Plataforma única, prioritat per als vianants?

Carrer Bellavista. Plataforma única.Els carrers de plataforma única amb línies d'aparcament perverteixen el concepte de prioritat invertida. Els vianants no poden creuar el carrer, s'indueix més trànsit que cerca aparcament i es perjudica greument l'accessibilitat.

Amb la llei a la mà, en els carrers de plataforma única (els que tenen la vorera i la calçada al mateix nivell) els vianants tenen prioritat, per això també s'anomenen carrers de prioritat invertida. A més de les regulacions que estableix cada municipi, aquests carrers sovint tenen la senyalització de "carrer residencial", però si hi ha una línia (o dues) d'aparcament com creuen els vianants? Ens estem trobant molts carrers de l'Hospitalet que acaben de ser reformats i ara són de plataforma única, però inclouen una o fins i tot dues línies d'aparcament. La presència d'aparcament impedeix que els vianants exerceixin la seva prioritat i fins i tot poder creuar el carrer.

Un cas especialment greu és el que veiem al carrer Bellavista (vegeu la primera foto) on en una cruïlla els vianants no podran creuar si hi ha motos i cotxes aparcats. El problema s'agreuja al mantenir durant uns 200 metres la línia d'aparcament en el mateix cantó i incentivar així que els cotxes corrin. Per acabar d'arrodonir el disseny, no es preveu cap arbre en tot el carrer.

Per què el verd urbà? Són importants els arbres i les plantes a la ciutat?

Remodelacó del carrer Verge de Montserrat de CornellàEn els últims mesos, hem rebut moltes consultes referides a les tales d'arbres que hi hagut en molts carrers de l'Hospitalet de Llobregat. Entenem que hi ha motius per reemplaçar i traslladar arbres (motius d'accessibilitat, exemplars malalts, espècies poc adequades al clima, etc.), però és evident que hi ha moltes coses a millorar en aquest procés:

  1. Primer cal reconèixer que la gestió històrica de l'arbrat a la ciutat no ha estat adequada. És veritat que les polítiques i tendències en aquesta disciplina han anat canviant amb el temps i que segurament no hi hagut unanimitat, però cal reconèixer que la tria d'espècies, la política de poda o altres decisions, no han estat encertades.
  2. Informar els veïns és important, però també que els veïns puguin participar en el disseny del seu carrer dins dels límits que estableix el Pla de Mobilitat Urbana.
  3. Els tempos són importants. Per què no s'ajusten els temps i es tallen els arbres just abans de la seva substitució? Per què s'han reblit escocells si al cap d'un temps els arbres s'havien de talar?
  4. S'han deixat carrers sense arbres. En alguns casos, no s'han substituït els arbres talats i no s'ha introduït cap element de verd urbà. Se'ns diu que el Pla de Millora de l'Arbrat compensa la tala d'arbres amb la plantació en altres espais de la ciutat, però la realitat és que els carrers es queden deserts i sense verd. Això no pot ser i és el motiu d'aquest article.

Jardineres al carrer Rosselles de l'HospitaletEns dona la sensació, que els arbres es veuen únicament com un element de decoració i són molt més que això. Creiem que tots els carrers de la ciutat han de tenir elements de verd urbà. No cal que siguin sempre arbres. S'hi poden posar jardineres. Segurament, hi ha molt pocs carrers a la ciutat que no tinguin prou amplada per tenir verd urbà. I sí, si cal, cal sacrificar algunes places d'aparcament, hi ha moltes solucions urbanístiques i de paisatgisme que ens permeten integrar el verd urbà amb les necessitats d'una ciutat moderna.

Quins són els beneficis d'una ciutat més verda i naturalitzada?

  • Combat el canvi climàtic, ja que fixa el CO2
  • Millora de la qualitat de l'aire
  • Millora la salut, la qualitat de vida i l'esperança de vida de les persones
  • Un paisatge urbà més agradable
  • Benestar físic i emocional
  • Més espais de trobada
  • Regulació de la temperatura
  • Més zones d'ombra

El Patrimoni Natural de l'Hospitalet de Llobregat

Mapa de cobertes del sòl de l'Hospitalet (2018)El manifest que ahir vam llegir en defensa del nostre patrimoni:

El Patrimoni Natural sovint es relaciona amb els espais naturals fora de les ciutats com els parcs naturals, però tots els municipis acostumen a tenir elements naturals destacables, fins i tot dins de la seva trama urbana. A l'Hospitalet, com ja sabeu, tenim un riu i al costat mateix una zona agrícola. Aquests espais, concentren pràcticament el 80% de la biodiversitat de la ciutat. Ara estan en perill per la manca de gestió pública (la deixadesa en la gestió de l'entorn) i per culpa d'un Pla Urbanístic (el PDU Gran Via - Llobregat) que en reduiria sensiblement la seva extensió.

Més enllà d'aquests espais naturals i agrícoles, la ciutat disposa d'una xarxa de parcs i de molts elements naturals com l'arbrat que formen el que s'anomena el verd urbà. El verd urbà de la ciutat és clarament insuficient per les necessitats dels seus ciutadans: falten clarament espais d'esbarjo pels més petits, però també espais agradables de trobada o per practicar esports. El verd urbà combat el canvi climàtic, millora la qualitat de l'aire, fa el paisatge més agradable, té beneficis físics i emocionals i ajuda a regular la temperatura dels carrers. Per tant, el verd urbà (tenir espais verds, parcs, arbres als carrers, jardineres, cobertes i façanes verdes, etc.) és una necessitat humana i no pas un element decoratiu i accessori.

Tarda de Bici 2018

Cartell de la Tarda de BiciDijous, 20 de setembre de 16:30 a 19:30 al carril bici de la Gran Via (FGC Ildefons Cerdà)

Ja hem començat a preparar la propera Tarda de Bici dins de la Setmana Europea de la Mobilitat 2018. Vine amb la teva bicicleta i berena amb nosaltres. Tindrem algunes sorpreses a punt per a tu i la teva bicicleta.

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (1)

Ciclistes en direcció a plaça Europa

La bicicleta es normalitza: més ciclistes, menys ús del casc, més dones, més bicis urbanes, menys bicis de muntanya, etc.

Un any després, hem repetit l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet per poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta en aquesta zona de la ciutat. Comparant els resultats amb els de l'any anterior, podem dir que hem tingut un petit augment de ciclistes (2,7%) i que l'ús de la bici es normalitza en el sentit de que els paràmetres es van aproximant als que trobaríem en altres ciutats ciclistes.

Subscriu-te a