El Patrimoni Natural de l'Hospitalet de Llobregat

Mapa de cobertes del sòl de l'Hospitalet (2018)El manifest que ahir vam llegir en defensa del nostre patrimoni:

El Patrimoni Natural sovint es relaciona amb els espais naturals fora de les ciutats com els parcs naturals, però tots els municipis acostumen a tenir elements naturals destacables, fins i tot dins de la seva trama urbana. A l'Hospitalet, com ja sabeu, tenim un riu i al costat mateix una zona agrícola. Aquests espais, concentren pràcticament el 80% de la biodiversitat de la ciutat. Ara estan en perill per la manca de gestió pública (la deixadesa en la gestió de l'entorn) i per culpa d'un Pla Urbanístic (el PDU Gran Via - Llobregat) que en reduiria sensiblement la seva extensió.

Més enllà d'aquests espais naturals i agrícoles, la ciutat disposa d'una xarxa de parcs i de molts elements naturals com l'arbrat que formen el que s'anomena el verd urbà. El verd urbà de la ciutat és clarament insuficient per les necessitats dels seus ciutadans: falten clarament espais d'esbarjo pels més petits, però també espais agradables de trobada o per practicar esports. El verd urbà combat el canvi climàtic, millora la qualitat de l'aire, fa el paisatge més agradable, té beneficis físics i emocionals i ajuda a regular la temperatura dels carrers. Per tant, el verd urbà (tenir espais verds, parcs, arbres als carrers, jardineres, cobertes i façanes verdes, etc.) és una necessitat humana i no pas un element decoratiu i accessori.

Cal augmentar el verd urbà de la ciutat. Plantar arbres enlloc de tallar-los, posar jardineres enlloc de cotxes, plantar herbes i flors als escocells dels arbres enlloc de tapar-los. És evident que hem de millorar l'accessibilitat i la mobilitat i que s'ha de tallar arbres i substituir-los per altres espècies o plantar-los uns metres més enllà, però el verd urbà no pot desaparèixer de cap carrer de la ciutat perquè el necessitem.

Dins d'aquest verd urbà, hi ha zones , elements naturals o conjunts d'elements que destaquen per l'ecosistema que creen, per la seva edat, per la seva bellesa, per l'estima que els veïns els hi tenen, per l'ombra que generen o perquè aquests elements naturals, aquest patrimoni natural, es barreja amb el patrimoni cultural i arquitectònic creant espais singulars a la ciutat.

La protecció del medi ambient i la natura a la ciutat ha anat acompanyat per molts ciutadans voluntaris que han fet reivindicacions, que han plantat arbres, que ha participat en nombrosos òrgans participatius (consells, grups de treball...) aportant el seu temps i les seves idees. Molts d'aquests ciutadans ens sentim desemparats per la la desaparició dels òrgans de participació ciutadana específics que existien, per la desaparició d'una àrea a l'Ajuntament que gestioni aquests afers, per la falta de persones de contacte o de referència, però sobretot per la manca de polítiques en el camp del medi ambient. Aquest sentiment de desempara encara és més profund quan administracions properes estan fent polítiques en aquest camp i sovint pioneres i més atrevides.

Amb el patrimoni de la ciutat ens passa el mateix. Fa anys que s'hauria hagut de revisar el catàleg d'elements patrimonials de la ciutat i afegir per primer cop elements de patrimoni natural. Mentrestant, els edificis es degraden, s'enderroquen... I els carrers es queden sense arbres... Reivindiquem polítiques ambientals valentes a l'alçada del reptes que el nostre planeta té plantejats i una protecció activa del nostre patrimoni natural, cultural i arquitectònic.

La Saboga, l'Hospitalet de Llobregat, 27 de setembre de 2018.