegudes com el motor més potent d'innovació i riquesa de la societat, malgrat la qual cosa són també la font principal de contaminació i malaltia. Un estudi recent realitzat a Barcelona va trobar que el 20% de la mortalitat prematura és conseqüència d'una planificació urbana i de transport deficient.

“Encara que la relació entre transport i salut ha estat guanyant atenció des de la recerca, encara persisteix una falta de consideració dels impactes que les polítiques i pràctiques de transport tenen sobre la salut”, sosté la investigadora d’ISGlobal Haneen Khreis, primera autora de l'estudi. El seu article ofereix als planificadors i al públic una idea dels impactes de les polítiques de planificació del transport sobre la salut a través de nou vies: les col·lisions de vehicles a motor, la contaminació atmosfèrica, la inactivitat física, el soroll, les illes de calor, els gasos d'efecte hivernacle, l'exclusió social, la separació de comunitats i l'exposició a espais verds. “Volem que el coneixement generat per la recerca salti dels cercles acadèmics a la pràctica i al domini públic i produeixi impactes positius”, afegeix.

“La planificació urbana i del transport té un gran impacte en la salut pública i la preponderància actual dels cotxes a les ciutats condueix a una càrrega de malaltia considerable que seria evitable mitjançant l'adaptació de mesures polítiques orientades cap a la salut”, afirma Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Transport i Salut d’ISGlobal.

Referència

Khreis, H., May, A. D., Nieuwenhuijsen, M. Health Impacts of Urban Transport Policy Measures: A Guidance Note for Practice. Journal of Transport and Health https://doi.org/10.1016/j.jth.2017.06.003

 

Etiquetes: SalutCategories: CiènciaSalutSmart cities/Planificació urbana

Mark Nieuwenhuijsen rep el premi John Goldsmith 2018

09/09/2018
La màxima distinció existent en el camp de l'epidemiologia ambiental reconeix la labor de l'investigador en favor de ciutats més saludables09/09/2018 - 13:21

La Societat Internacional per a l'Epidemiologia Ambiental (ISEE, per les seves sigles en anglès) ha atorgat la seva major distinció, el premi John Goldsmith , a Mark J. Nieuwenhuijsen , investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”. El guardó, de caràcter anual, reconeix les “ contribucions sostingudes i excel·lents al coneixement i a la pràctica de l'epidemiologia ambiental ” i s'atorga a professionals que hagin “contribuït de manera substantiva i innovadora i durant molts anys als mètodes i a la pràctica” d'aquesta disciplina científica.

El professor Mark J. Nieuwenhuijsen és en l'actualitat director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, on també dirigeix el programa de recerca enContaminació Atmosfèrica i Entorn Urbà . Al llarg dels seus 25 anys de carrera, acumula prop de 400 publicacions científiques, que han estat citades en més de 25.000 ocasions fins avui.

Mark J. Nieuwenhuijsen és reconegut a nivell mundial pel seu treball en favor d'un model de ciutats més saludables, allunyat de l'actual, que situa al vehicle privat contaminant al centre. Considerat un referent internacional en els vincles entre transport i salut, en els últims anys ha centrat els seus esforços en la promoció d'una planificació urbana i de transport saludable i sostenible a través de lareducció de l'ús del cotxe, lapromoció del transport públic i actiu i a la creació de ciutats més verdes.

“Per a mi és un gran honor rebre aquest premi, no solament per tractar-se de la major distinció que existeix al món de l'epidemiologia ambiental , sinó perquè és un reconeixement de la importància del meu tema d'estudi”, afirma Nieuwenhuijsen. “Solament a Barcelona moren cada any 3.000 persones de manera prematura a causa d'una planificació urbana i de transport subòptima”, afegeix.

El guardó s'ha donat a conèixer el 29 d'agost de 2018 durant la reunió anual d’ISEE, que té lloc a Ottawa (Canadà). Es tracta de la segona ocasió en els últims quatre anys en què el premi John Goldsmith recau en un professional d’ISGlobal, ja que l'any 2014 va ser concedit a Jordi Sunyer .

Premi Rebecca James Baker
Els premis anuals d’ISEE compten amb altres quatre categories, entre les quals figura el Premi Rebecca James Baker , atorgat a persones joves que destaquen pel seu “compromís amb l'epidemiologia ambiental com a eina de millora de la salut pública i de la qualitat de vida”. En l'edició d'aquest any el premi ha recaigut en la investigadora Haneen Khreis, que després del seu pas per ISGlobal actualment exerceix la seva labor en el Texas A&M Transportation Institute.

Nieuwenhuijsen i Khreis, els dos guardonats en l'edició dels premis ISEE 2018, són també coeditores del llibre Integrating Human Health into Urban and Transport Planning , publicat aquest mateix any per l'editorial Springer. Es tracta d'una obra que reuneix als principals experts mundials en planificació urbana i de transport, exposicions ambientals, activitat física, salut i avaluació d'impacte en salut per discutir sobre reptes i solucions saludables a les ciutats.

 

Categories: ContaminacióSalutSmart cities/Planificació urbana